Notícies ← Altres notícies

El parlar del Vallès, protagonista d’un acte a Cerdanyola del Vallès el proper 31 de gener

El grup local de Plataforma per la Llengua a Cerdanyola del Vallès organitza, el divendres 31 de gener, una presentació del llibre "El parlar del Vallès", un recull divulgatiu del lèxic, la paremiologia i la fonètica del Vallès

El llibre neix d'un estudi sobre les particularitats del parlar de més de seixanta municipis del Vallès Occidental i del Vallès Oriental

El grup local de Plataforma per la Llengua a Cerdanyola del Vallès organitza, el proper divendres 31 de gener, la presentació del llibre El parlar del Vallès, de David Vila i Ros, a la Biblioteca Central de Cerdanyola. La presentació serà a les 18.30 h, comptarà amb la presència de l'autor i s'emmarcarà dins l'acte que portarà per títol Entre badabadocs i paparoles, un petit tastet del Rodalisme, la roda dels localismes dels Llenguaferits.

El parlar del Vallès engloba el lèxic, les frases fetes i els girs fonètics autòctons dels seixanta-dos municipis que conformen el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. No hi ha cap tret comú al conjunt del territori vallesà, sinó intermitències lingüístiques al llarg de les diverses poblacions. Per a l'estudi es va obtenir informació específica d'aquests municipis. Així mateix, l'autor va obtenir contingut audiovisual enregistrant parlants a les poblacions de Cardedeu, Mollet del Vallès, Sabadell, Sant Esteve de Palautordera i Terrassa, ja que són poblacions representatives dels diferents trets lingüístics.

Paraules com taifa, esternucat, llòfia o badabadocs, una de les flors amb més noms en el territori de parla catalana (també se'n diu rosella), són pròpies de la zona. A més, cada municipi té les seves particularitats subdialectals: a Cardedeu s'hi mengen borregos, mentre que a Sabadell, petadors.

L'estudi, que es va elaborar el 2021, tenia com a objectiu recopilar el màxim nombre de particularitats lingüístiques vives arreu del Vallès. Es tracta, doncs, d'un petit tast lingüístic dels seixanta-dos municipis, en què el patrimoni lingüístic és dinàmic i viu i "cal aprendre a gaudir-ne", tal com defensa David Vila.

Segons l'autor, "els localismes o particularitats lingüístiques constitueixen un dels grans patrimonis d'una llengua. Es tracta de paraules, frases fetes o girs fonètics que no formen part de l'estàndard, però que es mantenen vius en determinats indrets del domini lingüístic". Per a Vila, però, "la presència de mitjans de comunicació d'abast general, els quals empren l'estàndard, és una amenaça per a aquestes particularitats, atès que progressivament el seu ús va caient en favor dels mots o expressions estàndards. Aquest retrocés és sobretot constatable en el registre escrit, mentre que en l'oral solen mantenir una vitalitat més gran, si bé no exempta de risc de desaparició".

Amb aquesta xerrada, el grup local de Plataforma per la Llengua a Cerdanyola del Vallès inicia el nou any després d'un desembre intens, amb punts informatius el 6 de desembre, el 28 de desembre (davant del concert que es va dur a terme per les festes de Nadal) i el 31 de desembre (en el marc del concert de Disco per xics).

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin