Aquest dimarts, 9 de juliol, al vespre es va presentar a la seu de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró la Taula local d'entitats per la llengua que ha promogut Plataforma per la Llengua amb Òmnium Cultural Maresme. La Taula d'entitats ja compta amb el suport de gairebé 70 entitats, i vol reunir-se periòdicament per analitzar la situació de la llengua en diversos sectors i passar a l'acció per garantir la presència del català en tots els àmbits.

Durant l'acte de presentació, en una sala d'actes plena a vessar, el cantant dels Ebri Knight, Arnau Aymerich, va llegir el manifest fundacional, que es va completar amb una intervenció del lingüista Pau Vidal. Com diu el text, «fins fa no gaires anys, l'Ajuntament de Mataró va disposar d'un servei de normalització lingüística que, sense tenir rang de regidoria, tenia capacitat per ajudar en molts aspectes relacionats amb la millora de la presència del català». Amb el pas del temps, tanmateix, com recorda el manifest, les iniciatives aprovades en els plens no s'han traslladat en polítiques municipals concretes i les normatives lingüístiques no es compleixen.

Font: Capgròs

El 14 de gener del 2022, per exemple, es va aprovar una proposta de resolució per avaluar el compliment del Reglament per a l'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament, i es va instar el govern a analitzar la situació de la llengua per fer-ne un pla d'acció. Un any després, a més, es va aprovar una segona proposta per assegurar que el govern municipal actués per capgirar la situació de la llengua. Malgrat això, com diu el manifest, «des de l'Ajuntament no s'està aplicant res d'allò que es va aprovar» i «en el seu Pla de Mandat 2023-2027, amb 77 actuacions i 214 projectes, no n'hi ha cap que tingui a veure amb la normalització de la llengua».

Mesures senzilles, però efectives, per impulsar l'ús del català i cohesionar la societat

Amb la voluntat de normalitzar la llengua a Mataró, el manifest demana apostar per mesures senzilles, però efectives. Per exemple, informar els sol·licitants d'obertures de comerços del marc legal que han de seguir en relació amb la llengua. Per a les entitats signants, «poder fer servir la llengua arreu és el millor bagatge que la societat catalana pot oferir a tothom per conviure». En aquest sentit, «és la millor forma de vehicular la integració en una societat que, sense oblidar la seva diversitat, es vol, i es necessita, ben cohesionada».

Gairebé 70 entitats han signat el manifest

Entre els signants del manifest, integrants d'aquesta Taula local d'entitats per la llengua, hi ha escoles, associacions culturals, grups d'història local, corals i associacions de veïns. En formen part, ara mateix, l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, el Moviment Educatiu del Maresme, la Coordinadora Obrera Sindical del Maresme, Unió de Pagesos del Maresme, la Intersindical - CSC Maresme - Vallès, les associacions de veïns dels barris del Centre, Rocafonda, Santes - Escorxador, Havana i rodalies, Peramàs - Esmandies i Can Marchal - Eixample, el Club de Rem Mataró, el Centre de Formació d'Adults Els Tarongers, l'agrupament escolta Arrels, o les companyies de teatre In Mentre o Q Teatre.

En aquest document es poden consultar les entitats adherides.