Aquest dimecres 17 de maig, a les 18.30 h va celebrar-se a l'Espai Línia de Barcelona el debat electoral "Municipis i política lingüística: més enllà del 28M", un debat organitzat per la delegació a Catalunya de Plataforma per la Llengua. El periodista i director del VilaWeb, Vicent Partal, va ser l'encarregat de moderar la conversa, en què van participar Elisenda Alamany, número dos de la llista d'ERC a Barcelona; Jordi Martí, número dos de Barcelona en Comú i tinent d'alcalde de Cultura de la ciutat; Esther Niubó, secretària d'Educació i Formació Professional del PSC, diputada al Parlament i número dos de la llista dels socialistes a Castelldefels; Joan Rodríguez, número 8 de Trias per Barcelona, i Jordi Estivill, número dos de la CUP-L'Alternativa a Barcelona.

El debat es va estructurar en quatre blocs, corresponents a les quatre línies d'acció que proposa Plataforma per la Llengua al seu programa marc de cara a les eleccions: la transversalitat de les polítiques lingüístiques a totes les àrees de govern, la promoció del català com a llengua d'integració, l'impuls de la llengua en la programació cultural i audiovisual, i la normalització del català als comerços i a les empreses. A més, també hi va haver temps perquè el públic fes preguntes i per parlar del pla de 68 accions que l'Ajuntament de Barcelona va presentar aquest febrer per impulsar el català a la ciutat.

La importància d'una política lingüística transversal

El primer bloc anava dedicat a l'aplicació d'una perspectiva transversal a l'hora de fer política lingüística. Hi va haver acord gairebé unànime en la creació de la figura del comissionat per la llengua que proposava ERC i que també preveu, encara que amb matisos, el pla de l'Ajuntament de Barcelona per impulsar el català aprovat aquesta legislatura. Barcelona en Comú, però, va demanar emmarcar aquestes mesures en la creació d'una oficina per vetllar per aquests temes, mentre que la CUP va apostar directament per crear una regidoria pròpia de llengua.

En el que no hi va haver acord és en la perspectiva sobre la legislació lingüística en si, existent o per desenvolupar. Barcelona en Comú va defensar que es compleix en gran manera el Reglament d'Ús de la Llengua Catalana aprovat l'any 2010. ERC, Trias per Barcelona i la CUP van qüestionar aquesta interpretació i van defensar que no se'n compleixen ni les prescripcions ni el seguiment estipulat, ja que la comissió interdepartamental que preveu el mateix reglament no s'ha reunit mai. En general, pel que fa a la legislació, Barcelona en Comú i el PSC van coincidir en la necessitat de complir-la, tot i no ser partidaris d'establir règims sancionadors ni noves obligacions en qüestions com la inclusió de clàusules lingüístiques en la contractació pública. Per contra, ERC, Trias per Barcelona i la CUP es van mostrar favorables a les propostes de Plataforma per la Llengua en aquest aspecte.

El català, llengua d'integració

El segon bloc va abordar el paper de la llengua com a eina d'inclusió i va generar molt més consens. Tots els participants van destacar la tasca d'institucions com el Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) o el servei de biblioteques per acollir els nouvinguts i fer-los partícips de la societat catalana, també a través de la llengua pròpia del país. Malgrat això, també tots els representants van coincidir a dir que, sobretot en el cas del CPNL, cal dotar-lo de més recursos i adaptar-ne l'oferta de cursos i serveis a les necessitats actuals. Sí que hi va haver posicions enfrontades sobre quina és l'administració amb un grau més elevat de responsabilitat a fer augmentar aquests recursos, ja que, si bé Barcelona és una ciutat amb un pressupost molt important, la resta de municipis del país no tenen tant de marge de maniobra, com va recordar la representant del PSC.

ERC i la CUP també van incidir en la manca de coneixement de la realitat sociolingüística entre els treballadors de les grans multinacionals que s'instal·len a la ciutat i els anomenats "nòmades digitals". En el cas d'ERC, van proposar la creació d'una figura encarregada de dialogar amb aquestes empreses per poder-los fer arribar la informació en matèria de drets lingüístics, figura que van vincular al nou comissionat.

L'impuls de la llengua en la programació cultural i audiovisual

En el tercer bloc d'intervencions es van tornar a contraposar les visions. D'una banda, el PSC es va mostrar contrari a la proposta de Plataforma per la Llengua per establir una quota del 60% de català en la programació cultural de l'Ajuntament amb l'argument de no convertir el català en una llengua antipàtica. Trias per Barcelona, per la seva banda, es va mostrar favorable a l'establiment d'aquesta quota, perquè la candidatura la considera una eina necessària en casos d'anomalies, com passa amb el català. Barcelona en Comú va evitar posicionar-se sobre les quotes, però va defensar que la major part de la programació cultural pública a Barcelona és en català, interpretant que aquest no hauria de ser un àmbit d'excessiva preocupació. Per la seva banda, ERC també es va mostrar partidària de la política de quotes, mentre que la CUP va criticar que l'Ajuntament financi macrofestivals com el Primavera Sound, que no compten amb una presència normalitzada del català en la seva programació, i va anunciar que volen incrementar la quota de català al 80% de la programació cultural per recuperar el "deute històric".

Tots els candidats van estar d'acord en la necessitat d'acostar la llengua als més joves a través d'internet i dels nous mitjans audiovisuals, promocionant els creadors de contingut i les produccions en català. En aquest sentit, ERC va fer una menció especial de la necessitat d'incidir en l'àmbit del videojoc, fent esment al SAGA - Saló del Gaming que organitza l'ONG del català a la Farga de l'Hospitalet. Per la seva banda, Barcelona en Comú va situar la clau de volta en la creació pròpia i va donar molta importància al hub digital de les Tres Xemeneies.

La normalització del català a l'empresa i en l'àmbit de consum

El quart i últim bloc girava al voltant de les polítiques de promoció del català en el món socioeconòmic. En aquest cas, tots els candidats van coincidir en el fet que cal una política de promoció activa de la llengua a l'empresa. Ara bé, de nou, el PSC es va desmarcar de la conveniència de fer servir el règim sancionador i va reiterar que aposta únicament per polítiques per incentivar-ne l'ús.

El debat va acabar després d'una hora i mitja d'intercanvi de posicions, amb una ronda de preguntes del públic en què es van repetir alguns dels temes, i la falsa dicotomia entre imposició i seducció plantejada per Barcelona en Comú i el PSC va planar durant tota la conversa. Els comuns i el PSC apostaven merament per fer polítiques per  incentivar l'ús de la llengua, mentre que ERC, Trias per Barcelona i la CUP van negar l'existència d'aquesta dicotomia i van apostar per la combinació d'estratègies. Aquest darrer grup va respondre argumentant que aquesta dicotomia és absurda en qualsevol altre àmbit de les polítiques públiques, com és el cas de la fiscalitat.

L'emissió del debat complet es pot recuperar al canal de YouTube de Plataforma per la Llengua i a la web www.votaperlallengua.cat. Després del debat, amb les posicions dels principals partits ben exposades, Plataforma per la Llengua continua defensant el paper clau de la política municipal per tal de superar la situació d'emergència lingüística, i demana que aquest cop, més que mai, es voti amb consciència lingüística a les eleccions. L'ONG del català anima la ciutadania a donar suport a les línies d'acció proposades al programa marc, i a activar-se i fer ús dels recursos (plantilles de tuit, correu i preguntes) que ha posat a disposició de tothom al web de la campanya per tal que els candidats prenguin compromisos amb la llengua.