Amb motiu del dia 4 de desembre, Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, Plataforma per la Llengua ha participat en la presentació de l'informe sobre vulneracions lingüístiques coordinat per Escola Valenciana. Entre els casos aportats per Plataforma per la Llengua destaquen la discriminació ocorreguda al centre de salut d'Antella, on un metge es va negar a atendre un pacient en valencià amb l'argument que era "de fora", i la discriminació a la piscina municipal de Benicalap (València), on una família va ser expulsada per parlar valencià.
Així mateix, també cal recordar l'èxit assolit després que Plataforma per la Llengua denunciara públicament que la Policia Nacional recomanava il·legalment l'ús únic del castellà a la seua pàgina web, ja que el cos policial va rectificar en les setmanes següents. L'informe conté 150 casos en total, dels quals 119 han estat aportats per Plataforma per la Llengua. En el document, coordinat per Escola Valenciana, hi han col·laborat diverses entitats de la societat civil valenciana: Acció Cultural del País Valencià, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, BEA, SEPC, STEPV, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, ACV Tirant lo Blanc, ACICOM, Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià i Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).
Tanmateix, l'informe també recull el cas en què un agent de la Policia Nacional va negar-se a tramitar el primer DNI d'un xiquet perquè la documentació estava en valencià. Aquest cas, malgrat tot, va acabar amb una victòria de Plataforma per la Llengua, ja que l'entitat també assenyalava que la pàgina web de la Policia Nacional recomanava il·legalment l'ús del castellà per fer qualsevol tràmit i ho han degut rectificar arran de la queixa pública.
Les discriminacions lingüístiques, un problema estructural
En última instància, les discriminacions lingüístiques no són casos aïllats ni, principalment, el fruit de caràcters particulars. Els casos responen a una situació de discriminació estructural. El nacionalisme espanyol, la ideologia hegemònica a l'Estat, s'ha caracteritzat tradicionalment pel supremacisme castellà. En eixe sentit, identifica els trets culturals castellans, i molt particularment la llengua, com a "comuns" de tot l'Estat, mentre que relega els dels altres grups autòctons a la categoria de "regionals" o "particulars".
Aquesta ideologia inspira la Constitució espanyola, que fa oficial el castellà arreu de l'Estat i només permet l'oficialitat de les altres llengües en els seus territoris respectius, i l'ordenament jurídic en general. Per exemple, tots els ciutadans i tots els funcionaris han de saber castellà, però la majoria de treballadors públics estan exempts de saber valencià, també al País Valencià. A més, la ideologia supremacista castellana també influeix directament en el comportament de moltes persones i de molts funcionaris. Encara que no sàpiguen valencià, al País Valencià tots els treballadors públics han de garantir el dret dels ciutadans d'expressar-se en aquest idioma, però molts no ho fan perquè comparteixen la visió del nacionalisme espanyol que el valencià és una llengua inferior, que no serveix per als usos oficials, i que, en qualsevol cas, els valencianoparlants tenen l'obligació d'adaptar-se lingüísticament als castellanoparlants.
