Plataforma per la Llengua denuncia que la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears continua incomplint l'article 15 de la Llei de Normalització Lingüística, que estableix que la retolació pública es farà en català, acompanyada, si cal, de signes gràfics per als no-catalanoparlants. L'executiu balear s'havia compromès a incloure el català a tota la retolació dels centres mèdics abans d'acabar el 2021, però l'entitat ha pogut constatar, gràcies a les fotografies dels voluntaris, que hi continua havent retolació exclusivament en castellà.
La feina dels voluntaris s'emmarca en la campanya #NormalitzaMallorca, que va arrencar el juliol del 2021 amb l'objectiu de mobilitzar la ciutadania per a denunciar la manca de retolació pública en català. La campanya fa una crida a penjar fotografies a les xarxes socials amb exemples de cartells que no estan en català, amb la voluntat, sobretot, de conscienciar sobre l'ús del català a la retolació pública i animar els ciutadans a no callar davant les vulneracions dels drets lingüístics.
L'ONG del català recorda que el mes de setembre de 2021, davant els reiterats incompliments de la conselleria respecte de la legislació lingüística, els partits del Pacte de Govern es varen reunir, segons els mitjans de comunicació, a proposta de MÉS per Mallorca, per a tractar les divergències entorn de la política lingüística, especialment en la sanitat. En aquella reunió, es va plantejar un increment de la coordinació entre la Direcció General de Política Lingüística i l'Oficina de Drets Lingüístics amb el Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut). A més, es va acordar que tots els indicadors i tota la retolació s'havia d'adequar al català i a la normativa d'usos de l'IB-Salut abans del primer d'octubre d'aquell 2021.
No obstant aquest acord i la Llei de Normalització Lingüística, Plataforma per la Llengua ha pogut constatar que la Conselleria de Salut i Consum no ha solucionat la situació i hi continua havent cartells exclusivament en castellà. L'entitat considera que el català ha de ser la llengua de l'espai públic perquè és l'única llengua pròpia del territori i perquè és la manera de fer-la imprescindible i de crear la necessitat que tothom l'aprengui. En aquest sentit, l'ONG del català continuarà fent pressió als partits perquè actuïn de manera immediata per a garantir els drets lingüístics de la ciutadania.
