Plataforma per la Llengua va participar aquest dissabte, 15 de juny, a la jornada internacional "Protegir l'educació en llengües minoritzades, enfortir els drets lingüístics: com avançar?", que van organitzar la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN) i Catesco a Barcelona. Marc Guevara, responsable tècnic d'Educació i Universitats de l'entitat, hi va intervenir per denunciar que l'Estat espanyol fa servir el poder judicial per desgastar el model d'escola en català a Catalunya i qüestionar que la llengua pròpia del territori hi sigui vehicular.
La intervenció de Guevara es va emmarcar en una taula rodona dedicada als èxits i als reptes dels diferents models educatius en llengües minoritzades d'Europa i a la garantia dels drets dels parlants en diferents marcs legals i de polítiques públiques. Guevara va parlar de l'ofensiva judicial contra l'escola en català, "una estratègia orquestrada per l'Estat espanyol" que, d'ençà que va arrencar el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional, "ha anat guanyant terreny" i a la qual "els diferents governs de Catalunya no han pogut fer front".
El representant de Plataforma per la Llengua va recordar que les sentències estan fetes partint d'un biaix polític contrari a la normalització del català i va analitzar per què són molt qüestionables jurídicament. Per Guevara, a més, les sentències no ajuden a millorar uns nivells de català entre els alumnes que, "segons PISA i els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, no paren de baixar". El nivell baixa i també cau l'ús de la llengua tant a les aules com als patis. "Falten recursos de tota mena, especialment en acollida per als alumnes nouvinguts, i és molt important formar els docents en llengua, en hàbits lingüístics i en sociolingüística perquè entenguin què és la immersió lingüística i l'apliquin. Fins ara això no ha passat", va denunciar.
-
Si vols que continuem teixint xarxa a escala internacional per defensar el català, fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!
La taula rodona de Guevara va comptar també amb les intervencions de Catalina Bibiloni, d'Obra Cultural Balear; Núria Betoret Olives, d'Acció Cultural del País Valencià, i de representants dels parlants d'irlandès, frisó, bretó, gallec i basc. En concret, Ciarán Mac Giolla Bhéin, de Glór na Móna; Mirjam Vellinga, d'Afûk; Anna-Vari Chapalain, de Kevre Breizh-Diwan; Elsa Quintas Alborés, d'A Mesa pola Normalización Lingüística, i Idurre Eskisabel, d'Euskalgintzaren Kontseilua. L'encarregada de moderar la taula va ser Elin Haf Gruffydd Jones, presidenta d'ELEN i professora de sociolingüística de la Universitat de Gal·les Trinity Saint David.
Una jornada d'alt nivell amb representants de l'ONU i del Consell d'Europa
La jornada, que va tenir lloc a l'Institut d'Estudis Catalans entre les 9 h i les 17.30 h de dissabte, va ser una trobada d'alt nivell per analitzar el paper de les organitzacions de la societat civil a l'hora de protegir els drets dels parlants de llengües minoritzades. Hi van participar representants del sistema de Nacions Unides com ara l'actual relator especial per als afers de les minories de l'ONU, Nicolas Levrat, i el seu antecessor, Fernand de Varennes. També hi van ser presents personalitats vinculades al Consell d'Europa: Lusine Kharatyan, membre del Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritzades (CELRoM), i Petra Roter, presidenta del Comitè Assessor de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals.
Entre els experts jurídics i acadèmics, també hi van assistir Janos Fiala, de la Universitat de Galway, a Irlanda; Eva Pons, de la Universitat de Barcelona, i l'advocat Benet Salellas. Fiala va abordar la litigació estratègica al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i als tribunals de l'ONU i la incidència internacional en matèria de drets lingüístics. Pons va parlar de la necessitat de garantir legalment el ple coneixement de les llengües oficials com a mecanisme de cohesió i garantia de la igualtat, i Salellas, de les finalitats i els objectius legítims previstos pel TEDH i la jurisprudència del TJUE en matèria de llengües minoritzades.
Pel que fa a la presència de representants polítics i d'altres entitats en defensa de llengües minoritzades, també hi van assistir Davyth Hicks, secretari general d'ELEN; David Minoves, president del CIEMEN; Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural; Marina Gay, directora de Catesco; Maria Corominas, de l'Institut d'Estudis Catalans i membre de Catesco; Tamara Martí, de la Secció d'Educació per a la Inclusió i la Igualtat de Gènere de la UNESCO; Adam Majó, director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, i Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la mateixa institució.
Plataforma per la Llengua forma part del comitè de direcció d'ELEN
L'organització en defensa del català forma part de la directiva de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística i en té una vicepresidència des del 2016: l'ostenta Marga Payola, coordinadora d'Internacional de Plataforma per la Llengua. ELEN és una organització paraigua d'una setantena d'entitats d'arreu d'Europa que treballen per defensar i promoure la diversitat lingüística arreu dels territoris europeus.
