El Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua es va reunir aquest dimarts 22 de febrer a les 17 h a la llibreria Laie Pau Claris de Barcelona per valorar els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) i abordar les línies estratègiques internacionals de l'entitat, que ara ja té l'estatus d'entitat consultiva de l'Organització de les Nacions Unides.

Els membres del Consell Consultiu, un òrgan assessor de l'entitat format per experts i professionals de prestigi de diferents àmbits, van constatar el retrocés del català a Catalunya que es desprèn de l'EULP 2023, publicada pocs dies abans per la Generalitat de Catalunya. L'EULP concreta que l'ús habitual del català ha caigut del 50,7 % del 2003 al 42 % de l'enquesta actual, i revela que els que parlen exclusivament en català de manera habitual ja només són el 32,6 %. També permet conèixer que els que tenen el català com a única llengua d'identificació han passat de ser el 36,3 % el 2018 al 30 % el 2023.

Durant la reunió, els membres del Consell Consultiu van coincidir a definir la situació de la llengua com una «emergència» i van defensar que, per revertir-la, cal que les institucions, el teixit associatiu i el conjunt dels parlants es comprometin amb el català. En aquest sentit, també es van abordar els objectius de la campanya «Decantem la balança pel català», amb què l'entitat vol mobilitzar la ciutadania en sis àmbits clau: l'educació; la cultura i l'audiovisual; la demografia, la cohesió i la justícia social; l'economia i el consum; la joventut, l'esport i el lleure, i la defensa dels drets lingüístics.

• Defensa els drets lingüístics amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

Estratègia internacional

A la reunió del Consell Consultiu també es van tractar els eixos d'acció que desenvolupa Plataforma per la Llengua a escala internacional, atès que, d'ençà del 2024, l'entitat té l'estatus d'entitat consultiva especial del Consell Econòmic i Social de l'ONU. Així, d'una banda es va fer èmfasi en les intenses gestions que s'han dut a terme aquests darrers anys per tal d'aconseguir que el català sigui llengua oficial de la Unió Europea i, d'altra banda, en el fet que aquest mes de febrer l'organització ha estat present a la seu de les Nacions Unides, en el marc d'una de les sessions prèvies de la Revisió Periòdica Universal (UPR) del Consell de Drets Humans, el debat que cada cinc anys té lloc al voltant del compliment dels drets humans -i, per tant, dels drets lingüístics- per part de l'Estat espanyol.

Professionals de prestigi

La trobada del Consell Consultiu va ser presidida per Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, i conduïda per Francesc Marco, secretari de l'organització. En van prendre part la fundadora de Somescola, Teresa Casals; el sociolingüista Isidor Marí; l'activista i expresident de l'ANC Jordi Sànchez; l'exconsellera de cultura del govern de les Illes Balears, Fanny Tur; i l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro. Així mateix, també van participar-hi la secretària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Carla Andreu; l'exdirectora de l'Escola la Masia de Museros (a l'Horta Nord), Anna Chaler; i la directora de l'SX3 de 3Cat, Laia Servera, totes tres membres del jurat dels Premis Martí Gasull i Roig.

A la reunió de l'òrgan assessor de l'entitat també van participar-hi la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana; la directora tècnica de l'organització, Rut Carandell; la coordinadora d'Internacional, Marga Payola; la membre de l'Executiva Ariadna Mas; així com els delegats del País Valencià, Toni Royo, i de la Catalunya Nord, Enric Balaguer; a més de Miquel Gil, responsable tècnic de l'àmbit de legislació i espais de debat.