L'Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó a la defensa del ciutadà flamenc Kris Charlier, contractada per Plataforma per la Llengua i exercida pel bufet Molins, Defensa Penal, i ha revocat la decisió del tribunal del Prat de Llobregat d'arxivar la denúncia contra uns agents de la Guàrdia Civil que l'havien vexat i denunciat falsament per expressar-se en català a l'aeroport de Barcelona. Amb la nova resolució, el procediment contra els agents continuarà el seu curs al jutjat de primera instància.
Kris Charlier és un ciutadà flamenc que el 2019 residia al municipi català de Bigues i Riells i que el desembre d'aquell any es disposava a agafar un avió per anar a passar el Nadal a Brussel·les. Al control de seguretat, el vigilant va notar un protuberància sota la roba del passatger i li va demanar que mostrés què hi duia. Charlier havia patit un càncer de còlon i portava enganxada al cos una bossa d'estoma, cosa que va explicar, en català, al treballador del control. També va dir que no li agradava mostrar-la a ningú, ni a la seva dona, perquè era desagradable. El vigilant va exigir-li despectivament que ho expliqués en castellà, però Charlier no domina el castellà i és conscient dels seus drets lingüístics. L'home va insistir que deixés a la safata el que fos que tingués sota la roba i, finalment, va avisar dos agents de la Guàrdia Civil.
Els agents van tornar a preguntar a Charlier què duia sota la roba i, quan ho va explicar en català, li van dir que "esto es España y aquí se habla español". Cansat, finalment Charlier es va descordar els pantalons i es va aixecar el jersei per mostrar la bossa recol·lectora. Els agents se'l van endur de la zona del control de seguretat i el van portar a una sala per redactar una denúncia contra ell, concretament per "alteració de l'odre públic". A més, el van obligar a treure's tota la roba de cintura en amunt i a arromangar-se els pantalons fins als genolls. Mentre li feien preguntes per omplir la denúncia, els agents seguien increpant Charlier pel fet d'expressar-se en català i van acabar posant-li una segona multa per "negar-se a col·laborar amb la policia".
Finalment, quan Charlier ja era dins l'avió, la Guàrdia Civil va forçar la companyia a expulsar-lo i van impedir que pogués volar a Brussel·les a passar Nadal. Charlier es va queixar a Plataforma per la Llengua del malson que li havien fet passar per expressar-se en la llengua pròpia del territori i des de llavors l'entitat ha coordinat la seva defensa als jutjats.
L'Audiència veu indicis d'un delicte per motius lingüístics
La jutgessa instructora del Prat havia arxivat la denúncia contra els agents perquè deia que "no existeixen indicis que els agents tinguessin cap altra intenció més que complir amb el deure de control de passatgers i equipatge" i que la decisió de fer baixar Charlier de l'avió "correspon en exclusiva al comandant de l'aeronau". L'Audiència de Barcelona, però, ha tingut en compte les al·legacions de Charlier, Plataforma per la Llengua i el bufet Molins, Defensa Penal i ha fet notar que no era necessari portar Charlier a la saleta perquè ja havia mostrat la bossa recol·lectora. A més, el tribunal ha recordat que l'empresa aèria va assegurar que no van tenir cap incidència amb Charlier i que la decisió de fer-lo baixar de l'avió va ser provocada per una ordre que van rebre de la Guàrdia Civil. La interlocutòria de l'Audiència també defensa que no era necessari regirar les maletes del passatger, que ja havien passat per la cinta de seguretat, i destaca que els agents tenien versions contradictòries sobre els motius que els van dur a inspeccionar-les.
Per una altra banda, del text de la resolució se'n desprèn que els agents, quan van declarar davant la jutgessa del tribunal del Prat, no van donar una versió coherent sobre si van tenir desavinences amb Charlier pel que fa a l'ús del català. En aquest sentit, apunta que els agents van afirmar que "no hi va haver conflicte lingüístic" perquè un d'ells sabia parlar francès, igual que Charlier, però destaca que, alhora, un dels dos va declarar que "el passatger volia parlar en català però no l'entenien". Per aquests motius, l'Audiència ha donat credibilitat a la idea que els agents van actuar contra Charlier perquè insistia a expressar-se en català. El tribunal ha apuntat que és "curiós" que hi hagués agents que sabessin anglès o francès però cap que pogués expressar-se en català, una llengua oficial. La resolució recorda que Charlier tenia dret a parlar en català i que el fet que no pogués fer-ho dona credibilitat a l'acusació que va ser vexat per aquest motiu.
Un judici excepcional
Plataforma per la Llengua valora molt positivament la resolució de l'Audiència Provincial, tenint en compte que la catalanofòbia normalment és ignorada a les resolucions judicials. Aquesta interlocutòria no només permet continuar treballant per una resolució satisfactòria en aquest cas concret, sinó perquè remarca que hi ha un dret de fer servir el català amb els treballadors públics. Que les persones tenen dret d'expressar-se amb l'administració en la llengua oficial de la seva elecció ja ho ha dit repetidament el Tribunal Constitucional i està recollit en algunes normes com l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, però és molt positiu que aquest principi aparegui en una resolució en el marc d'un procés penal, vinculat a la comissió d'uns fets presumptament delictius.
