Plataforma per la Llengua denuncia que un agent de la Guàrdia Civil va discriminar aquest estiu un motorista a la carretera d'Artà a Capdepera i li va exigir que li parlàs en castellà. L'entitat ha rebut la queixa del motorista, que va ser aturat i multat per, suposadament, circular a una velocitat massa baixa, i publica ara l'enregistrament de l'àudio que evidencia que el guàrdia civil li va voler imposar el castellà, va qüestionar l'oficialitat del català i va amenaçar amb multar-lo per a faltar-li al respecte simplement perquè el motorista li parlava en català. Plataforma per la Llengua estudia les accions legals que s'han d'emprendre per a perseguir l'actitud discriminatòria de l'agent i treballarà per a defensar els drets lingüístics del ciutadà.
Els fets denunciats es remunten al 26 de juliol, quan l'home es desplaçava en motocicleta des d'Artà cap a Capdepera i va ser aturat per un cotxe de la Guàrdia Civil prop d'una rotonda. Segons relata el ciutadà, els agents li varen comunicar que l'havien de multar perquè circulava a una velocitat inferior a la mínima de la via i quan ell els va respondre en català, un dels agents li va exigir que li parlàs en castellà. El motorista, que és funcionari i coneix els seus drets i deures lingüístics, es va mantenir en català i, després d'un estira-i-arronsa verbal, l'agent li va demanar els papers del vehicle. És en aquest moment que la víctima va poder agafar el telèfon mòbil i posar-se a gravar la conversa que avui publica l'ONG del català.
Com se sent en aquesta gravació, el motorista va recriminar als agents que no el podien multar perquè, tot i circular a una velocitat inferior a la màxima, no circulava per sota de la mínima permesa, i ells no tenien cap prova per a afirmar el contrari. El ciutadà es va mantenir tota l'estona en català i, una altra vegada, l'agent li va exigir que canviàs de llengua: "Le estoy pidiendo que me hable en castellano. Por educación", va dir-li, i el va convidar a abandonar "su mallorquín, por deferencia y educación, cuando alguien le hable en castellano". El motorista li va recordar que el català és oficial a les Illes Balears i l'agent el va amenaçar amb multar-lo per una "falta de respeto hacia los agentes de la autoridad", emparant-se en la llei 4/2015, una llei que protegeix els agents de les forces i els cossos de seguretat.
El ciutadà va explicar-li que parlar en català no és cap falta de respecte, sinó un dret reconegut per l'Estatut d'Autonomia i que tant el castellà com el català són llengües cooficials. L'adjectivació del castellà com a llengua "cooficial" no va agradar a l'agent, que va saltar i va dir que "no", que "el castellà és la llengua oficial", una distinció habitual que fa el nacionalisme espanyol, que es nega a acceptar que l'oficialitat de la llengua castellana s'equipari a la dels altres idiomes autòctons, els quals considera inferiors. Veient els coneixements legals del motorista, l'agent va renunciar a discutir-hi i el ciutadà ho va aprofitar per a retreure-li que no sabés català si l'havien destinat a les Illes Balears: "Jo me'n vaig a la península, a fer feina de funcionari a Madrid, i jo sé castellà. Si tu ets funcionari i t'han duit aquí i no saps català, no és el meu problema", va criticar-li. Finalment, el ciutadà va ser multat pels agents amb l'excusa que, suposadament, circulava per davall de la velocitat mínima permesa a la carretera, sense cap mena d'evidència.
L'actitud de l'agent vulnera la legalitat
Plataforma per la Llengua estudia ara les millors vies per a perseguir l'actitud discriminatòria de l'agent i per a defensar els drets lingüístics d'aquest ciutadà. L'entitat recorda que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears fixa el català, juntament amb el castellà, com a llengua oficial d'aquest territori i especifica que la catalana, a més de ser-hi oficial, n'és la llengua pròpia, un dels "elements identificadors de la nostra societat" i un dels "elements vertebradors de la nostra identitat".
Per a l'ONG del català, per bé que l'Estatut bàsic de l'empleat públic no obliga individualment els funcionaris estatals a saber català, sí que imposa a l'administració el deure d'organitzar-se per tal que l'atenció en aquesta llengua estigui disponible. L'entitat recorda que, en qualsevol cas, cap treballador públic no té dret d'exigir a un ciutadà que no parli en una llengua oficial i considera propi d'una altra època l'amenaça de l'agent de sancionar el motorista per "faltar-li al respecte", simplement per haver-li parlat en català.
Per a Plataforma per la Llengua, els fets són contraris a l'article 104.1 de la Constitució espanyola, que obliga els agents a protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans, i a la Llei Orgànica 2/1986, que especifica que els agents s'han d'adequar a l'ordenament jurídic i han d'evitar pràctiques discriminatòries. Segons el mateix règim disciplinari de la Guàrdia Civil (Llei Orgànica 12/2007), l'actitud d'aquest agent pot ser sancionable, atès que la discriminació i l'assetjament per, entre d'altres, raó de llengua, és una infracció molt greu.
Plataforma per la Llengua fa una crida a denunciar totes les discriminacions lingüístiques
La denúncia pública d'aquesta discriminació i l'estudi de les vies legals a seguir han estat possibles gràcies al fet que l'afectat es va posar en contacte amb el servei de queixes de Plataforma per la Llengua. Malauradament, moltes discriminacions no s'arriben ni tan sols a denunciar i sense denúncia és molt difícil d'actuar, per bé que l'entitat també fa una feina proactiva de pressió a les administracions per tal que no es vulnerin els drets lingüístics dels ciutadans a través de modificacions legals, clàusules lingüístiques en els contractes públics o inspeccions de consum.
L'ONG del català fa una crida a tota la ciutadania a posar-se en contacte amb el servei de queixes de l'entitat si creuen que han estat discriminats lingüísticament, si pensen que s'han vulnerat els seus drets lingüístics o si troben mancances en les polítiques de normalització o males pràctiques lingüístiques per part de l'administració. L'equip de l'entitat ofereix assessorament jurídic en tots aquests casos i, en els casos més greus, també gestiona les denúncies, representa els interessats i impulsa campanyes de denúncia pública. Tots aquests serveis són possibles gràcies als més de 25.000 socis de l'entitat a tots els territoris de parla catalana.
