Plataforma per la Llengua denuncia que el Ministeri de Política Territorial ha publicat una ordre que obliga els consells insulars de les Illes Balears a presentar la documentació en castellà si es volen acollir a una subvenció per a la transformació digital i la modernització de l'administració. L'entitat analitza trimestralment les novetats legislatives que s'aproven i que discriminen el català i, en el cas de les Illes Balears, ha detectat aquesta discriminació flagrant. Pel que fa a la resta de discriminacions detectades, es publicaran les properes setmanes en el recull trimestral habitual. De moment, l'ONG del català enviarà una carta a la ministra, Isabel Rodríguez García, del PSOE, per a expressar-li el seu malestar amb la discriminació estructural que pateix el català i demanar-li un canvi normatiu.
L'ordre en qüestió data del 22 de març i aprova les bases reguladores de les subvencions destinades a la transformació digital i a la modernització de les administracions dels consells insulars de les Illes Balears i dels cabildos canaris. Malgrat que un dels destinataris de l'ordre és justament una administració amb una llengua pròpia diferent de la castellana, a l'article 13 es fixa l'obligació que les sol·licituds i els documents que s'hi aportin siguin en castellà. Ho diu el punt 3 d'aquest article, que ho justifica en virtut de l'article 15 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Aquesta llei ja estableix que "la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà" i només admet que els tràmits amb un òrgan de l'administració estatal es facin en una altra llengua oficial en el cas que aquest òrgan tengui seu en una comunitat autònoma en què aquesta altra llengua també sigui oficial. Se segueix, per tant, la interpretació feta pel Tribunal Constitucional a la sentència de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (31/2010), que considera que la cooficialitat del català no implica que aquest sigui vàlid per a comunicar-se amb poders públics no radicats en territoris catalanoparlants i defensa que el criteri rellevant és la ubicació de la seu, i no l'abast territorial de les competències de l'organisme. Amb tot, la sentència permetria que l'Estat legislàs a favor de permetre l'ús del català en les comunicacions amb els òrgans centrals de l'Administració de l'Estat si es modificàs l'esmentada Llei 39/2015.
Aquesta situació també seria molt diferent en el context de les democràcies plurilingües avançades. A Suïssa, per exemple, totes les administracions poden comunicar-se en les diferents llengües oficials, i a les Illes Åland l'estatut d'autonomia preveu que les comunicacions entre aquest territori i la resta de Finlàndia siguin sempre en suec, la llengua pròpia de l'arxipèlag.
Per a l'entitat, aquest és un exemple més d'una discriminació sistemàtica dels catalanoparlants per part de l'Estat espanyol i és fruit d'una visió supremacista dels drets lingüístics: cal tenir en compte que els ciutadans castellanoparlants i les institucions situades en un territori de llengua pròpia castellana tenen sempre el dret de fer servir la seva llengua arreu de l'Estat i amb totes les administracions. No passa el mateix en el cas dels catalanoparlants i de les institucions amb altres llengües oficials.
L'ONG del català també recorda que l'obligació que els consells insulars balears hagin de presentar la documentació en castellà dificulta que el català esdevingui la llengua habitual de l'administració. Ara, els ajuntaments que vulguin optar a aquesta subvenció del Ministeri de Política Territorial hauran de destinar personal a fer diversos documents que s'han de redactar en castellà o hauran de fer-ho en català i després assumir el sobrecost (en temps o en doblers) de traduir-ho.
