Una ciutadana de les Illes Balears va ser discriminada per raó de llengua quan volia rebre en català un document durant el tràmit del seu divorci. L'afectada va reclamar-ho reiteradament a l'advocada responsable del cas, que li va dir que no li podia facilitar i que, finalment, li va suggerir encarregar-lo a un altre professional però que l'hauria de pagar de la seva butxaca. La víctima, que s'hi va negar, va denunciar el cas a Plataforma per la Llengua, que es va posar en contacte amb l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB), la Direcció General de Consum i l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que ha estat clau en l'assessorament a la víctima i el tractament del cas.
Els fets van arrencar a finals del 2022, quan l'advocada va dir que no li podia facilitar en català el conveni regulador del divorci. Arran de la insistència de la ciutadana, la lletrada li va acabar dient que li podria facilitar el document en català si n'encarregava una traducció a un altre professional i ella en pagava el cost. Aquesta obligació de pagar-ne la traducció, impensable per als castellanoparlants, era, en qualsevol cas, falsa, atès que l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB) ofereix de franc el servei de traducció de documents com aquest.
La víctima va mostrar-se sorpresa amb la proposta de la lletrada i es va negar a acceptar-ho, perquè va considerar-ho "inassumible", després d'haver demanat el conveni en català nombroses ocasions. Tot i que el procés legal va acabar tirant endavant amb el document en castellà, un cop tancat la ciutadana es va posar en contacte amb Plataforma per la Llengua per denunciar el cas.
L'Oficina dels Drets Lingüístics (ODL), una vegada més, clau
L'entitat ha informat l'advocada responsable del procés de divorci que ha vulnerat els drets lingüístics de la seva clienta, ha presentat una reclamació a la Direcció General de Consum i ha instat l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB) a investigar la conducta de la lletrada i aplicar les responsabilitats disciplinàries necessàries. Mentre que Consum, de moment, no s'ha pronunciat, el Col·legi d'Advocats ha considerat que l'actuació professional de la lletrada s'adequa perfectament a la normativa vigent i no representa cap vulneració de drets de la clienta, ni a escala lingüística ni a escala professional. Tanmateix, a dia d'avui, l'advocada encara no ha contactat la clienta i no li ha ofert cap solució, disculpes ni rectificació pels drets conculcats.
Pel que fa a l'ODL, també ha informat l'advocada de les eines lingüístiques que proporciona l'ICAIB als col·legiats i, segons diu la resposta, ella "ha expressat la seva intenció, ara que les coneix, d'emprar-les en la seva pràctica professional." A més, l'Oficina també ha promogut que el Servei de Foment de l'Ús de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) demani a l'ICAIB que asseguri que els col·legiats estan assabentats de l'existència del servei gratuït de correcció i traducció al català, així com de l'existència del portal Compendium, de recursos jurídics en català. Actuacions com aquestes de l'Oficina són les que el nou executiu balear vol evitar, i per això tanca l'Oficina, per permetre que la catalanofòbia continuï.
Una vulneració flagrant dels drets lingüístics de la ciutadana
Plataforma per la Llengua considera que en aquest cas s'han vulnerat de manera flagrant els drets lingüístics de la ciutadana i que els fets van en contra de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, de la Constitució Espanyola, de la Llei 3/1998, de 29 d'abril, de normalització lingüística de les Illes Balears i de la Llei 4/2022, de 25 de febrer, de protecció dels consumidors i usuaris enfront de situacions de vulnerabilitat social i econòmica. A més, l'advocada també ha vulnerat els interessos de la clienta, tal com recull l'article 61 de l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola; així com la confiança i la integritat, que estipula el Codi Deontològic de l'Advocacia Espanyola.
L'ONG del català disposa d'un servei de queixes on es recullen i tracten casos com aquest, que ofereix assessorament a les víctimes en matèria de drets lingüístics i les orienta en funció de si pot tenir resposta judicial. En els casos més greus, a més, l'entitat assumeix la despesa de la defensa i presenta batalla als tribunals. A més, les queixes i discriminacions que arriben a aquest servei també serveixen per elaborar estudis i reports que presenta a les administracions per a exigir-los canvis.
- Ajuda'ns a defensar el català a les Illes Balears: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
