Plataforma per la Llengua, juntament amb altres entitats, es va reunir aquest principi de setmana amb el Comitè d'Experts del Consell d'Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). L'entitat va participar en tres reunions diferents entre dilluns i dimarts per analitzar el compliment de la CELRoM en el cas del català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears pel que fa al període 2017-2021.
Prèviament a les reunions, Plataforma per la Llengua i onze organitzacions més de defensa del català van fer arribar al Comitè d'Experts un informe de cinquanta pàgines que inclou una anàlisi tècnica de l'aplicació dels compromisos en àmbits com l'educació, la justícia, l'administració pública, els mitjans de comunicació i la promoció cultural. La reunió amb el Comitè d'Experts se celebra cada cinc anys per comprovar que l'Estat espanyol compleix els compromisos de la Carta, que va ratificar l'any 2001 (i que mai no ha complert).
Educació: el dret a estudiar en català, amenaçat a Catalunya i País Valencià
En aquestes reunions, les organitzacions per la llengua catalana van poder traslladar al Comitè d'Experts la preocupació per la davallada de l'ús del català a les escoles catalanes. També van poder parlar-los de l'impacte que podria tenir l'aplicació generalitzada del mínim del 25% de castellà a les aules per imposició judicial. En aquest sentit, els experts van mostrar interès per la situació que es podria plantejar després d'aquesta sentència, i van voler conèixer quina responsabilitat té l'administració pública catalana en el fet que actualment ja no es pugui estudiar plenament en català.
Com que la CELRoM no concreta que el sistema per garantir l'aprenentatge del català hagi de ser l'immersiu, però sí que concreta el dret d'estudiar immersivament en català, les entitats van demanar al Comitè d'Experts que reconegui l'especificitat catalana i proposi una solució que permeti complir aquest compromís de la Carta.
Pel que fa a la reunió sobre el català al País Valencià, també es va parlar de l'amenaça que suposa el model educatiu anunciat pel govern valencià en mans del PP i VOX per a la llengua catalana i el dret dels valencians de conèixer-la.
S'ha demanat protecció internacional per garantir el dret a rebre documents i notificacions judicials en català
La reunió també va permetre que les entitats demanessin més ajuda al Comitè d'Experts per canviar el fet que el marc legal actual no garanteixi el dret de fer un procediment judicial en català. A més, van assenyalar que els jutges incompleixen el 81,3% de les sol·licituds per rebre les notificacions judicials en català, fet que suposa un incompliment flagrant de la Carta.
Per tal de canviar la situació, les organitzacions van proposar a la Comissió d'Experts que es demani al Consell General del Poder Judicial i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estableixin un mecanisme més flexible per abordar la discriminació lingüística en el sistema de justícia. Això hauria d'incloure garantir que les peticions il·legals de jutges o advocats de les administracions públiques per traduir documents del català al castellà es considerin infraccions. A més, els representants de les organitzacions també van demanar que es demani a Espanya que garanteixi que els treballadors de justícia sàpiguen català i que aquesta llengua sigui un requisit.
El català necessita solucions a l'administració pública i a la sanitat
En l'àmbit de l'administració pública, tot i que el Comitè de Ministres del Consell d'Europa va recomanar l'any 2019 la millora de l'ús del català a l'administració general de l'Estat amb efecte immediat, no s'ha avançat en aquest àmbit. La manca d'exigències de formació lingüística dels treballadors i la manca d'estabilitat laboral fa que els cursos existents resultin insuficients per garantir el dret a ser atès en català. A més, l'Estat no ha augmentat la presència del català als webs de l'administració ni ha començat a exigir que els proveïdors i licitadors puguin treballar en català. És per aquest motiu que les entitats també van sol·licitar al Comitè d'Experts demanar a l'Estat canviar aquestes polítiques.
