Aquest divendres, 21 de març, l'Antiga Audiència de Tarragona va acollir el lliurament dels premis de la primera edició del concurs organitzat amb la cooperativa Versembrant en el marc del projecte «De la poesia catalana a la música urbana». El certamen, que incloïa una categoria general per a adaptacions de poemes en català a música urbana d'arreu del món i una categoria específica (el Premi Plataforma per la Llengua) a les adaptacions a música urbana en català, va comptar amb la participació de 242 joves (de, com a màxim, 30 anys), que, en total, van presentar 19 obres.
L'acte, presentat per Joël Prieto (conegut artísticament com a Fetitxe13), va comptar amb una actuació dels rapers que integren la cooperativa Versembrant i amb un parlament del membre de la Junta Executiva de Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, que va destacar que, «tenint en compte els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP), que alerten que la situació d'emergència lingüística s'agreuja, iniciatives com aquesta són encara més importants».
Pel que fa als treballs guardonats, el Premi Plataforma per la Llengua va ser per a un grup d'alumnes de 4t d'ESO del Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer de Cambrils, que van versionar La Marina sta morena, de Figaflawas, amb versos de «Marina» d'Olga Xirinacs i «És quan dormo que hi veig clar» de J.V. Foix. Gràcies al guardó, finançat per l'entitat de defensa i promoció del català, els alumnes la podran enregistrar en un estudi professional (Hardly Brez Studio) amb un productor reconegut (iLogike), i la cançó s'estrenarà a la fira d'espectacles literaris Litterarum, que es farà entre el 23 i el 25 de maig a Móra d'Ebre. A més, els guanyadors també podran gravar un videoclip amb Impro Productions i accediran a dos cursos avançats: un de composicions de cançons i un altre de producció musical.
Pel que fa a la categoria general, el jurat va decidir guardonar amb el 1r Premi una proposta que també tenia com a base una cançó de música urbana en català. El guanyador va ser Albert Castaño (@albert_majaraca a Instagram), que va versionar Elefants, d'Oques Grasses, amb versos de «Diumenge» i «El mutilat», de Gabriel Ferrater. El 2n Premi va ser per a un grup d'alumnes de la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) de Cambrils, que van versionar 21 Questions, de 50 Cent, amb versos de «Teoria i pràctica de la flor natural» i «Els amants» de Vicent Andrés Estellés. El 3r, per a estudiants de La Salle Torreforta, de Tarragona, que van presentar una versió de Lucid Dreams de Juice WRLD 999, amb versos d'«Estimada Marta», de Miquel Martí i Pol.
En aquesta categoria general, el 1r Premi rebrà les mateixes recompenses que el guardonat del Premi Plataforma per la Llengua, mentre que els guanyadors del 2n podran enregistrar la cançó a l'estudi professional i formar-se amb els cursos avançats de composicions de cançons i producció musical, i els mereixedors del 3r Premi seran recompensats amb els cursos.
Un concurs per fomentar que els joves descobreixin la utilitat del català
Per a Plataforma per la Llengua i la cooperativa educativa Versembrant, el concurs, obert a tots els joves de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, l'Alguer i Andorra, ha de propiciar que els joves s'interessin per l'herència cultural i poètica en llengua catalana i que vegin que el català és una llengua vàlida per a les creacions musicals i s'animin a fer-la servir. Com va dir Francesc Marco, secretari de Plataforma per la Llengua, durant l'acte de lliurament dels premis, «el nivell de les creacions presentades en aquesta primera edició del concurs evidencia que la creació en català té molta història, i també té molt futur».
La música urbana en català, un repte pel panorama musical
L'aposta de l'entitat per dotar econòmicament un premi en un gènere musical tan concret com és el de les músiques urbanes es deu al fet que, si bé el pop-rock i l'alternatiu es mantenen com els gèneres més escoltats als territoris de parla catalana, les músiques urbanes són les que més han crescut els darrers 5 anys, amb una pujada que gairebé va duplicar la seva popularitat abans del 2017, ja que arribava gairebé al 40 % d'escoltes. Des d'aleshores, la popularitat s'ha mantingut de manera esglaonada, però mai per sota del 30 % en escolta, i amb un 29,4 % d'assistència a concerts l'any 2022. Amb tot, es pot afirmar que aquest estil ja s'ha fet un lloc al pòdium del panorama musical català, i és per això que l'entitat considera cabdal apostar-hi perquè el jovent s'hi senti còmode i assumeixi que és un gènere que funciona perfectament en català.