El cicle de conferències sobre l'emergència lingüística que pateix el valencià organitzat per Plataforma per la Llengua arriba a Ibi aquest divendres, 20 d'octubre. La xerrada, que tindrà lloc al Centre Social Carme Garrigós a les 19:30 h, anirà a càrrec del filòsof i escriptor Xavier Serra, i comptarà amb una introducció de Glòria Gómez, presidenta de l'Associació Cultural d'Ibi, El Teix.
La conferència dona continuïtat al cicle de conferències que Plataforma per la Llengua organitza arreu del País Valencià i que aquest mes d'octubre ha fet parada en Castalla i Benicarló amb una bona acollida per part del públic assistent.
La situació d'emergència lingüística no és únicament pròpia del valencià, sinó que milers de llengües del món pateixen el mateix fenomen. El còrnic, la llengua de Cornualla, a la Gran Bretanya, o l'hebreu, també són llengües que han estat en emergència. Tanmateix, en aquests casos, s'han recuperat com a idiomes contemporanis per, entre d'altres factors, la voluntat del parlants.
No obstant això, haver estat llengües importants tampoc és garantia d'èxit. Serra recordarà a la conferència que el yiddish, per exemple, la llengua dels jueus originaris d'Alemanya i d'altres països de l'Europa oriental, disposava de diaris i teatres en yiddish a Nova York i va arribar a tenir un premi Nobel de literatura, Isaac Singer, per bé que ara és una llengua poc parlada.
L'actitud de la ciutadania, clau per a capgirar la situació d'emergència lingüística
Malgrat que cal ser conscients de la situació d'emergència lingüística, l'ONG del valencià considera que l'actitud de la ciutadania és determinant per revertir la tendència. De fet, l'últim InformeCat que elabora l'entitat recull que el 30,1 % dels residents al País Valencià parlen valencià amb els fills, tot i que només el 22,2 % el parlen amb la parella.
Segons explica el portaveu de Plataforma per la Llengua al País Valencià, Toni Royo, "la consideració que el valencià es troba en una situació d'emergència es fonamenta en les darreres enquestes fetes públiques", i especialment "en la dada que només hi ha el 32 % de parlants habituals de la nostra llengua". Es pot afirmar que l'ús del valencià, en situacions de parla especialment, s'ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic.
Per això, en els actes sobre l'emergència lingüística, es proposen algunes actituds quotidianes per reivindicar l'ús del valencià en el dia a dia, com ara parlar en valencià, siga quina siga la llengua de l'interlocutor; triar productes i serveis en valencià, per exemple bancaris, de telefonia, o pàgines web; i presentar reclamacions o queixes, defensant el dret de viure en valencià, quan ens trobem en casos de discriminació lingüística.
