L'actor català Sergi López entra en escena al debat sobre l'oficialitat del català a la UE. Plataforma per la Llengua ha fet públic un vídeo aquest matí a les seves xarxes socials en el qual es veu l'actor -amb una carrera professional molt reconeguda a França- dirigint-se directament al president de la República Francesa, Emmanuel Macron, demanant-li que França digui que sí al català.
"El català és una llengua parlada per deu milions d'europeus, i la seva acceptació com a llengua oficial reforça i protegeix el patrimoni cultural i històric d'Europa, que ens pertany a tots. És per això que demano a França d'acceptar aquesta llengua, la meva llengua, com a llengua oficial europea", diu López en un vídeo en francès.
Sergi López, guanyador de dos premis César del cinema francès i de nombrosos altres premis estatals i internacionals, apareix en aquest vídeo com a part de la campanya "SAY YES" presentada ahir per Plataforma per la Llengua, en la qual anuncia que fins al pròxim dimarts 19 de setembre -dia en què el Consell de la UE debatrà sobre l'oficialitat del català- durà a terme una campanya de publicitat en mitjans paneuropeus com Politico i Euronews, i en d'altres com el francès Le Figaro, per fer pedagogia a l'exterior. En paraules del president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, "els europeus han de saber que el vot del dia 19 no és quelcom menor que passarà desapercebut sinó que serà seguit atentament per 10 milions d'europeus".
L'entitat seguirà duent a terme fins al dia 19 reunions discretes per explicar a representants d'arreu de la UE quines són les raons per les quals han d'acceptar el català com a llengua oficial o, en paraules d'Escuder, perquè vegin que "no hi ha raons per excloure'l".
Sayyes.cat: les 5 raons principals de Plataforma per la Llengua
Sayyes.cat, la versió anglesa de la web de campanya per l'oficialitat que va presentar Plataforma per la Llengua fa unes setmanes (catalaoficial.eu), recull els 5 principals arguments que volen que els estats tinguin present a l'hora d'emetre el seu vot. Entre d'altres, que facilitaria la implementació d'un acord d'associació amb Andorra, un argument que fa el cas català singular.
Plataforma per la Llengua també remarca que l'argument del cost és molt feble, no només perquè seria el mateix que el de moltes altres llengües amb menys parlants que el català i que ja són oficials, sinó també perquè el cas extrem contrari conduiria a fixar l'anglès com a única llengua oficial a la UE: aquest no és el camí que va decidir emprendre la Unió quan va determinar que el multilingüisme era un dels seus principis fundacionals.
Després de certes reticències presentades sobre l'oficialitat per raons de cost per part de fonts de Suècia i de Finlàndia, el govern espanyol va anunciar ahir que assumiria el cost econòmic de fer oficials el català, el basc i el gallec.
L'entitat, en campanya
Fa mesos que Plataforma per la Llengua es troba en campanya per l'oficialitat del català a la UE. En una iniciativa conjunta amb l'eurodiputat irlandès Chris MacManus, al juliol feien pública una carta del Consell de la UE en què desmentien que Espanya hagués demanat mai l'oficialitat del català anteriorment, tal com havia defensat en seu parlamentària el ministre Albares que havia passat el 2004.
El dia 27 de juny, quatre dies abans de l'inici de la presidència rotatòria d'Espanya a la UE, donaven el tret de sortida a la campanya en favor de l'oficialitat en un acte públic a Barcelona que va comptar amb la participació del periodista Antoni Bassas, del cantautor islandès Halldor Mar i del jurista Narcís Mir.
El dia 13 van presentar el "Compromís cívic per l'oficialitat" de manera conjunta amb altres entitats com Òmnium Cultural, les Cambres de Comerç de Barcelona i Girona, el Futbol Club Barcelona, la CECOT, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear o el Col·legi de Metges de Barcelona, entre d'altres. El text responsabilitza el govern espanyol de la negociació i del resultat de la votació del proper 19 al Consell de la UE i avisen que no es pot deixar perdre aquesta oportunitat històrica.
