Dissabte 8 d'octubre el Cercle Artístic de Ciutadella va ser l'escenari escollit per a dur a terme la "II Jornada Llengua i mitjans de comunicació a Menorca" organitzada per Plataforma per la Llengua. Durant la jornada, el jornalista Joan Coll va presentar els resultats de l'estudi que ha fet sobre la presència del català al diari Menorca i diversos ponents varen analitzar en dues taules redones la situació de la llengua a la premsa escrita menorquina i els reptes dels mitjans de comunicació pel que fa al català. L'acte va ser introduït per Tònia Gomis, sòcia de l'entitat, i el periodista Bep Joan Casasnovas va conduir l'acte.
L'estudi de Joan Coll conclou que durant el 2021 només un 11,76 % dels articles del diari Menorca varen ser en català, mentre que el 88,24 % es van fer en castellà. Pel que fa a les seccions amb més presència de català són "Opinión", "Televisión", "Cultura" i "Mira Menorca", apartats que inclouen molts continguts fets per col·laboradors externs. En relació amb el darrer estudi publicat per Plataforma per la Llengua sobre aquesta qüestió, El català al diari Menorca (2020), es pot veure que la presència de català al diari hi ha augmentat lleugerament, atès que aleshores era d'un 10,42 %.
Després de la presentació dels resultats de l'estudi, va començar la primera taula redona, "La llengua catalana a la premsa escrita de Menorca: balanç de la situació", que va comptar amb la presència de l'editor del Menorca i conseller de l'Editorial Menorca, Josep Pons Fraga; el gerent del setmanari El Iris, Silve Pons, i Joan Coll, autor de l'estudi.
Pons Fraga va queixar-se que l'estudi hagués fiscalitzat el seu mitjà, però va agrair ser convidat a l'acte. L'editor del Menorca va defensar que el diari és un mitjà de proximitat i que és inviable econòmicament fer-lo en català. Això no obstant, va fer un envit al Consell de Menorca: "Estam disposats a estudiar la viabilitat econòmica de fer en català el Menorca.info si el Consell ens ofereix suport econòmic". Per la seva banda, Silve Pons, d'El Iris, va reconèixer la trajectòria de Pons Fraga, que havia estat director d'El Iris, i va repassar totes les publicacions que fa el grup a més del setmanari ciutadellenc: totes en català llevat d'una, adreçada a turistes, que és en anglès i francès. Silve Pons va exposar que editar en català no és una tasca fàcil, però que "no s'entén fer premsa local i que no sigui en català". L'editor d'El Iris va defensar que la tasca de les administracions no és fer que els mitjans depenguin dels ajuts públics, sinó crear les condicions per a promoure'n el consum. "Dit tot açò: Sí. És possible fer premsa en català", va resumir Silve Pons, que també va apuntar que el major repte, ara mateix, és arribar a les generacions més joves.
Després d'una pausa per a prendre un refrigeri, va tenir lloc una segona taula redona que va abordar els reptes del català en els mitjans de comunicació de Menorca amb Fina Salord, excoordinadora científica de l'Institut Menorquí d'Estudis; Joan C. Villalonga, filòleg i assessor lingüístic de l'Ajuntament des Mercadal; Ivan Solivellas, sociolingüista i delegat de Plataforma per les Llengua Illes Balears, i Elga Cremades, investigadora i professora de Lingüística Catalana a la UIB.
Durant la taula redona, Solivellas va parlar de la situació de la llengua a Menorca i va apuntar dues qüestions importants per a explicar el comportament lingüístic dels menorquins: si bé la gran majoria saben o entenen el català, hi ha unes inèrcies que fan que canvïin al castellà. "No és un problema de comprensió, per tant", va exposar. Elga Cremades va insistir en l'alt grau de comprensió de la llengua que tenen els menorquins i va afirmar que "si comparam les dades de l'enquesta amb les d'usos lingüístics, observam que el Menorca no reflecteix la societat dels menorquins, com pretén. És necessari percebre la llengua com a mitjà de cohesió social, eina per a aprendre llengua, no com a barrera". Villalonga, al seu torn, va donar una dada molt significativa: "si bé la premsa diària escrita és majoritàriament en castellà (el Menorca), la COPE o Ràdio Menorca (SER) són en català. Per la seva banda, Salord va definir la realitat sociolingüística de l'illa: "Podem parlar de diglòssia (llengua oral en català i escrita en castellà). Els processos de substitució lingüística comencen sempre pel registre formal mentre que l'oralitat es mantén més". Tots els ponents varen coincidir que un repte que s'ha d'encarar de manera imminent són els nous canals d'informació, sobretot de la població més jove, com són xarxes socials com TikTok o Twitch i els podcasts, i que encara no s'hi està treballant prou. Solivellas, de fet, va considerar que "des de Joan Melià com a director general no s'ha innovat gaire en Política Lingüística."
