El cicle de conferències "Valencià: emergència lingüística" arribarà a la Biblioteca de Dénia (carrer de Sant Josep 6) el dimecres 14 de febrer a les 19 h. La xerrada anirà a càrrec del prestigiós escriptor i filòsof Xavier Serra, i serà presentada per Joan Ivars, secretari de l'Institut d'Estudis Comarcals Marina Alta (IECMA).
Durant aquest mes, el cicle farà més parades arreu del territori. El 21 de febrer, a les 20 h, passarà per la Casa de la Cultura d'Altea, amb motiu de la commemoració del dia de la llengua materna. L'acte serà presentat per la regidora de normalització lingüística, Xelo González. A continuació, el divendres 23, a les 19.30 h, es farà un acte a l'Ateneu de Crevillent, i serà presentat per Susi Molina. El dimecres 28 es farà una xarrada a Callosa d'en Sarrià, a les 19 hores, a la Casa de Cultura, que serà presentada per Joan Tasa. Finalment, el dijous 29, el cicle tancarà el mes de febrer a la Casa de la Cultura de Xàtiva, on el presentador serà Alfred Boluda, regidor de normalització lingüística, i amb la col·laboració de Xàtiva Unida .
Des de l'any passat que Plataforma per la Llengua està portant arreu del País Valencià aquest cicle de xerrades sobre la situació de la llengua. Entre altres, els actes ja han tingut lloc en poblacions com ara Torrent, Alcoi, Castelló de la Plana, Castelló de la Ribera, Vila-real, Vinaròs, el Campello, Algemesí, Ontinyent i València.
La importància d'organitzar aquestes xerrades
L'emergència lingüística es fonamenta en les darreres enquestes fetes públiques que assenyalen una disminució del percentatge de valencianoparlants habituals. Tal com explica el professor Xavier Serra, ponent a l'acte a Dénia, "la situació d'emergència lingüística no és únicament pròpia dels valencians, sinó que milers de parlants de llengües del món pateixen el mateix fenomen". Serra ho exemplifica amb els casos del còrnic (la llengua de Cornualla, a la Gran Bretanya) o de l'hebreu, a Israel, que s'han recuperat com a idiomes contemporanis, per la voluntat dels parlants.
L'ONG del valencià considera que l'actitud de la ciutadania és determinant per revertir la tendència a la reducció de l'ús de la llengua pròpia. Per això, en els actes sobre l'emergència lingüística, es proposen algunes actituds quotidianes, per reivindicar l'ús del valencià en el dia a dia. Entre aquestes actituds es troben: parlar valencià, siga quina siga la llengua de l'interlocutor; triar productes i serveis en valencià, com per exemple bancaris, de telefonia, o pàgines web; i presentar reclamacions o queixes, defensant el dret de viure en valencià, quan ens troben en casos de discriminació lingüística.