Plataforma per la Llengua Illes Balears tanca el 2024 amb un videoresum del més destacat de l'any, dotze mesos de gran activitat en defensa del català i dels drets lingüístics. El videoresum recull imatges de concentracions populars, presentacions de projectes, intervencions en actes polítics i denúncies de casos de discriminació lingüística, d'un any en què Marina Garcias ha assumit el càrrec de delegada de les Illes Balears en substitució d'Ivan Solivellas, i la formació per a renovar els discursos lingüístics ha estat una de les prioritats.
Les concentracions de protesta han estat habituals aquest 2024, i han comptat amb la participació de centenars de persones. Les mobilitzacions a Ciutadella contra la decisió del consistori de no deixar penjar una pancarta de l'entitat en defensa de la llengua o davant del Parlament de les Illes Balears contra la imposició del castellà a les comunicacions oficials han demostrat el compromís de l'entitat i de la societat amb el català.
Enguany, un dels actes destacats ha estat la presentació del documentari Eivissa, tresor pagès. Dirigit per Roger Cassany, aquest projecte audiovisual posa en relleu la riquesa cultural i lingüística de l'illa d'Eivissa, i contribueix a sensibilitzar sobre la importància de preservar la llengua i les tradicions locals.
A més, durant aquest any, Plataforma per la Llengua també ha assessorat una norantena de persones que han vist vulnerats els seus drets lingüístics o han estat víctimes de discriminacions. La negativa d'un conductor de l'empresa pública d'autobusos de les Illes Balears (TIB) d'atendre una dona en català (un conductor que, a més, animà la resta de passatgers a empènyer la usuària) ha estat un dels casos més mediàtics. També el d'una doctora a Palma que es va negar a visitar un pacient per no voler parlar en castellà. Igualment, la discriminació d'una parella a l'Airport Parking Mallorca, que no va ser atesa per parlar en català, amb l'argument: "Som a Espanya i aquí es parla espanyol". Plataforma per la Llengua ha assessorat les víctimes d'aquestes discriminacions i ha actuat per defensar-les.
En l'àmbit polític, l'entitat s'ha reunit amb els partits, els ha pressionat i assessorat per defensar la llengua. Marina Garcias, Ivan Solivellas i Antoni Martiàñez han intervingut en plens municipals de Palma, on l'entitat ha exigit que es retiràs el pla pilot de segregació lingüística proposat pel Partit Popular. També s'hi ha exigit que el PP es desmarqui de les demandes de l'extrema dreta, torni al consens social i compleixi el mandat estatutari de promoure mesures efectives per a fomentar el coneixement i ús del català, llengua pròpia de les Illes Balears, que es troba en una situació de minorització.
-
Si vols defensar la llengua amb nosaltres, ara és el moment: fes-te soci de l'entitat i fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
La formació per a renovar els discursos en defensa del català, una de les prioritats de l'any
Durant el 2024, una de les prioritats ha estat l'organització de formacions per a renovar i enfortir els discursos en defensa del català. L'entitat ha organitzat ponències i seminaris oberts a tothom i ha analitzat l'impacte que té el model econòmic basat en el turisme pel que fa a la llengua, la situació del català a l'àmbit sanitari o els diferents models educatius per a assegurar que tothom aprengui català. A més, a Menorca l'entitat ha creat una escola de formació dedicada a Joan Francesc López Casasnovas, un gran defensor de la llengua i la cultura catalana, que ha estat un punt de trobada per a aquells que han volgut aprofundir en la formació lingüística i en la defensa de la llengua pròpia de les Illes Balears.
Aquesta tasca de formació s'ha estès també a les Pitiüses, amb diverses activitats que han tengut un gran impacte. A Formentera, es va celebrar la Diada per la Llengua, un acte de reivindicació de la nostra cultura i llengua. A Eivissa, el dinar popular de la Diada d'Eivissa i la jornada "Acció per la llengua: què hi podem fer?" van ser moments destacats per a reunir a la comunitat i continuar amb la tasca de sensibilització i formació en defensa del català.
