Plataforma per la Llengua col·labora amb l'EAP Sardenya de Barcelona en l'organització d'actes i la preparació de materials per difondre el coneixement sobre els drets i deures lingüístics en la sanitat, i per impulsar actituds lingüístiques responsables en aquest àmbit. L'EAP Sardenya, un centre de salut privat que ofereix serveis de caràcter públic al barri del Baix Guinardó, ha desenvolupat aquest 2024 un pla lingüístic amb el suport del Departament de Política Lingüística. En el marc d'aquest pla, ha encarregat a Plataforma per la Llengua l'organització de taules rodones i la producció de materials de sensibilització.

Plataforma per la Llengua ha organitzat tres conferències sobre llengua per a l'EAP Sardenya. Aquest dilluns, 25 de novembre, s'han fet les dues primeres. En totes dues hi ha participat Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, metge cirurgià maxil·lofacial i cap de servei de maxil·lofacial de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. L'organització de defensa dels drets lingüístics també ha proporcionat a l'EAP Sardenya tríptics sobre drets lingüístics dels pacients i deures lingüístics dels treballadors sanitaris, així com materials formatius en aquestes matèries.

En la primera conferència del 25 de novembre hi ha participat, a més d'Escuder, Lluís Mont, president de Metges-Salut pel Català, metge cardiòleg i cap de la unitat de fibril·lació auricular de l'Hospital Clínic de Barcelona. Aquesta ponència s'ha adreçat als professionals del centre de salut i ha girat al voltant dels drets lingüístics dels pacients, dels deures dels treballadors sanitaris i de la responsabilitat social d'aquest sector econòmic. La segona s'ha adreçat als usuaris de l'EAP Sardenya i ha tractat els drets lingüístics i les actituds dels parlants que són adequades per a la continuïtat i vitalitat del català. Aquestes dues conferències s'han celebrat a les instal·lacions de l'EAP Sardenya, la primera a les 14 h i la segona a les 18.30 h.

La tercera conferència serà el 10 de desembre a les 18.30 h al Casal de la Gent Gran del Baix Guinardó, amb el qual l'EAP Sardenya col·labora de manera regular. Aquest tercer acte estarà adreçat novament als usuaris dels serveis sanitaris i tractarà els drets lingüístics i les actituds desitjables en els parlants. A més de la d'Òscar Escuder, es preveu també una ponència d'Òscar Andreu, comunicador i escriptor conegut per la direcció de diversos programes a RAC1 i TV3.

Drets dels usuaris i deures dels treballadors públics

Segons el Tribunal Constitucional espanyol, tots els ciutadans tenen el dret constitucional d'usar amb el poder públic les llengües oficials del territori corresponent. Això legitima les comunitats autònomes a establir requisits de coneixement als treballadors públics autonòmics i locals. Segons l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que s'aplica a tot l'Estat, tots els treballadors públics han de «garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori» i totes les administracions han de «preveure la selecció d'empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials».

A Catalunya, l'Estatut reitera el dret d'opció lingüística i prohibeix la discriminació per raó de la llengua oficial usada. L'Estatut també amplia al sector privat el dret d'opció lingüística, cosa reiterada per la Llei del codi de consum. La Llei de política lingüística preveu que tots els treballadors públics han de tenir cert coneixement del català i acreditar-lo en els processos selectius. Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els empleats públics han d'adaptar-se a la llengua oficial que parlen els usuaris, perquè altrament els estarien «forçant» el dret d'opció lingüística (STSJC 772/2015).

La normalització del català, cosa de tots i qüestió de justícia

Un dels principals passius del català és que molts dels seus parlants l'invisibilitzen. Dades del gabinet estadístic GESOP encarregades per Plataforma per la Llengua l'any 2021 indiquen que vuit de cada deu catalanoparlants canvien el castellà si intueixen que el seu interlocutor no és catalanoparlant inicial. Això dificulta que els nouvinguts es familiaritzin amb la llengua i s'hi sentin prou còmodes per parlar-la. Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya del 2023 apunten que el 80,1 % de metges de procedència extracomunitària volen aprendre català o millorar-ne el domini, però això no és senzill si els catalanoparlants tendeixen a amagar la llengua: un idioma s'adquireix generalment per exposició.

Malgrat les dificultats per aprendre'l, però, pràcticament tota la població entén el català: el comprenen el 94,4 % de la població de Catalunya i el 87,0 % dels metges, segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018 i l'Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l'assistència sanitària, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya el 2023.

El principal actiu del català és que els seus parlants consideren que la llengua està estretament vinculada a la identitat col·lectiva. Això fa que la transmetin a les noves generacions i que siguin sensibles a mesures per garantir-ne la continuïtat. Cal tenir present que el llenguatge és una capacitat universal i que l'adquisició d'una llengua és possible a tothom. Les identitats eminentment lingüístiques tenen un alt potencial inclusiu i cohesionador.

Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya, territori on ha nascut i s'ha desenvolupat històricament, i on ha estat durant segles la llengua d'ús general, el poder públic té la responsabilitat de vetllar pels drets lingüístics dels seus parlants. En una democràcia liberal moderna, l'administració pública ha de respectar i adaptar-se a les necessitats de la població. A més, s'ha de guiar per criteris de justícia, que en el camp lingüístic depenen del principi de territorialitat. De la mateixa manera que a Suïssa no s'apel·la a una suposada «llengua comuna» alemanya per limitar els drets dels francòfons o els italianòfons, a l'Estat espanyol no s'hauria de privilegiar el castellà per sobre del català. A Catalunya, el dret d'usar el català hauria de ser plenament garantit