El cicle de conferències "Valencià: emergència lingüística" arriba a la recta final amb 25 actes celebrats arreu del País Valencià. Les últimes parades han sigut a Altea, Crevillent, Callosa d'en Sarrià i Xàtiva durant aquest passat mes de febrer. Pròximament, el cicle arribarà a Montroi i espera tancar les darreres cites durant la primavera. Les xarrades estan conduïdes per l'escriptor i filòsof Xavier Serra, qui demana aprofitar que "al País Valencià hi ha molta gent amb consciència lingüística que no vol seguir suportant agressions". Gràcies a aquest cicle "hem descobert que hi ha molta gent disposada a mobilitzar-se", afegeix.
Des de l'any passat que Plataforma per la Llengua està portant arreu del País Valencià aquest cicle de xerrades. Entre altres, ha arribat a poblacions com ara Alcoi, Algemesí, Altea, Benicarló, Benidorm, Callosa d'en Sarrià, el Campello, Castelló de la Plana, Castelló de la Ribera, Crevillent, Dénia, Elx, Gandia, Ibi, Montroi, Nules, Ontinyent, Pedreguer, Torrent, València, Vila-real, Vinaròs i Xàbia. En aquest sentit, Serra assenyala: "Per qui coneix el País Valencià, la llista de llocs on hem estat li dirà moltes coses. Hem estat a ciutats grans, com ara Benidorm, Elx, Gandia i Torrent. I als casals dels barris de València. A tot arreu on hi ha hagut associacions i grups que han volgut organitzar l'acte. I hi ha hagut moltes vegades que la sala era plena de gom a gom".
Serra considera que part de l'èxit del cicle "Valencià: emergència lingüística" es deu en el realisme: "No plantegem grans reptes que no estan al nostre abast ara com ara". Durant les xerrades, l'escriptor ha assenyalat les dues accions que poden dur a terme els valencianoparlants per tal de protegir i defensar la llengua: "Primer, mantenir-ne l'ús i no canviar de llengua i, segon, denunciar les agressions lingüístiques amb la mateixa força i convicció que denunciem les agressions masclistes, racistes i homòfobes. És així de simple. L'odi lingüístic està molt escampat. Hem de denunciar els agressors. Posar-los el mirall davant".
El valencià, en perill?
"Els lingüistes consideren que el valencià no és una llengua en perill perquè té molts parlants i una certa protecció oficial", sosté Serra. Tanmateix, l'escriptor afegeix que "al País Valencià, hi ha zones on el valencià té una gran força, tal com passa a Catalunya o a les Illes, però també hi ha zones on el castellà domina el carrer i arracona la nostra llegua". Amb tot, Serra destaca que "el valencià ha tingut una capacitat d'assimilar nous parlants que originàriament eren castellanoparlants absolutament extraordinària. A més, amb un poder polític i econòmic que actuaven en contra. No conec cap cas de resistència lingüística semblant". "La nostra aparent inconsistència és potser un mecanisme de supervivència", afirma.
Sobre un dels exemples de llengües en situació extrema, el còrnic, Xavier Serra explica que "els habitants de Cornualla intenten recuperar una llengua que s'havia extingit". Per comparar-ho amb el valencià, Serra diu que "nosaltres tenim una llengua perseguida, maltractada, arraconada, però que sempre ha tingut una empenta envejable. Una prova n'és la nostra literatura, des de l'època medieval fins ara. Però no hem de badar". I adverteix: "mireu el maltés, que tot i ser llengua oficial a la Unió Europea corre perill de ser substituït per l'anglés".
El paper del Botànic i la mobilització enfront dels atacs contra el valencià
Així mateix, Serra explica que, al contrari del que es podria pensar, el govern de progrés entre el PSPV i Compromís va esdevenir un greuge per a la llengua: "El Botànic va cometre un error imperdonable eliminant les línies en valencià, on es feia immersió i, a més, eren inatacables per part dels jutges espanyols (que no podien introduir-hi el seu malèfic 25% en castellà ni cap altre percentatge)". En eixe sentit, el filòsof explica que les línies "eren espais segurs per aprendre i transmetre la llengua amb garanties d'èxit. I cada vegada hi havia més demanda. En lloc d'augmentar les línies i consolidar la feina feta, ens va portar cap al que ells anomenaven plurilingüisme, que vol dir que acaba sent sempre el castellà la llengua principal. Un desastre". Tanmateix, el govern actual, de PP i VOX, ha iniciat una guerra contra el valencià, tal com ha assenyalat Plataforma per la Llengua en diverses ocasions.
Davant d'aquesta situació, Serra ho té clar: "I què es pot fer ara, davant d'un govern integrat per professionals de l'odi cap al valencià? Mobilitzar-nos. Ja ho hem fet unes altres vegades. El 2011 el PP acabava de guanyar les eleccions per majoria absoluta i vam fer a València una manifestació tan grossa que el conseller d'educació, que volia reduir el pes del valencià a l'escola, va ser obligat a dimitir pels seus companys de partit. Ho podem tornar a fer".
