El dimarts 27 de desembre, la Institució Pública Antoni Maria Alcover de Manacor va ser l'escenari escollit per a dur a terme la taula redona "Diada de Mallorca, llengua i identitat". L'acte, organitzat per Plataforma per la Llengua, va comptar amb la presència de la batlessa d'Esporles i membre de l'executiva de Més per Mallorca, Maria Ramon; l'historiador i arxiver, Miquel Amengual; l'historiador, filòleg i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, Gabriel Ensenyat, i la sociolingüista i professora de la Universitat de les Illes Balears, Rosa Calafat. Bernat Prats, membre de la delegació de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, va ser l'encarregat de moderar el debat amb qüestions relacionades amb el futur del català, el foment de l'ús social de la llengua i el seu caràcter vertebrador i cohesionador en la societat mallorquina.
El sociolingüista i delegat de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, Ivan Solivellas, va ser l'encarregat de donar la benvinguda a tots els ponents i assistents a l'acte. Tot seguit, Bernat Prats va iniciar el debat amb qüestions relacionades amb el paper del català com a eina d'integració dels nouvinguts i el paper de l'escola pública. En aquest sentit, Gabriel Ensenyat va destacar que: "Sense l'escola pública, el català estaria en fase terminal. A l'Estat espanyol hi ha lobbies i organitzacions afins al nacionalisme espanyol que són ben conscients del que suposa això, i faran el possible per a fer retrocedir el català a l'escola".
Una qüestió central del debat va ser la reflexió sobre quina ha de ser l'estratègia correcta per a ampliar l'ús popular de la llengua catalana i fer front al monolingüisme espanyolista. En aquest sentit, Miquel Amengual va defensar allò que s'ha conegut com a mallorquinitat líquida, tot i reconèixer que en alguns casos se n'ha fet ús interessat per a descafeïnar el mallorquinisme tradicional. Aquesta mallorquinitat líquida, com va explicar Amengual, és "un camí positiu per a, des dels elements més bàsics de la identitat cultural mallorquina, avançar cap a l'autoestima plena, la recuperació de la llengua catalana i la necessitat de sobirania". Rosa Calafat va matisar que cal "no abandonar les eines discursives de què el poble mallorquí s'ha dotat antropològicament des de fa segles per a combatre les agressions de l'Estat espanyol" i va afirmar que "és mallorquí qui estima la llengua de Mallorca independentment del seu origen". Gabriel Ensenyat va recordar que "de vegades, el sobiranisme polític no ha fet de la llengua una de les seves senyes principals i això pot arribar a ser un problema".
Un altre tema que suscità polèmica va ser si encara existeix un moviment gonella a les Illes Balears i quins objectius persegueix. Amengual va remarcar que, pel que fa al gonellisme secessionista, "cada vegada existeix més poc, però sí que hi ha un gonellisme polític intencionat totalment dirigit a afeblir la llengua catalana". D'altra banda, Maria Ramon va afirmar que "la gent que defensa que el balear existeix és la dreta espanyolista de classe alta castellanoparlant. Tanmateix, aquestes persones sempre argumenten en castellà, l'única llengua que els gonelles reivindiquen". Per a concloure, Rosa Calafat va apuntar que "el gonellisme a Mallorca no té recorregut", i que "ja es va demostrar el 2014 quan José Ramón Bauzà volia capgirar la situació i això va provocar una manifestació massiva amb la paraula 'català' a totes les pancartes".
En acabar la taula redona va haver-hi un torn de preguntes en què els més de 30 assistents varen aportar algunes idees i impressions de la situació actual de la llengua a les Illes i a Mallorca, i de com fer del català una llengua necessària i de cohesió social per a tothom.
