Un metge del centre d'atenció primària Larrard de Barcelona, que dona cobertura a unes 42.000 persones residents al barri de Gràcia de Barcelona, es nega reiteradament a atendre els seus pacients en català. Així ho va poder comprovar, recentment, una usuària que va veure negat el dret de ser atesa en la seva llengua. El professional va deixar clar que no l'atendria en català, ja que no vol aprendre la llengua oficial del territori on desenvolupa un servei públic d'atenció a les persones: «No necesito el catalán. No es necesario para mí [...]. No estoy interesado en aprenderlo». Aquest professional, que estava substituint el metge que normalment atén la pacient, va reconèixer que fa deu anys que és a Catalunya i que no ha volgut aprendre el català: «No me interesa parlar catalán [...]. Hablo castellano y entiendo perfectamente el catalán.»
Tanmateix, respecte a aquesta última afirmació, la pacient no compartia la mateixa opinió, ja que posava en dubte que l'hagués entès quan li havia preguntat de quina manera havia de prendre la medicació receptada: «Tu no m'has entès quan t'he dit "sota la llengua"». A continuació, li va retreure al metge que li «aniria bé aprendre una mica de català», i ell va respondre que no ho necessitava.
[ÀUDIO] Un metge nega als pacients el dret de ser atesos en català: «No quiero hablarlo [...]. Se llama libertad»
Enguany ja s'han tornat a superar les 100 queixes per discriminació lingüística a la sanitat pública catalana. Cal que el @govern actuïhttps://t.co/113mdLA8uE https://t.co/pTcn9G9pnd— Plataforma per la Llengua (@llenguacat)
Durant la conversa, a la qual ha tingut accés Plataforma per la Llengua, el professional es va resguardar en tot moment en la seva llibertat individual d'escollir quin idioma vol aprendre i quin no: «Se supone que estamos en un país bilingüe. Se habla tanto el castellano como el catalán [...] Mientras lo entienda, no quiero hablarlo [...]. Se llama libertad». En aquest sentit, la pacient li va recordar que «està al servei de la gent», i que, per tant, es deu als usuaris del centre mèdic i no a la voluntat ni interès propis. Quan el metge li va demanar si li donava una altra cita per seguir l'evolució del tractament, la usuària va dir-li que, si era amb ell, no ho volia: «Si és amb el doctor [...], sí, perquè encara que ell sigui d'[...], parla perfectament el català».
La pacient va mostrar-se ferma en tot moment i no va cedir davant les actituds discriminatòries del metge, tot i que el fet que ell parlés en una llengua diferent de l'escollida per la pacient podria haver provocat que es veiés forçada a canviar de llengua o simplement a resignar-se a no poder ser atesa en català. Cal tenir en compte que, en aquests casos, el professional està en una posició d'autoritat davant de l'usuari, que es troba en una situació de vulnerabilitat i, normalment, la seva preferència lingüística s'acaba imposant i, per tant, no es respecten els drets lingüístics del pacient.
El sanitari incompleix la normativa autonòmica i estatal
El metge en qüestió treballa en un centre sanitari públic que es regeix per la normativa vigent a Catalunya i, per tant, no pot decidir unilateralment si cal que aprengui català o no, ja que la seva actitud atempta clarament contra el dret dels usuaris d'aquest centre a poder rebre l'atenció en català. No només vulnera els drets lingüístics dels pacients, sinó que incompleix la normativa autonòmica i estatal. En conseqüència, quan el treballador fa aquestes declaracions, està reconeixent que està incomplint les normes legals a les quals es deu pel fet de ser un treballador públic.
En aquest sentit, la normativa catalana deixa clar que els ciutadans tenen dret d'expressar-se en català quan es dirigeixen a un centre mèdic públic. A més, els treballadors autonòmics o locals tenen l'obligació d'expressar-se en català si els usuaris s'expressen en aquest idioma. L'actitud d'aquest treballador contradiu explícitament l'article 11 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística que indica que els treballadors de les administracions catalanes han «de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que els faci aptes per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball». El fet que es digui que els treballadors públics han de tenir domini de l'expressió oral per desenvolupar les seves funcions indica que no n'hi ha prou que entenguin passivament el català.
El Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya estableix, en l'article 14, el deure d'adreçar-se als ciutadans «normalment en català» i el de respectar «la tria que els ciutadans facin de la llengua en què volen ser atesos». A més, l'article 54.11 del Reial decret legislatiu 5/2015 espanyol, del text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic, imposa a tots els treballadors públics el deure de garantir l'atenció en la llengua oficial que triïn els usuaris. En el cas dels treballadors estatals, no tenen el deure individual de conèixer el català i han de fer efectiu el deure de garantir l'atenció en aquest idioma buscant un company que sí que el sàpiga. Però en el cas dels treballadors autonòmics i locals, que sí que tenen el requisit del coneixement, la garantia de l'atenció en català l'han de proveir parlant-lo ells.
Augmenten les discriminacions lingüístiques als centres sanitaris
L'entitat no considera anecdòtica l'actitud d'aquest sanitari i l'emmarca en la percepció que tenen alguns treballadors públics que els drets lingüístics dels catalanoparlants són una qüestió secundària i que tard o d'hora la persona acabarà cedint i renunciant-hi. Aquesta actitud té, per tant, un efecte directe sobre l'ús del català, ja que minva la confiança dels parlants i fa que cada vegada iniciïn menys converses en català o mantinguin menys el català. És, per tant, un deure de l'administració el de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, i poder-los exercir no ha de dependre del grau de fermesa individual.
L'Informe de Discriminacions 2022, publicat per Plataforma per la Llengua, indica que durant l'any passat 42 de les 45 discriminacions detectades a l'administració pública s'havien donat en el sector sanitari. De fet, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és el que genera més queixes any rere any des del 2019. El 2022, Plataforma per la Llengua va rebre 108 queixes i enguany ja s'han tornat a superar les 100 queixes relacionades amb la sanitat pública catalana.
Aquesta realitat està molt estretament lligada al fet que les administracions autonòmiques no controlen de manera efectiva que els treballadors sanitaris sàpiguen català ni penalitzen la majoria de comportaments discriminatoris, de manera que afavoreixen una situació d'impunitat per a aquells treballadors públics que no compleixen la normativa vigent.
L'hàbit de canviar al castellà contribueix a deixar de fer necessària la llengua. Per això, per a l'entitat és important reivindicar les actituds, com la d'aquesta pacient, que aconsegueixen fer-se valdre i no sotmetre's al castellà. Plataforma per la Llengua vol agrair a aquesta pacient la defensa que va fer dels seus drets lingüístics i espera que aquest cas obri el camí perquè la situació no es repeteixi amb altres pacients catalanoparlants d'aquest centre mèdic.
Plataforma per la Llengua ha assessorat l'afectada perquè denunciï el cas a l'administració sanitària i farà seguiment de les actuacions que s'emprenguin per evitar que aquests comportaments es produeixin.
