Plataforma per la Llengua denuncia que l'Ajuntament de Vinaròs, al Baix Maestrat, manté la retolació urbana únicament en castellà, tot i que es va comprometre fa un any a modificar-la i a incloure-hi també el valencià. Per això, l'entitat demana a l'equip de govern, integrat pel PSPV-PSOE i Compromís, que rectifique i considera que l'absència de la llengua pròpia vulnera la legalitat i és una manca de respecte als valencianoparlants.
La retolació urbana monolingüe en castellà es troba en senyals de circulació de vehicles, en prohibicions de pas o d'estacionament ("excepto autorizados", "excepto carga y descarga","excepto garajes") i també en retolació per a vianants, per exemple en passos de zebra: «Coche parado. Cruza». Aquesta retolació només en castellà es va començar a instal·lar ara de fa dos anys, al final del mandat anterior i s'ha mantingut en aquest nou mandat.
L'ONG del català recorda que malgrat que al País Valencià el castellà també hi és oficial, el valencià, llengua oficial i pròpia del territori, ha de ser la llengua en què les institucions s'han d'adreçar a la ciutadania, perquè justament és la pròpia, i tenint en compte la seua situació de vulnerabilitat. Per a l'entitat, l'ús del castellà, bé siga exclusiu o en comunicacions bilingües, contribueix a fer secundari el valencià, atès que el coneixement del castellà és obligatori, com fixa la Constitució Espanyola, i el del valencià no ho és.
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua defensa que tota política que no done un ús preeminent al valencià és una política perjudicial per a la llengua pròpia, perquè les llengües que no són necessàries desapareixen. Per això, l'entitat reclama al govern municipal, de qui n'espera sensibilitat, que siga un referent lingüístic i promoga el valencià en tots els àmbits, perquè els altres actors socials i els ciutadans en prenguen exemple. Com en un cercle virtuós, si la llengua es fa servir, es fa més necessària, s'aprén més perquè se'n veu la utilitat i això consolida i fa créixer el nombre de parlants.
El valencià a la retolació també és una obligació legal
L'ONG del català recorda que l'ús exclusiu del castellà és contrari al decret 145/1986, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre informació de vies públiques. Aquest decret preveu retolar en valencià la senyalització de carreteres, camins, carrers i serveis d'interés públic que depenen de les entitats locals.
La promoció de l'ús normal i oficial del valencià, a més, és un deure legal, d'acord amb el que estableix l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d'ús i ensenyament del valencià i la Llei 8/2010, de règim local. En concret, l'article 4 d'aquesta llei determina que «el valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de l'administració local i de totes les corporacions i institucions públiques que en depenguen». Pel que fa a l'article 28 de la llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià, afirma que els ens públics han de fomentar l'ús del valencià en totes les activitats administratives. A més, Vinaròs, segons aquesta mateixa llei, està inclòs dins els termes municipals de predomini lingüístic valencià.
Per últim, l'entitat recorda que el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana reconeix en una resolució el dret de la ciutadania a fer servir el valencià, i el deure de les institucions a atendre en la llengua pròpia del territori en la comunicació institucional.
