Plataforma per la Llengua ha assistit aquest dijous i divendres a un congrés sobre gestió lingüística en l'àmbit de la salut que s'ha celebrat a Espoo (Finlàndia) i que han organitzat la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD) i la Coppieters Foundation, amb el suport de Folktinget, el parlament consultiu de la minoria suecoparlant de Finlàndia. Òscar-Adrià Ibàñez, cap de Drets lingüístics i Administració i cap d'Internacional, ha estat el representant de l'entitat en un fòrum que ha congregat una seixantena d'experts internacionals.

En el marc d'aquest congrés, Ibàñez ha pogut conèixer com diferents governs d'arreu del món intenten garantir que els parlants de llengües minoritzades o minoritàries dels seus territoris tinguin accés a serveis sanitaris en la seva llengua. Les evidències científiques constaten que el fet que el personal sanitari parli al pacient en la seva llengua és beneficiós per a la salut del pacient, atès que la comunicació i la confiança són clau en el compliment i l'eficàcia dels tractaments. La trobada ha permès concloure que, tot i que les característiques de les discriminacions en l'àmbit de la salut són semblants en moltes comunitats lingüístiques minoritzades, les respostes per fer-hi front són diferents. Així, mentre que són habituals la manca de personal qualificat en la llengua minoritzada o minoritària, i la manca de capacitat per fer valdre la normativa lingüística, la jornada ha permès conèixer respostes diferents de les administracions: des dels cursos intensius a temps complet dins l'horari laboral perquè els professionals bascos aprenguin èuscar, fins al complement salarial per parlar suec en algunes unitats sanitàries de Finlàndia, passant per les places amb perfil lingüístic amb data d'assoliment del mateix govern basc.

La visita a Finlàndia va començar el dia abans, el dimecres 27, amb una benvinguda a càrrec de Christina Gestrin, secretària general de la Folktinget, l'Assemblea Sueca de Finlàndia, i Eli Mäkilä, directora de màrqueting del Teatre Suec de Finlàndia. L'endemà, el dia 28, ja van començar pròpiament les conferències i les taules rodones al Hanaholmen / Hanasaari, un centre de foment de la cultura sueca i finlandesa d'Espoo. El director de programes d'aquesta institució, Victor Andersson, va ser un dels encarregats de fer la benvinguda institucional, juntament amb la mateixa Christina Gestrin, de la Folktinget; Iñaki Irazabalbeitia i Anna Jungner-Nordgren. Irazabalbeitia és membre del patronat de la Coppieters Foundation, la fundació coorganitzadora del congrés, que es dedica a promoure recerca sobre polítiques europees i internacionals, sobretot en l'àmbit  de la diversitat lingüística, i Anna Jungner-Nordgren és vicepresidenta de l'altra entitat coorganitzadora, la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD).

La doctora Awn Iorweth, professora de Medicina de la Universitat de Cardiff, va ser l'encarregada de fer la primera conferència de la trobada. Iorweth va destacar que els seus alumnes estan molt contents de poder estudiar en la seva llengua, en gal·lès, i que els sembla poc professional intercalar frases en anglès quan parlen amb els pacients. En aquest sentit, Iorweth va explicar que la facultat treballa perquè els estudiants entenguin que, tinguin el nivell que tinguin de gal·lès, tots s'han d'involucrar a fer complir els drets lingüístics dels pacients. Cal tenir present que, tot i que la majoria de parlants de gal·lès són bilingües, hi ha ciutadans que parlen molt poc anglès. A més, una enquesta els ha permès saber que dos terços dels professionals sanitaris que parlen gal·lès volen quedar-se a treballar a Gal·les, mentre que dos terços dels que no el parlen no s'hi volen quedar.

La comunitat suecoparlant de Finlàndia

Després de la conferència de Iorweth, va ser el torn de la primera de les tres sessions dedicades a casos concrets de gestió lingüística (el de la comunitat suecoparlant de Finlàndia, el de la província bilingüe de Nova Brunsvic, al Canadà, i el del País Basc). La primera sessió va ser una taula rodona, que va comptar amb l'advocada Christine Kotzev, de l'Assemblea Sueca de Finlàndia; la directora dels serveis bilingües de la regió de Finlàndia del sud-oest, Karin Simola, i Frederica Nyqvist, professora de Política Social de la Universitat Äbo Akademi, una universitat de llengua sueca de Turku, la capital de la Finlàndia del sud-oest.

