Plataforma per la Llengua Illes Balears i la secció local del PSIB de Calvià varen presentar la setmana passada al·legacions a l'aprovació inicial del nou reglament lingüístic de l'Ajuntament per l'ús de les dues llengües oficials, tal com ja va anunciar l'entitat el mes d'agost. L'ONG del català va fer arribar diverses aportacions jurídiques a la regidora Nati Francés. El grup municipal socialista va registrar un escrit d'al·legacions pertinents que incorpora les aportacions de Plataforma per la Llengua i n'afegeix de noves.
Plataforma per la Llengua vol agrair a la regidora Nati Francés, al grup municipal del PSIB (primera força del consistori) i als serveis jurídics dels socialistes illencs la bona disposició per a col·laborar en les al·legacions per a fer tornar la normativa municipal al consens illenc sobre normalització lingüística.
El document presentat destaca que el nou reglament lingüístic inclou una sèrie de punts incompatibles amb la normativa i lleis actuals, que està obligat a respectar com a normativa de rang inferior. En concret, diversos dels punts són contraris a Llei 3/2003 del règim jurídic de les Illes Balears; a Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, i al Decret 49/2018 sobre l'ús de les llengües oficials en l'administració de la CAIB en els aspectes que resulten aplicables a les corporacions municipals.
L'article 5 del document indica que "les actuacions internes es podran redactar en qualsevol de les dues llengües oficials del territori", fet que va en contra de la Llei del règim jurídic de les Illes Balears i dels articles aplicables a les corporacions municipals que de l'abans esmentat decret sobre l'ús de llengües oficials. Ambdues normes preveuen que les actuacions internes han de ser en català.
Plataforma per la Llengua vol alertar que posar l'ús de les llengües municipals a criteri de cada treballador, si a més es combina amb l'entrada de treballadors sense capacitació lingüística, és afavorir l'ús pràcticament exclusiu del castellà i abandonar la funció de foment del català dels poders públics de les Illes. A més, que les administracions illenques emprin el català amb normalitat compensa l'ús que en fa l'administració general de l'Estat a les Illes, que té el castellà com a llengua de treball intern i, en el cas de l'administració militar, el té com a llengua obligatòria de les relacions internes tal com fixa la Llei 39/2007, de 19 de novembre, de la carrera militar.
- Ajuda'ns a defensar el català a les Illes Balears: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
Els articles 9 i 11 del reglament que proposa l'Ajuntament de Calvià preveuen que es puguin emprar els dos idiomes oficials en la tramitació dels expedients o en les comunicacions i notificacions emeses per l'administració municipal, "sense perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en l'idioma oficial que sol·licitin". En canvi, tant la Llei 3/2003 com el Decret 49/2018 preveuen que és el català la llengua de les comunicacions i notificacions a la ciutadania, sense perjudici del dret de ser ateses en castellà i de rebre notificacions en castellà, si ho sol·liciten.
Un dels punts més destacats del nou reglament és l'ús bilingüe en la retolació interna de l'Ajuntament previst a l'article 7 i l'ús indistint del català o el castellà que preveuen l'article 8 per a la retolació als carrers i l'article 12, que permet que els anuncis d'activitats municipals d'interès puguin ser "en qualsevol de les dues llengües oficials". Segons les al·legacions, aquestes previsions van en contra de la Llei de normalització lingüística i del Decret sobre l'ús de les llengües oficials en l'administració, que preveuen que la retolació pública es farà en llengua catalana i que, en tot cas, es pugui acompanyar del castellà i altres llengües si la situació sociolingüística ho aconsella. El mencionat decret, a més, preveu que els anuncis informatius han de fer-se, com a mínim, en català.
Plataforma per la Llengua denuncia que aquests articles volen normalitzar l'ús monolingüe del castellà atès que obre la porta a excloure el català de tota la retolació i informació a la ciutadania, fet que no només és contrari a la normativa sinó que, a més, pretén trencar el vincle de les institucions amb la llengua pròpia de les Illes. Convé recordar que l'administració local és l'àmbit públic en el qual els ciutadans de les Illes Balears empren més el català, atès que fins a un 56% dels residents l'empren amb els ajuntaments i un 40,6% del total de residents l'empren en exclusiva o com a llengua principal.
La mateixa intenció perversa es troba en l'article 13, que estableix que "la producció editorial de l'Ajuntament com llibres, revistes i altres, tant en suport físic com digital i, en general, tots els cartells i les publicacions que s'editin, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació podran ser en qualsevol de les dues llengües oficials". L'escrit del grup socialista recorda que el 2018 (el darrer any del qual es tenen dades) es van produir al territori de l'Estat espanyol 45.980 llibres en castellà i només 6.856 en català. L'ONG del català considera obscè que un Ajuntament que hauria de promoure la normalització del català pugui produir publicacions com ara llibres exclusivament en castellà i contribuir a eixamplar la diferència entre llengües existent al món editorial en lloc de compensar-la.
Plataforma per la Llengua Illes Balears, a banda de mostrar la palesa il·legalitat del nou reglament lingüístic, també remarca que el document no preveu cap article referent a l'assoliment del coneixement del català per part del personal de l'Ajuntament, de garantir l'ensenyament de la llengua catalana als funcionaris i treballadors públics, de la provisió de persones amb un nivell de suficiència en català en totes les dependències o de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori, que sí preveia l'anterior reglament.
En definitiva, el reglament lingüístic impulsat pel govern de PP i Vox a l'Ajuntament de Calvià va en contra de les normatives i lleis en vigor a les Illes Balears. A més, també significa un atac més cap al català al territori i l'objectiu de l'arraconament de la llengua, començant per les administracions públiques. Plataforma per la Llengua estarà atenta a la resolució de les al·legacions i no descarta acudir a la via judicial si no es fa respectar la normativa vigent fet pel qual espera que els serveis jurídics municipals facin respectar la normativa.
