Plataforma per la Llengua, juntament amb altres entitats, s'ha reunit aquest dimarts amb el Comité d'Experts del Consell d'Europa, que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) durant el període 2017-2021, per a traslladar-li que l'Estat espanyol i l'administració pública valenciana incompleixen els compromisos internacionals adquirits per a protegir aquestes llengües. La trobada amb el Comité d'Experts es fa cada cinc anys, amb l'objectiu de verificar que l'Estat espanyol compleix els compromisos de la CELRoM que va ratificar el 2001. A més de la de hui per a abordar la situació del País Valencià, aquest matí també se n'ha fet una altra per parlar de les Illes Balears, i ahir se'n va fer una altra sobre Catalunya.
Acompanyats per representants d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i d'Escola Valenciana, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, i el responsable d'Afers internacionals i Drets lingüístics, Òscar-Adrià Ibáñez, s'han reunit a la Universitat de Barcelona amb el jurista René de Groot, de la Universitat de Maastricht; la lingüista Aline Kunz, de la Universitat de Berna; el lingüista Jarmo Lainio, de la Universitat d'Estocolm, i el filòleg Albert Branchadell, degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Comité d'Experts també ha rebut l'informe d'una cinquantena de pàgines que han elaborat algunes de les entitats, amb tots els incompliments, coordinades per Plataforma per la Llengua.
El principal àmbit que s'ha abordat a la reunió ha estat la situació de la llengua a l'administració pública valenciana. Els representants de les entitats han compartit amb el Comitè d'Experts del Consell d'Europa la preocupació perquè es garantisca l'atenció en valencià per part de l'administració. Cal tenir en compte que un 26,6% dels funcionaris (un 41,8% a Alacant) contesten per escrit en castellà o exigeixen parlar castellà als ciutadans que els escriuen en valencià. Aquestes dades posen en qüestió que disposar d'un traductor com el Salt siga suficient per a complir amb els compromisos establerts, com afirma l'informe de compliment que va elaborar el govern espanyol, amb aportacions de la Generalitat Valenciana. Pel que fa a l'atenció oral, un 23,4% de funcionaris contesten oralment en castellà o exigeixen parlar castellà als ciutadans. Tot això, en un context en què no s'ha garantit la capacitació lingüística i no s'han posat en marxa els canvis legislatius previstos a la Llei de la Funció Pública Valenciana, que preveien l'obligatorietat d'acreditar competència lingüística en valencià per a treballar a l'administració. Les entitats han recordat als experts que un 31,8% dels funcionaris afirmen saber parlar valencià només "un poc" i un 2,8% no el parla gens. Per contra, lluny de treballar per capgirar la situació, les entitats han recordat que el nou executiu de PP i VOX ha tancat l'Oficina de drets lingüístics, que era un organisme que ajudava l'administració valenciana a millorar i permetia recollir estadístiques sobre vulneracions de drets lingüístics a les administracions i en l'àmbit del consum.
Plataforma per la Llengua ha recordat que no s'ha avançat en la inclusió d'un requisit lingüístic per als treballadors, ni s'ha avançat en la incorporació del valencià als webs de l'Estat, tal com mostra el darrer informe de Plataforma per la Llengua. Les entitats han demanat als experts del Consell d'Europa que intervinguen en dos àmbits clau: la legislació del procediment administratiu comú i les licitacions. Actualment, la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les administracions públiques, encara preveu que el castellà siga la llengua per defecte de cada nou procediment administratiu i no obliga a consultar quina ha estat la llengua de relació amb el ciutadà anteriorment. A més, l'Estat tampoc demana als proveïdors i licitadors que siguen capaços d'actuar en valencià, fet que acaba vulnerant l'oficialitat de la llengua.
Sense dades sobre l'ús del valencià en l'àmbit judicial
Les entitats han recordat que ni el poder judicial, ni la Conselleria de Justícia i Interior ofereixen al ciutadà l'opció de triar la llengua, en la qual volen ser notificats (tal com obliga la Carta), ni tampoc recullen estadístiques sobre l'ús del valencià en l'administració de Justícia. En aquest sentit, les entitats han proposat al Comité d'Experts que sol·licite a les diferents autoritats la implantació d'una eina que permeta, a les parts implicades en un procediment judicial, triar la llengua oficial en què es volen rebre les notificacions judicials, i recollir estadístiques sobre les llengües utilitzades en els processos judicials, seguint l'exemple de la plataforma E-justícia implantada a Catalunya.
