Notícies ← Altres notícies

Denunciem Iryo a l’Agència Catalana de Consum per no usar el català en la seva activitat, tot i els avisos reiterats de l’entitat

L'empresa ferroviària d'alta velocitat incompleix la normativa catalana: no emet les factures en català, tampoc no l'inclou en les cartes de restauració i l'obvia en la senyalística dels trens
 
Plataforma per la Llengua s'hi va posar en contacte per tal que complís amb la normativa vigent, i la resposta de l'empresa al·legava que, segons el seu criteri, la legislació vigent no l'obligava a usar el català
 
A més, Iryo tampoc no disposa de pàgina web en català, com sí que ho fan altres empreses similars, com per exemple Ouigo o Renfe

Plataforma per la Llengua ha denunciat l'empresa ferroviària d'alta velocitat Iryo a l'Agència Catalana de Consum perquè incompleix la legislació catalana: no emet les factures en català, tampoc no l'inclou en les cartes de restauració i l'obvia en la senyalística dels trens. De fet, un usuari es va posar en contacte amb el Servei d'Atenció al Client de l'empresa per demanar-los la factura en català, i la resposta va ser clara i contundent: «Las facturas se emiten en castellano».
 
Davant d'aquestes vulneracions als drets lingüístics dels catalanoparlants, l'entitat es va posar en contacte diverses vegades amb l'empresa per tal que s'adeqüés a la normativa vigent, però Iryo va al·legar que la llei no l'obliga a usar el català en la seva activitat comercial. La seva justificació és totalment errònia, i demostra la confusió -tot i les explicacions de l'entitat- que té aquesta empresa respecte als drets dels catalanoparlants, tot i que la legislació catalana sigui ben clara en aquest sentit.
 
El Codi de consum de Catalunya, en l'article 128-1, obliga que «les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin» siguin, com a mínim, en català i en el mateix format que la resta de llengües que hi apareguin.
 
A més, en l'article 111-1 indica que els drets i les obligacions que estableix aquest codi són aplicables a «les relacions de prestació de serveis entre les persones físiques empresàries que estiguin dins del règim especial de treballadors autònoms i les empreses prestadores de serveis bàsics i serveis de tracte continuat». En aquest sentit, en l'article 251-2 especifica quins són considerats serveis bàsics: «els subministraments, els transports, els mitjans audiovisuals de radiodifusió i de televisió, els de comunicacions, els assistencials i sanitaris, i els financers i d'assegurances». Per tant, Iryo és considerada una empresa que presta serveis bàsics i ha de complir amb les obligacions indicades en el Codi de consum de Catalunya.

Tot i els dubtes expressats per l'empresa i la reticència a incorporar el català, queda demostrat que està obligada a complir la legislació catalana. L'empresa ferroviària opera a Catalunya i, en conseqüència, s'ha d'adequar a la seva normativa i respectar els drets lingüístics dels usuaris. No fer-ho no només representa una vulneració als drets dels catalanoparlants, sinó que també és il·legal.

A banda de les irregularitats esmentades anteriorment, Iryo tampoc no disposa de pàgina web en català, a diferència d'altres empreses similars, com ara Ouigo o Renfe. Plataforma per la Llengua demana a les autoritats catalanes que actuïn davant aquesta conducta il·legal de la companyia ferroviària.

Més enllà de les obligacions legals, Plataforma per la Llengua considera que Iryo també hauria de tenir en compte els principis bàsics de responsabilitat social empresarial (RSE) i ser respectuosa amb l'entorn cultural en el qual opera. En aquest sentit, l'empresa, que té la seu social a Quart de Poblet, hauria de tractar els catalanoparlants amb la mateixa dignitat que qualsevol altra comunitat lingüística a la qual adreça els seus serveis. 
 
Cal denunciar aquelles empreses que no compleixen la normativa i vulneren els drets lingüístics dels consumidors

 
Quan un ciutadà detecta que algun establiment o empresa no compleix les obligacions que té en matèria lingüística, Plataforma per la Llengua recomana, primer de tot, demanar aquesta documentació en català a l'empresa i posar la queixa corresponent, si no la tinguessin. Es pot demanar un full oficial de queixa/reclamació/denúncia presencialment. Algunes empreses també ofereixen l'opció de presentar queixes en línia.  Si la queixa/reclamació/denúncia no s'ha resolt de manera satisfactòria durant el termini d'un mes, convindria informar-ne a l'Agència Catalana de Consum (omplint el següent formulari en línia, o bé presencialment a través d'una de les oficines municipals d'informació al consumidor).
 
A més, es pot notificar aquesta queixa al Servei de queixes i consultes de Plataforma per la Llengua, de tal manera que els ciutadans que es trobin en aquesta situació puguin ser atesos i assessorats per experts en la matèria.


  • Ajuda'ns a potenciar el Servei de queixes i consultes de Plataforma per la Llengua: fes un donatiu i permet que puguem continuar defensant els drets lingüístics dels catalanoparlants. 

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin