Plataforma per la Llengua, juntament amb altres entitats, s'ha reunit aquest dilluns amb el Comitè d'Experts del Consell d'Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) durant el període 2017-2021 per traslladar-li que l'Estat espanyol incompleix els compromisos internacionals adquirits per protegir aquestes llengües. La trobada amb el Comitè d'Experts es fa cada cinc anys amb l'objectiu de verificar que l'Estat espanyol compleixi els compromisos de la CELRoM que va ratificar el 2001 (i que mai no ha complert). A més de la reunió d'avui, que ha abordat la situació a Catalunya, també se'n faran dues més demà per parlar de la situació a les Illes Balears i el País Valencià, que també comptaran amb la presència de l'entitat.
Acompanyat per representants de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Òmnium Cultural, la Fundació .Cat, la CAL i l'APPEC, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, s'ha reunit a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el jurista René de Groot, de la Universitat de Maastricht; la lingüista Aline Kunz, de la Universitat de Berna; el lingüista Jarmo Lainio, de la Universitat d'Estocolm, i el filòleg Albert Branchadell, degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Comitè d'Experts també ha rebut l'informe d'una cinquantena de pàgines amb tots els incompliments, que han elaborat algunes de les entitats i ha coordinat Plataforma per la Llengua.
Els dos principals àmbits que s'han abordat a la reunió han estat l'educatiu i el judicial. Els representants de les entitats han compartit amb el Comitè d'Experts del Consell d'Europa la preocupació perquè es garanteixi l'aprenentatge en català a l'escola i es compleixi, per tant, la CELRoM, en un escenari de sentències judicials que imposen el castellà a l'escola, i en un context en què el català, a la pràctica, ja ha perdut pes com a llengua vehicular, sobretot allà on el català és menys present. En aquest sentit, els experts han mostrat interès per saber quina responsabilitat té l'administració pública catalana en el fet que actualment no es pugui estudiar plenament en català.
Com que la CELRoM no concreta que el sistema per garantir l'aprenentatge del català hagi de ser l'immersiu, però sí que concreta el dret d'estudiar immersivament en català, les entitats han demanat al Comitè d'Experts que reconegui l'especificitat catalana i proposi una solució que permeti complir aquest compromís de la Carta. Cal tenir en compte, a més, que el 80% de la societat i el 85% dels diputats volen la immersió lingüística.
Pel que fa a l'educació, a més del que s'ha parlat a la reunió, les entitats també han reclamat, a través de l'informe que se'ls ha lliurat, que es creï l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació que ja preveia la Llei d'educació de Catalunya (2009) per tal d'avaluar de manera independent, entre d'altres, les competències lingüístiques en català. Per a Plataforma per la Llengua, els resultats optimistes que van tenir les proves d'avaluació de la capacitació oral l'any passat tant a primària com a secundària (el 92% de l'alumnat les va aprovar) no serveixen per tenir una fotografia del nivell real dels estudiants, i contrasten amb les dades del cens espanyol, en què un 15% dels menors de 20 anys diuen que no parlen català o el parlen amb dificultat, i un 8,8%, que no l'entenen o l'entenen amb dificultat. L'absència d'un organisme com aquest és contrari al que preveu la Carta: "crear un o diversos òrgans de control encarregats del seguiment [...] de l'ensenyament de les llengües regionals o minoritàries" i "establir sobre aquests punts informes periòdics que seran fets públics". A més, les entitats també denuncien a l'informe que el Decret 175/2022, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, ha suprimit del currículum escolar bona part dels continguts d'història de Catalunya, una mesura contrària a una altra previsió de la CELRoM: "adoptar disposicions per tal d'assegurar l'ensenyament de la història i de la cultura de les quals la llengua regional o minoritària és expressió".
Més ajuda perquè es garanteixi el dret de rebre les notificacions i els documents judicials en català
La reunió amb el Comitè d'Experts també ha servit per demanar-los més ajuda per canviar el fet que el marc jurídic actual no permet complir el dret de menar els procediments judicials en català: el dret de rebre les notificacions i els documents judicials en català. Les entitats han recordat que és el jutge qui tria la llengua dels procediments, i que l'Estat, que té la capacitat de canviar-ho, s'excusa justament en els jutges. Malgrat que a través de l'eina E-justícia els ciutadans tenen finalment l'opció de triar la llengua de les notificacions judicials, els jutjats catalans incompleixen el 81,3% de les peticions de ser notificat en català. A més, les entitats han presentat als experts diversos exemples de vulneració dels drets lingüístics a la justícia i han denunciat que ni el Consell General del Poder Judicial ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han habilitat mecanismes garantistes per tramitar les queixes per mala praxi, atès que no s'aborda la posició de subordinació dels usuaris de justícia ni les seves defenses respecte dels cossos judicials.
Per canviar la situació, les entitats han proposat al Comitè d'Experts que demani d'instaurar un mecanisme més àgil per resoldre les discriminacions lingüístiques a la justícia i perquè els requeriments il·legals de jutges o lletrats de l'administració pública per traduir al castellà documents en català siguin considerats infraccions. A més, els representants de les entitats també han demanat que es treballi per garantir que els treballadors de la justícia sàpiguen català i la llengua sigui un requisit. Tot i que l'Estatut d'Autonomia fixa que els jutges haurien de saber parlar català, la capacitació és baixa en el cas dels lletrats de l'administració pública, i molt baixa en el cas de jutges i fiscals.
El Comitè d'Experts ha expressat que és conscient que no han funcionat les recomanacions fetes fins ara a l'Estat espanyol per modificar la legislació judicial, atès que l'Estat les ha desoït, i ha demanat a les entitats que proposin mesures complementàries per aconseguir millorar la situació de la llengua a la justícia. En aquest sentit, les entitats han proposat que el Consell General del Poder Judicial incorpori incentius per als jutges que aprenguin el català, tal com es fa ara amb l'aprenentatge del dret europeu o de llengües estrangeres.
Presentem la documentació dels casos de discriminació per part dels cossos policials espanyols, minimitzats per un govern espanyol que no avança en l'ús del català a l'Administració General
En l'àmbit de l'administració pública, tot i que l'any 2019 el Comitè de Ministres del Consell d'Europa ja va recomanar que, amb caràcter immediat, calia millorar l'ús del català a l'Administració General de l'Estat, no hi ha hagut cap avenç en aquest àmbit. La manca d'exigència de capacitació lingüística als treballadors i la manca d'estabilitat de les plantilles fa que els cursos existents acabin sent insuficients per garantir el dret de ser atès en català. A més, l'Estat tampoc no ha incrementat la presència del català als webs de l'administració ni ha començat a demanar als proveïdors i als licitadors que siguin capaços d'actuar en català. En aquest sentit, les entitats han demanat als experts que sol·licitin a l'Estat un canvi en aquestes polítiques.
Les entitats també han proposat als experts que demanin a l'Estat de canviar l'article 15 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que continua preveient que el castellà és la llengua per defecte de cada nou procediment.
A més, com que el govern espanyol va al·legar que diferents casos de discriminació lingüística per part dels cossos policials espanyols eren només la versió d'una ONG i que mai no havien estat denunciats, Plataforma per la Llengua ha fet arribar als experts la documentació de 26 casos de denúncia en què s'inclou la resposta de les autoritats, per la qual cosa s'evidencia que l'Estat sí que en té constància.
El català necessita solucions en l'àmbit de la salut
L'ús del català exclusiu o predominant en els metges ha caigut del 41,2% el 2003 al 26,4% el 2018. De fet, el darrer informe del Comitè d'Experts ja va considerar que les autoritats catalanes havien deixat de complir plenament amb el compromís de garantir l'atenció en català als hospitals. Les entitats han sol·licitat als experts que demanin mesures per garantir el dret de ser atès en català, fins i tot, en un context de falta de metges. Les entitats han proposat ser més exigents en la capacitació lingüística per contractar el personal, però també per estabilitzar-lo, així com mobilitzar més recursos per formar el personal sanitari que actualment no té prou nivell de català, incloent-hi formacions dins l'horari laboral.
L'etiquetatge en català, encallat
Plataforma per la Llengua, amb la resta d'entitats, també recorda a l'informe que ha fet arribar al Comitè d'Experts que els consumidors catalans no tenen garantit el dret de comptar amb el català en l'etiquetatge dels productes, i que el govern ha fet públic que només un 10,6% dels productes són etiquetats en català. Tot i que, recentment, l'executiu català ha iniciat campanyes de control de productes i s'han assolit avenços en sectors com el tèxtil, l'escenari actual encara s'allunya de l'òptim. De fet, moltes de les principals cadenes de supermercats no l'inclouen en l'etiquetatge, ni tampoc ho fa cap producte farmacèutic.
A més, mentre el català no esdevé llengua oficial de la UE, l'informe de les entitats també reclama al Comitè d'Experts que demani a la Comissió Europea d'esmenar l'article 15.2 del Reglament 1169/2011. Actualment, la Generalitat de Catalunya creu que el Reglament li impedeix aplicar el Codi de consum per als productes alimentaris, i, en qualsevol cas, una esmena que habilités específicament les autoritats a legislar (i aplicar les lleis existents) en favor de les llengües pròpies d'Europa protegides per la CELRoM facilitaria, als estats que l'han ratificada, complir amb aquest requeriment de la Carta.
Polítiques culturals i tecnològiques que privilegien el castellà
La política cultural de l'Estat espanyol també ha estat un dels temes de la reunió. Els representants de les entitats han explicat que l'Instituto Cervantes, tot i que diu que ofereix cursos de "les altres llengües cooficials espanyoles", gairebé només fa cursos de castellà, malgrat que el 2023 ha tingut un pressupost de 167,5 milions d'euros. Per contra, l'Institut Ramon Llull, que sí que ofereix cursos de català, l'ha de finançar gairebé totalment la Generalitat de Catalunya (que va aportar 14,1 milions dels 15,5 milions totals de pressupost).
Aquesta desigualtat, a més, s'ha aguditzat amb les inversions del PERTE "Nueva Economía de la Lengua", que, dels 1.100 milions d'euros (entre pressupost estatal i fons europeus) que preveu destinar al potencial de les llengües com a factor de creixement econòmic, un 97,3% (1.070) es destinarien al castellà i només un 2,7% del total (30) es destinarien a la resta de llengües pròpies, entre les quals el català, protegides per la mateixa CELRoM. Justament, polítiques que privilegien el castellà en l'àmbit digital, com el PERTE o el Kit Digital per finançar la digitalització de les empreses han despertat molt interès en els experts.
L'Estat espanyol: 23 anys incomplint la CELRoM, i una Constitució que imposa la supremacia de la llengua castellana
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d'Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries. L'Estat espanyol la va ratificar el 2001 (França o Itàlia no ho han fet mai), però des d'aleshores la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques o educació.
En el cas de l'Estat espanyol, tot i haver ratificat la CELRoM, la Constitució proclama que el castellà és l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat i que els altres idiomes autòctons de l'Estat només poden ser oficials als seus territoris tradicionals. A més, la Constitució també estableix un dret general d'usar el castellà i un deure de tots els ciutadans de conèixer-lo: no n'hi ha prou de conèixer una altra de les llengües autòctones, per la qual cosa, sobretot els nouvinguts, poden percebre-les com a redundants. L'aprovació constant de normes que reforcen aquesta desigualtat creada artificialment és fruit d'una visió supremacista dels grups lingüístics, atès que, al cap i a la fi, el castellà només és l'idioma tradicional i habitual d'una part del territori estatal i en cap cas una "llengua comuna", i empeny les altres llengües cap a la residualització. Aquest fet impedeix, per tant, que l'Estat compleixi la CELRoM que ha subscrit i, alhora, incompleix part del seu propi marc legal.