L'ús i promoció del valencià a l'educació, la cultura i als mitjans de comunicació
En matèria educativa, l'informe compartit amb el Comité d'Experts assenyala que el govern valencià va ignorar les recomanacions del Comité de Ministres del Consell d'Europa, per tal de modificar la llei de plurilingüisme i fer possible l'ensenyament immersiu en valencià. Les entitats han traslladat als experts la inquietud respecte de les modificacions legals que està impulsant el nou executiu de PP i VOX. El comitè d'experts s'ha mostrat preocupat per la supressió de l'ensenyament d'algunes assignatures en català a les comarques castellanoparlants. Les entitats també han demanat als experts que sol·liciten a la Generalitat Valenciana millores en la formació professional. L'informe de l'Estat diu que un 72,2% dels centres de formació professional ensenyen menys del 37% de classes en valencià.
Quant als mitjans de comunicació, les entitats han explicat als experts la situació que s'obre amb l'entrada de PP i VOX a la Generalitat, i situacions com la censura als mitjans en català a l'Ajuntament de Borriana, que es podria estendre a altres administracions. Els experts s'han mostrat interessats a conèixer la possibilitat de rebre els mitjans de comunicació de la resta de territoris de parla catalana, que va quedar tallat amb el tancament dels repetidors de TV3.
Les entitats també han denunciat la manca d'activitats culturals en català entre les programades pels ajuntaments. S'ha explicat als experts que no hi ha una manca d'oferta de grups musicals o de teatre en valencià, sinó que no es programen per part dels ajuntaments.
Sense protecció per als valencianoparlants en l'àmbit sanitari i empresarial
A través de l'informe, les entitats també han compartit amb el Comité d'Experts dades desastroses sobre l'ús del valencià en l'àmbit sanitari, que són molt inferiors a les de l'àmbit social. Actualment, només el 25,5% dels residents a les comarques valencianoparlants parlen en valencià a la consulta mèdica de manera equivalent o superior al castellà, mentre que en el cas de les relacions amb els amics ho fan el 35,3%. Les discriminacions que es recullen en l'àmbit de la salut també són nombroses (gairebé una vintena el 2022), i la situació només pot empitjorar, si tenim en compte que el nou govern ha rebaixat els punts del mèrit de parlar valencià a l'administració sanitària.
Pel que fa a l'àmbit empresarial, els representants han recordat a l'informe que la llei valenciana no obliga a presentar les clàusules bancàries en valencià, ni tampoc la informació necessària per al consum de béns (l'etiquetatge i instruccions de productes) i serveis, fet que hauria de ser garantit segons l'article 13 de la CELRoM. El mateix article preveu fomentar el valencià a l'empresa, però el govern valencià no va incloure el món empresarial en els ajuts de foment del valencià que va convocar. Només alguns ajuntaments com Nules o Sagunt en convocaren.
L'Estat espanyol: 23 anys incomplint la CELRoM i una Constitució que imposa la supremacia de la llengua castellana
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d'Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries. L'Estat espanyol la va ratificar el 2001 (França o Itàlia no ho han fet mai), però des d'aleshores la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques o educació.
En el cas de l'Estat espanyol, tot i haver ratificat la CELRoM, la Constitució proclama que el castellà és l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat, i que els altres idiomes autòctons només poden ser oficials als seus territoris tradicionals. A més, la Constitució també estableix un dret general d'usar el castellà i un deure de tots els ciutadans de conèixer-lo: no n'hi ha prou a conèixer una altra de les llengües autòctones, per la qual cosa sobretot els nouvinguts poden percebre-les com a redundants. L'aprovació constant de normes que reforcen aquesta desigualtat creada artificialment és fruit d'una visió supremacista dels grups lingüístics, atès que, al cap i a la fi, el castellà només és l'idioma tradicional i habitual d'una part del territori estatal i en cap cas una "llengua comuna", i empeny les altres llengües cap a la residualització. Aquest fet impedeix, per tant, que l'Estat puga complir la CELRoM que ha subscrit i, alhora, incompleix part del seu propi marc legal.
