El passat divendres 28 de març al vespre la Casa de Cultura d'Alcúdia va acollir el col·loqui "La llengua i la identitat a Mallorca, el passat i el futur", organitzat per Plataforma per la Llengua amb la col·laboració de Moviment Alcudienc, l'Ajuntament d'Alcúdia i l'Institut d'Estudis Baleàrics. La trobada, que es podrà recuperar ben aviat al canal de Youtube de l'entitat, va comptar amb la participació dels historiadors Antoni Mas i Pere Salas, i amb la moderació de Miquel Gil, responsable tècnic de l'àmbit de legislació i espais de debat de Plataforma per la Llengua. La sessió va ajuntar una quarantena de persones i s'emmarca en el paraigua de Més Semicercles, amb el qual l'entitat vol dur arreu del territori debats que ajudin a renovar els discursos sobre la llengua amb la voluntat de promoure un marc de debat favorable a la plena restitució del català.
L'acte d'Alcúdia va analitzar la relació entre la llengua i la identitat col·lectiva dels mallorquins al llarg de la història i va plantejar reflexions sobre els reptes actuals i futurs. El debat va començar amb una anàlisi del fenomen de la identitat nacional i les diferents perspectives acadèmiques sobre la seva naturalesa. En relació amb el debat entre modernistes i perennialistes, Mas va apuntar que la idea de nació canvia segons el moment històric però que, en qualsevol cas, la llengua sempre ha tengut un paper important en la conformació de la identitat. Salas va destacar que, com apunta Anthony Smith, formulador de la tesi etnosimbolista, en l'època contemporània la creació de l'estat-nació es fa sobre la base d'una ètnia dominant, la qual cosa implica l'elevació d'una llengua i una cultura particulars a la condició de "comunes". És per això que l'historiador i professor de la UIB exemplificà que "a la pràctica, aquests estats-nació tenien una ètnia dominant a partir de la qual es creen els estats [respectius]. Aquests es construïren a partir d'un idioma particular com a llengua única, perquè els interessa la uniformitat dels ciutadans mitjançant una història, una cultura i una llengua comunes".
Llengua i identitat: una relació indissociable
Un dels aspectes centrals de la sessió va ser la importància de la llengua en la configuració de la identitat. Mas va explicar que durant els segles XIV i XV la llengua era un element essencial de la identitat col·lectiva. Els mallorquins s'identificaven com a catalans i les elits de l'illa es consideraven part de la "nació catalana", una consciència de comunitat d'origen i de llengua compartida amb els altres territoris catalanoparlants. Aquesta identitat es va transformar amb la disgregació dels territoris catalanoparlants durant l'època moderna, quan es va consolidar un patriotisme més particularment mallorquí i la denominació de la llengua va passar també a ser més particular ("mallorquí"). Mas va explicar, tanmateix, que els mallorquins continuaven essent conscients de la unitat lingüística i d'origen i que la denominació "mallorquí" era una manera de reivindicar l'autoctonia del català en contrast amb el castellà, una llengua de fora. "Hi havia una noció clara i llampant de compartir la llengua", va afirmar l'historiador.
Per la seva banda, Pere Salas va destacar que la castellanització de l'època contemporània no només venia d'una voluntat imposada des de l'Estat espanyol, sinó que també responia un desig de ser assimilats per part de determinats sectors socials. Així, quan els grups més progressistes reclamaven alfabetització la identificaven sempre amb l'aprenentatge del castellà, que era percebut com la llengua de prestigi i d'ascens social. Aquesta situació va contribuir a reforçar la idea que només la llengua privilegiada per l'estat, l'única estandarditzada, era la que podia gaudir de valor social, mentre que les altres eren relegades a un estatus secundari com a simples dialectes.
-
Defensa els drets lingüístics amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
El regionalisme mallorquí: entre la identitat pròpia i l'espanyolisme
L'evolució de la identitat mallorquina al llarg dels segles va ser la qüestió per a aprofundir en el tercer bloc del seminari. Mas va detallar com, durant els segles XVI i XVII, es va consolidar un nou patriotisme mallorquí que, tot i reconèixer l'origen comú amb altres territoris de parla catalana, va generar una consciència insular diferenciada. Va manifestar que, en aquest context, la llengua era anomenada "llemosí" quan es volia fer referència al fet que era compartida amb Catalunya i el País Valencià. Es tractava d'una manera de reconèixer la unitat sense ferir l'orgull particular, mal que es basava en una teoria errònia de l'origen de la llengua.
Salas va centrar-se en el nou regionalisme construït a final del segle XIX. Va explicar que no era incompatible amb el nacionalisme espanyol, sinó que més aviat cercava reforçar-lo. Pretenia enfortir els elements propis del territori sense trencar amb l'estructura estatal més àmplia. L'historiador també va subratllar el paper fonamental que varen tenir les elits intel·lectuals i culturals de Mallorca en la Renaixença, les quals contribuïren de manera decisiva a l'estandardització del català i a la seva codificació com a llengua de prestigi.
El futur de la identitat i la llengua a Mallorca
En el darrer bloc, els ponents varen plantejar hipòtesis sobre els reptes de futur per a la identitat i la llengua catalanes a Mallorca. Salas advertí sobre el perill de dissolució de la identitat històrica dels mallorquins a causa de la intensa castellanització i els canvis demogràfics dels darrers anys. Mas coincidí en la necessitat de prendre mesures per a garantir la continuïtat del català a l'illa i va destacar la importància de plantejar seriosament què significa actualment ser mallorquí. "Què és un mallorquí avui? Quina identitat volem mantenir?", va plantejar-se. Per a Mas, la clau per a la supervivència és en la consciència i en l'actitud. Per una banda, cal reforçar el sentiment d'autoctonia, de vincle entre un poble que parla una llengua i el seu territori històric. Per altra banda, cal que els mallorquins tenguin una actitud lingüística responsable i decidida, d'ús i manteniment de la llengua.