En la reunió sobre la situació al País Valencià, també es van tractar problemes concrets amb la Generalitat Valenciana, com ara que el 26,6% dels funcionaris autonòmics (el 41,8% a Alacant) responen per escrit en castellà o exigeixen que els ciutadans que els escriuen en valencià parlin castellà. Pel que fa a l'atenció oral, el 23,4% dels funcionaris respon oralment en castellà o exigeix als ciutadans que parlin en castellà. Tot això en un context en què la formació lingüística no està garantida. A més, tampoc no s'han implantat les modificacions legislatives previstes a la Llei de la funció pública valenciana, que haurien fet obligatori disposar d'un certificat de domini de la llengua pròpia per exercir a l'administració. Per tot això, les organitzacions van recordar al Comitè d'Experts que el 31,8% dels funcionaris afirma saber parlar valencià només "una mica", i el 2,8% no el parla gens.
En el sector sanitari, l'ús del català amb els metges a Catalunya ha baixat del 41,2% el 2003 al 26,4% el 2018. De fet, l'últim informe del Comitè d'Experts ja considerava que les autoritats catalanes havien deixat de complir totalment el compromís de garantir l'atenció en català als hospitals. A València només el 13,4% dels pacients dels centres sanitaris parlen valencià sempre.
Pel que fa a les Illes Balears, els representants de les entitats van traslladar que els estudis de medicina de la Universitat de les Illes Balears estan molt castellanitzats, amb un 73,9% dels professors impartint assignatures exclusivament en castellà, i cap en català. L'actuació del govern ha agreujat la situació, amb el tancament de l'Oficina de Drets Lingüístics i la supressió de la normativa que obliga a formar en català els professionals del sector sanitari, que encara no havia arribat, però, a aplicar-se amb caràcter general.
Les entitats van demanar als experts sol·licitar mesures per garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en català, fins i tot en un context de manca de metges. Les entitats van proposar ser més exigents pel que fa a la formació lingüística per contractar personal, però també per estabilitzar-lo. A més, també van proposar mobilitzar més recursos per formar el personal sanitari que actualment té un nivell insuficient de català, incloent-hi la formació durant la jornada laboral.
Entreguem la documentació dels casos de discriminació per part dels cossos policials espanyols
En el marc de les reunions, Plataforma per la Llengua també va lliurar al Comitè d'Experts la documentació de 26 casos de discriminació lingüística per part dels cossos policials espanyols. Com que, arran de l'últim informe del Comitè d'Experts, el govern espanyol va negar tenir coneixement d'aquestes discriminacions i va al·legar que aquests casos només eren la versió d'una ONG, l'entitat va voler aportar la documentació que acredita que l'Estat espanyol en tenia constància.
Estat espanyol: 23 anys incomplint la CELRoM i una Constitució que imposa la supremacia de la llengua espanyola
La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu promogut pel Consell d'Europa des de l'any 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que no tenen caràcter oficial, també anomenades llengües regionals o minoritàries. L'Estat espanyol el va ratificar l'any 2001 (França i Itàlia no ho han fet mai), però des d'aleshores l'ha vulnerat permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administració pública i educació.
En el cas de l'Estat espanyol, tot i haver ratificat la CELRoM, la Constitució proclama que el castellà és l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat i que les altres llengües pròpies de l'Estat només poden ser oficials en els seus territoris tradicionals. A més, la Constitució també estableix un dret general a l'ús del castellà i un deure de tots els ciutadans de conèixer-lo: no n'hi ha prou amb conèixer una altra de les llengües pròpies, per la qual cosa els nouvinguts, especialment, les perceben com a redundants. L'aprovació constant de normes que reforcen aquesta desigualtat creada artificialment és fruit d'una visió supremacista dels grups lingüístics. Al cap i a la fi, el castellà només és la llengua tradicional i històrica d'una part del territori de l'Estat, i en cap cas és una "llengua comuna", obligant les altres llengües a un estat de residualització. Aquest fet, per tant, impedeix que l'Estat compleixi la CELRoM, de la qual és signatari, i alhora vulnera part del marc legal propi.
