Plataforma per la Llengua ha clos el cicle de conferències "Valencià: emergència lingüística" a la Vall d'Uixó, dins de la programació de l'Aplec de la Plana organitzat per la Falla Ja Estem Tots i l'Ajuntament. Les xarrades han estat conduïdes per l'escriptor i filòsof Xavier Serra i han pogut passar per més de 25 poblacions valencianes.
A l'acte ha assistit el president de l'entitat, Òscar Escuder, que ha remarcat la importància d'aquestes xerrades: "aquestes conferències afavoreixen la conscienciació i l'apoderament de la ciutadania per protegir els drets lingüístics dels valencianoparlants". En relació a això, Escuder ha explicat que "Davant les situacions de les llengües minoritzades i els governs hostils amb la llengua, cal ciutadans actius". En eixe sentit, Plataforma per la Llengua anima a la participació activa en la vaga educativa per defensar la llengua a les aules, que tindrà lloc el pròxim 23 de maig al País Valencià, i recorda acudir a les concentracions i mobilitzacions amb la samarreta verda amb el lema de la campanya.
L'entitat ha portat arreu del País Valencià aquest cicle de xerrades. Entre altres, ha arribat a poblacions com ara Alcoi, Algemesí, Altea, Benicarló, Benidorm, Callosa d'en Sarrià, el Campello, Castelló de la Plana, Castelló de la Ribera, Crevillent, Dénia, Elx, Gandia, Ibi, Montroi, Nules, Ontinyent, Pedreguer, Torrent, València, Vila-real, Vinaròs i Xàbia. Aquesta col·laboració amb l'Ajuntament de la Vall d'Uixó i la Falla Ja Estem Tots se suma a un conjunt d'actes organitzats junt amb casals, ateneus, partits polítics i altres entitats, i esdevé un nou exemple de la transversalitat quant a la defensa del valencià.
Òscar Escuder ha incidit en la importància de la delegació de Plataforma per la Llengua al País Valencià, que enguany compleix 26 anys d'activitat. Així mateix, el president de l'entitat ha posat en valor l'activisme pel valencià: "Cal deixar clar que, malgrat l'hostilitat dels governants actuals, la ciutadania defensa la llengua pròpia del País Valencià de manera ferma".
Per la seua banda, Serra ha explicat que el valencià es troba en una situació d'emergència lingüística, atés que, tal com mostren les darreres enquestes fetes públiques pels governs dels territoris del domini lingüístic, els parlants habituals del valencià només són el 32 %, un percentatge que s'ha reduït en els darrers anys. Lluny de millorar, amb el canvi de govern a la Generalitat Valenciana la situació està empitjorant, tenint en compte que el nou executiu és obertament hostil a la llengua pròpia del País Valencià i ja ha anunciat la retirada d'ajudes en defensa de la llengua i el tancament de l'Oficina de Drets Lingüístics. A més, han impulsat també la censura de revistes en valencià a Borriana, Torrent, Meliana i Montserrat.
Tanmateix, la situació d'emergència lingüística no és únicament pròpia dels valencians, sinó que milers de parlants de llengües del món pateixen el mateix fenomen. Haver estat llengües importants tampoc és garantia de res, tal com es demostra en el cas del còrnic, la llengua de Cornualla, a la Gran Bretanya, o l'hebreu. Aquestes també són llengües que han estat en emergència lingüística. Tot i això, en aquests casos, s'han recuperat com a idiomes contemporanis per, entre altres factors, la voluntat dels parlants. Una altra llengua en situació d'emergència és l'ídix, que va arribar a tenir un Premi Nobel de Literatura, Isaac Singer, per bé que ara és una llengua poc parlada.
Plataforma per la Llengua fa una crida a activar-se amb la campanya La llengua no es toca. A més, l'ONG del valencià iniciarà una nova gira per parlar dels reptes dels valencianoparlants per treballar a favor de la supervivència del valencià. El nou cicle de conferències s'emmarcarà en la campanya de "La llengua no es toca!".
