Desenes de famílies dels barris del sud de Sabadell han participat durant aquest curs escolar en els diferents tallers de conversa organitzats per Plataforma per la Llengua a les escoles. La particularitat d'aquests tallers és que serveixen per treballar la llengua oral i que s'han organitzat als mateixos centres escolars i, per tant, els participants aprenien amb altres membres de la seva comunitat educativa i reforçaven els vincles personals. N'han format part les escoles Espronceda, Roureda, la Romànica, Tarlatana i Calvet d'Estrella, i l'Institut Escola Joan Sallarès i Pla.
En la majoria de centres del sud de la capital del Vallès Occidental, les famílies són, sobretot, d'origen estranger. Algunes, fa poc que han arribat a Catalunya; d'altres, fa més temps que hi són, però totes comparteixen la necessitat de millorar la seva comprensió i expressió orals en català. Els centres educatius també veuen com una qüestió primordial aquest aprenentatge, ja que sovint troben moltes dificultats de comunicació amb les famílies.
En el cas de l'Escola Espronceda, és el segon any que hi participen i, per primer cop, hi han participat durant tot el curs escolar. El grup s'ha reunit dues vegades a la setmana, des del mes de novembre fins al mes de juny, i les famílies han dut a terme activitats, com ara l'elaboració d'un llibre de receptes en català o un concurs de lèxic amb els seus fills. Pel que fa a la resta de centres, els grups de conversa s'han mantingut des del gener fins al juny. A l'escola Calvet d'Estrella també repetien experiència de l'any anterior i han organitzat dos grups diferenciats: un per a les famílies que hi participaven per primer cop, i un altre, de més avançat, per treballar l'oralitat a través d'un grup de lectura.
Rosa Soley, una de les dinamitzadores d'aquests grups, destaca que "prioritzar l'oralitat cobreix les necessitats més immediates de les famílies: entendre com funciona l'escola i què hi fan, i poder-s'hi comunicar". El treball de l'oralitat és un dels elements distintius d'aquests tallers i és un aspecte que, si bé els mateixos cursos del Consorci de Normalització Lingüística també aborden en paral·lel a la lectoescriptura, cal que tingui més espai.
L'escola dels fills, un espai d'aprenentatge òptim per a les famílies
El factor de gènere i la conciliació familiar són punts clau per assegurar l'èxit de participació en els tallers. Les dones són la immensa majoria de participants dels grups de conversa, i el fet de dur a terme l'activitat en horari escolar i al mateix centre on van els fills afavoreix que puguin compaginar la formació amb la resta de les tasques. A diferència dels homes, "moltes de les dones que venen no treballen fora de casa, o ho fan poc", explica el Sergi Altimira, un altre dels dinamitzadors. "S'encarreguen sobretot de cuidar la llar i els fills, i que els tallers siguin a l'escola on van els fills ajuda a cohesionar el grup i a fer que les assistents guanyin confiança", afegeix. La Rosa Soley creu que l'escola "és un entorn conegut i segur" per a les mares, i que assistir a l'activitat en un lloc que ja coneixen i estant a prop dels seus fills és un plus.
Tant el Sergi com la Rosa coincideixen en el fet que aquestes activitats no només ajuden a millorar les competències lingüístiques, sinó que també afavoreixen un sentiment de comunitat. Expliquen que les mares assistents troben companyes en situacions similars a les seves, i es creen xarxes d'ajuda mútua que afavoreixen la relació entre elles i amb els equips docents.
Pel que fa al paper de la comunitat educativa, la Rosa i el Sergi creuen que, en general, l'actitud és positiva i que cada cop les escoles estan més conscienciades de la necessitat de ser transmissores del català. En alguns casos, però, els dinamitzadors detecten que els docents es passen al castellà per relacionar-se amb les famílies. Es tracta d'un fet negatiu, perquè, com explica el Sergi, "és clau que entre docents i equip directiu es comuniquin tots en català i, sobretot, que en el tracte amb les famílies mantinguin el català. Així, les famílies perceben de primera mà la importància que té la nostra llengua".
Parlar en català amb tothom, una manera d'integrar els nouvinguts i d'animar-los a aprendre la llengua
La situació d'emergència lingüística que pateix el català no passa desapercebuda als formadors. La Rosa creu que "per als catalanoparlants, transmetre la llengua hauria de ser una prioritat. El català sempre hauria de ser la primera llengua que utilitzem amb qualsevol persona nova que coneixem. (...) Cal deixar de banda la idea que, si no ens entenen en català, ens entendran en castellà. Moltes vegades no és així i, si nosaltres ens passem directament al castellà, estem transmetent que no cal aprendre català". Parlar en català a les persones nouvingudes és, com continua el Sergi, "un gest integrador, de bona voluntat i de respecte. Canviar la llengua implica no considerar l'interlocutor com a vàlid per entendre-la o per fer-se-la seva".
El Sergi acaba la conversa assenyalant la conveniència d'organitzar molts més grups de conversa a les escoles. "El català ha de ser la llengua de comunicació als Països Catalans, i entitats com Plataforma per la Llengua han de suplir la feina que la Generalitat de Catalunya no ha fet ni fa per aconseguir-ho". De cara al futur, la Rosa ho té clar: "si es mira quantes famílies que no parlen català hi ha als centres i quantes famílies participen en els tallers, es fa evident que calen més tallers".
Aquests grups de conversa han estat possibles gràcies al Pla d'Actuació Lingüística Integral que Plataforma per la Llengua duu al districte sisè de Sabadell, un districte que, per raons històriques, presenta un ús social baix del català. No obstant això, tampoc no haurien estat possibles sense el compromís per la llengua dels centres educatius implicats. L'entitat espera que en els pròxims cursos es renovin aquests espais comunitaris d'aprenentatge i pràctica del català, i que altres centres educatius s'afegeixin al projecte i generin noves oportunitats formatives per a les famílies que hi porten els fills.
-
La nostra feina no seria possible sense els més de 25.000 socis que ens donen suport. Fes pinya amb nosaltres: fes-te'n soci en 3 minuts!
