El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha fet marxa enrere arran de les queixes de diverses organitzacions i finalment sí que avaluarà les competències orals dels alumnes catalans. Plataforma per la Llengua, una de les entitats crítiques amb la decisió, va considerar que la voluntat de no dur a terme aquesta anàlisi era "amagar sota la catifa" un problema "conegut i reconegut".
Aquestes proves, que analitzen el nivell oral dels alumnes, es van afegir per primer cop l'any passat al conjunt de proves de competències bàsiques d'acord amb la decisió del Consell Lingüístic Assessor del Govern. Les competències orals dels 160.000 alumnes catalans examinats van mostrar que eren menors en el cas del català que en el del castellà.
Arran de l'anunci d'@educaciocat que aquest curs no avaluarà el català oral dels alumnes, hem demanat una reunió urgent amb @AnnaSimo.
La decisió d'Educació no només és sorprenent i equivocada. És també amagar sota la catifa un problema conegut i reconegut.— Plataforma per la Llengua Catalunya (@PLlCatalunya)
Aquestes avaluacions orals eren metodològicament diferents, ja que les duien a terme els mateixos mestres del centre avaluat. A les proves bàsiques i diagnòstiques, en canvi, es designaven mestres d'altres centres per avaluar els alumnes i evitar, així, distorsions metodològiques. Aquesta diferenciació en la manera d'avaluar els alumnes va ser motiu de crítica per part dels principals sindicats educatius del país, que apuntaven una manca de rigor acadèmic en l'anàlisi d'una competència cabdal per conèixer l'estat del català entre els estudiants del país. A banda d'aquestes crítiques, el Departament també va rebre les provinents de la Junta de Direccions, que sostenien que l'execució de tres avaluacions diferents als centres educatius suposava una càrrega de feina inassolible per als equips docents. Val a dir que totes aquestes proves avaluadores eren censals, és a dir, es feien a tots els centres educatius (públics, concertats i privats) i es duien a terme durant el tercer trimestre del curs.
En aquest context, el passat 7 de febrer, la consellera d'Educació, Anna Simó, va anunciar a instàncies del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu que aquest curs no s'inclourien les proves d'oralitat del català en l'avaluació dels centres, seguint el que demanava la Junta de Direccions, i es proposava reprendre l'avaluació oral el curs vinent, 2024-2025. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, seguint el que marca la Llei d'Educació de Catalunya, haurà de ser l'encarregada de dirigir les avaluacions, tasca que recau, actualment, en el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, recentment encapçalat per Joan Cuevas.
Aquest anunci de la consellera, però, va ser rebut de manera molt crítica per Plataforma per la Llengua. La ciutadania també s'hi va pronunciar, i es va criticar el Govern per no prendre's prou seriosament la competència lingüística dels alumnes. Plataforma per la Llengua va demanar una reunió urgent amb la consellera Simó per tal de discutir aquest anunci i traslladar-li'n l'opinió. Menys de 24 hores després del comunicat, i després de rebre els representants de Plataforma per la Llengua, el Departament d'Educació va rectificar i va assegurar que sí que avaluaria, finalment, aquest curs les competències orals dels alumnes de sisè de primària i quart de secundària, tal com estava previst, però de manera mostral i no censal. Aquest fet és rellevant, ja que, si bé metodològicament permet obtenir una bona radiografia competencial de l'alumnat, no garanteix una anàlisi exhaustiva de tots els centres educatius catalans.
Plataforma per la Llengua considera que aquesta solució proposada és de mínims, i, si bé aconsegueix, almenys, no deixar un curs amb un buit d'avaluació oral del català, no assoleix els objectius avaluadors que creu necessaris per al sistema educatiu del país. L'ONG del català espera que l'entrada en funcionament de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació permeti dur a terme avaluacions educatives prou sòlides: censals, amb avaluadors externs, que garantirien més solidesa metodològica, i que incloguin les competències orals del català en les dues proves, bàsiques i diagnòstiques, a què obliga la LOMLOE.
La precària situació actual del català, especialment en l'àmbit educatiu, genera preocupació a experts i a la ciutadania en general. En aquest sentit, considerem necessari que el Govern de Catalunya sigui més curós a l'hora de plantejar canvis en aquesta matèria, així com en la comunicació pública emprada. L'entitat insta la consellera d'Educació a evitar anuncis que denotin improvisació i manca d'un criteri clar i ferm en matèria lingüística. Finalment, però, Plataforma per la Llengua agraeix la bona disposició del Departament d'Educació a escoltar les crítiques i a rectificar aquelles decisions que no afavoreixin la salut del català en l'ensenyament.