Kotsev va explicar que, tot i que els serveis públics són bilingües a les regions en què hi ha municipis bilingües, els parlants de suec estan molt més insatisfets que els de finès. En el cas de la regió del sud-oest, Simola va explicar que només hi ha tres municipis declarats bilingües i que, si a Varha els serveis inclouen una unitat que analitza la qualitat lingüística dels serveis bilingües, a Turku hi ha un equip suecoparlant que atén parlants de suec de municipis en què aquesta llengua no és oficial. En aquest cas, però, com que l'equip està totalment integrat als serveis finesoparlants, no es pot garantir que els pacients que parlen suec hi estiguin connectats. Per poder-los atendre en la seva llengua, detecten quins treballadors parlen suec, els formen durant les hores de treball i, en algunes unitats, ofereixen complements salarials.  A més, ateses les deficiències dels serveis en suec, s'ha promogut un nou acord que ha de permetre millorar-los a partir de l'any que ve amb una xarxa específica que s'hauria de trobar regularment. Per últim, Nyqvist va compartir la seva recerca des de la perspectiva de l'exclusió social, per raó de llengua, al Canadà, Finlàndia i Gal·les, i va posar exemples de pacients que no poden parlar en suec amb el psicòleg o que es troben exposats a sentir nadales únicament en finès en una residència de pal·liatius.

Per acabar de conèixer la comunitat suecoparlant de Finlàndia, els assistents al congrés van visitar la Universitat de Ciències Aplicades d'Arcada, a Hèlsinki, i l'Hospital Infantil de la mateixa ciutat. A la Universitat d'Arcada hi fan un grau d'infermeria que es proposa garantir l'atenció en suec als hospitals, tot i que alguns dels estudiants després se'n van a treballar a Suècia. Pel que fa a l'Hospital Infantil d'Hèlsinki, treballen perquè tots els infants s'hi puguin expressar tant en suec com en finès, i asseguren que han d'afrontar el repte que alguns metges suecòfons se'n vagin a Suècia i que cada vegada amb més freqüència, a causa de la immigració, els pacients tinguin més llengües. Pel que fa a la gestió lingüística, a més del complement salarial i dels cursos de capacitació en suec, s'organitza «La setmana del suec» i els cafès en suec, hi ha un equip que dona suport a la implantació del suec i a les targetes d'identificació s'indiquen els idiomes que parlen els treballadors.

Nova Brunsvic, una província oficialment bilingüe del Canadà

Gilles Vienneau va ser l'encarregat d'abordar la gestió de l'atenció en anglès i francès en l'àmbit sanitari a la província de Nova Brunsvic, una província oficialment bilingüe del Canadà. Vienneau, director general de la Société Santé et Mieux-être en français (Societat Salut i Benestar en francès), va explicar que la província es divideix en tres regions sanitàries (una de majoritàriament francòfona, una de majoritàriament anglòfona i una de bilingüe), però que els pacients tenen dret a ser atesos en totes dues llengües a tot arreu. A la pràctica, els metges monolingües en anglès sovint no tenen prou eines per entendre els pacients francòfons, i de vegades no es té en compte la llengua per assignar el metge especialista. Justament per això existeix la societat que presideix, una entitat associativa finançada amb diners públics, que treballa perquè s'articulin procediments per tenir en compte la realitat social i lingüística dels pacients. En aquest sentit, han aconseguit que es creés el portal Equity Link, que ofereix recursos per als metges perquè atenguin els pacients en la seva llengua; han impulsat el Café de Paris, una zona de la cafeteria dels hospitals on es parla en francès i es poden resoldre dubtes lingüístics, i també tenen un registre de quins pacients volen ser atesos en francès i quins no.

Perfils lingüístics amb data d'assoliment per intentar garantir l'atenció en basc

L'explicació del cas basc va anar a càrrec de Josune Retegi Ormazabal, subdirectora de Desenvolupament i Formació dels Recursos Humans de l'Osakidetza, el Servei Basc de Salut, i Susana Martín Benavides, subdirectora de l'Atenció Primària del mateix organisme. La seva intervenció va permetre conèixer que els més de 80.000 cursos subvencionats per aprendre basc en horari laboral han permès que ara un 51 % dels professionals puguin treballar en basc i que el 60 % tingui acreditacions de nivell lingüístic. A tots els centres de salut hi ha treballadors que parlen basc i hi ha places restringides a professionals que saben basc. Aquests perfils lingüístics tenen tots una data d'assoliment, però de vegades aquest termini es vulnera i, en tot cas, els més grans de 45 anys poden ocupar places amb perfil lingüístic eximint-se de conèixer la llengua basca. Malgrat que això genera disfuncions, en general la satisfacció amb l'atenció lingüística ha pujat del 68-69 % el 2017-2018 al 77,5 % el 2022.

La trobada va acabar amb una taula rodona sobre reptes i oportunitats de l'atenció sanitària en comunitats multilingües, que també va permetre conèixer el cas de Frísia, als Països Baixos. Mitjam Vellinga, de l'associació Afûk, de promoció de la llengua i la cultura frisona, va explicar que molts professionals no són de la regió i no coneixen la llengua, per bé que els municipis tenen la capacitat de decidir si els professionals dels seus centres de salut han de tenir capacitació lingüística en frisó. La cartelleria i les àrees de maternitat, infantil i salut mental són les prioritats en matèria de política lingüística, i es treballa la importància de la llengua en la formació professional. En el marc de la taula rodona, també hi van intervenir Vicent Satorres, subdirector de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana; Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i representants del Friül i d'Irlanda.