No a la modificació de la Llei de política lingüística. Aquest ha estat el reclam unànime de l'acte de suport al manifest "Defensem l'escola en català!", signat per més de 200 personalitats de diferents àmbits que s'han posicionat en contra de la proposta presentada per ERC, Junts per Catalunya, el PSC i En Comú Podem. Diversos experts han intervingut a l'esdeveniment, al qual han assistit signants del manifest, representants sindicals i algunes figures de l'àmbit polític com la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, la portaveu del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater, i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.

L'acte, que ha omplert l'auditori del campus Ciutadella de la UPF, ha començat amb la lectura del manifest per part de representants del SEPC i de la FNEC, els dos grans sindicats universitaris. El manifest considera que la incorporació de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre, tenint en compte la situació d'emergència lingüística, i defensa que la modificació de la llei seria estèril i gratuïta perquè tampoc no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC, que pretén imposar un mínim del 25% d'hores lectives en castellà. Els signants del manifest critiquen que el Govern cedeixi a l'embat judicial i reivindiquen que la immersió lingüística és indispensable per a la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans i per normalitzar el català en tots els àmbits.

Els experts analitzen la proposta de modificació

La ronda d'intervencions ha començat amb dos testimonis del món educatiu. Lluïsa Selma, cap d'estudis de l'escola Ferrer i Guàrdia de Barcelona, ha explicat que pels alumnes del seu centre, que és a Ciutat Meridiana, "el català és una llengua estrangera, és aquella cosa que parlem els mestres i flipen quan els dic que jo parlo català a casa". En aquest mateix sentit, Sílvia Casajoana, directora de l'escola Juan Ramon Jiménez de Sabadell, que és un centre d'alta complexitat, ha alertat que els alumnes del seu centre només es relacionen en castellà: "Vivim en castellà, sempre". També ha lamentat la situació fora de les escoles, que hi hagi pocs referents en català per als més joves i ha animat els mestres a deixar d'adreçar-se en castellà als alumnes i a les seves famílies.

Pep Cruanyes, advocat i expert en drets lingüístics, ha defensat que la proposta de modificació vulnera l'Estatut de Catalunya i ha criticat la celeritat i la manca de consens social amb què s'està tramitant. Cruanyes també ha destacat que la proposta incompleix la CELRoM (Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries), un tractat internacional ratificat per l'Estat espanyol que estableix el dret de poder rebre l'educació infantil, primària i secundària en un sistema en què el català sigui la llengua vehicular. També s'ha referit a l'incompliment de la CELRoM Elin Haf, presidenta d'ELEN (European Language Equality Network), que ha recordat que el Consell d'Europa ja va denunciar aquesta vulneració amb l'aprovació de la llei de plurilingüisme del País Valencià, que estableix un percentatge mínim de castellà a les escoles.

Rogeli Montoliu, president de la Comissió de Llengua del Consell de l'Advocacia Catalana, ha opinat que la modificació no apartaria els tribunals de les escoles ni impediria que exigeixin l'execució de la sentència sinó que, ben al contrari, "obriria les portes a qualsevol família" que vulgui demanar que el castellà sigui la llengua vehicular de la seva escola. "Donaríem el senyal que ens hem perdut, que ens hem rendit, que hem renunciat a un marc legal que més o menys ens defensava", ha afegit Montoliu, que ha demanat la mobilització de la societat civil en defensa de la llengua.

Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha destacat que la modificació de la Llei de política lingüística "pot generar desigualtats" i que cal aspirar a unes condicions equitatives per a tot l'alumnat: "Volem un país on tothom tingui les mateixes oportunitats, no un on els parlants del català tinguin un estatus social i els que no el parlen un altre".

Per la seva banda, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha exposat les tres línies d'acció que proposa l'entitat per reforçar l'escola en català i combatre l'embat judicial de l'estat. Així, ha reclamat la retirada de la proposta dels quatre partits, que ha titllat  d'"autogol", ha defensat la creació d'un pla de recursos econòmics i laborals per garantir l'escola en català i ha reclamat un front judicial comú per fer front a la sentència que pretén imposar un mínim de 25% de castellà a les escoles. Aquestes tres línies d'acció ja compten amb el suport de més de 23.000 persones que han signat la iniciativa "Passem a l'acció per l'escola en català".  

L'última intervenció de l'acte ha estat molt especial. Joaquim Arenas, mestre, pedagog i un dels pares de la immersió lingüística, ha estat especialment dur amb els partits catalans que han proposat la modificació de la llei. En un vídeo projectat a la sala, Arenas ha titllat de "monstruós" que el propi Parlament català tingui la intenció de dur a terme una reforma que farà retrocedir el català a l'escola.

Un manifest signat per més de 200 personalitats

El manifest ha aplegat suports de més de 200 professionals d'arreu dels territoris de parla catalana que, apel·lant a la responsabilitat individual i a la consciència lingüística i democràtica, han reclamat als diputats de tots els grups polítics 5 compromisos:

1. Que aturin la proposta de modificació de la Llei de política lingüística.

2. Que reforcin el català com a llengua del sistema educatiu (i també l'occità a l'Aran).

3. Que garanteixin la no discriminació dels alumnes en l'accés al coneixement i l'ús del català.

4. Que col·laborin amb les institucions dels altres territoris de parla catalana per fer del català l'idioma públic comú.

5. Que facin que el català també sigui útil, necessari i atractiu fora dels centres educatius a través, per exemple, de la millora de la nova llei audiovisual.

Els sotasignats consideren que la proposició de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística presentada pels grups parlamentaris d'Esquerra Republicana de Catalunya, Socialistes Units per Avançar, Junts per Catalunya i En Comú Podem no pot ser aprovada perquè constitueix un retrocés amenaçador per al futur de la llengua en un àmbit que és clau per a normalitzar-la.

El Govern no pot cedir a l'embat judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat. De fet, ja va cedir quan l'any 2020, en la negociació de la Llei Celaá amb el govern de Pedro Sánchez, no va exigir al govern espanyol la retirada del recurs que ha acabat originant aquesta sentència.

La llengua catalana, que als territoris que la tenen com a pròpia és un instrument de comunicació, de cohesió social i d'identitat cultural, és també una aportació singular insubstituïble al patrimoni de la humanitat. Els llargs períodes de persecució política, legal i administrativa l'han col·locada en una situació de minorització en tots els àmbits i n'han accelerat el procés de substitució lingüística. Cal tenir en compte que fins fa només un segle el català era la llengua familiar i d'ús social de la immensa majoria de la població del domini lingüístic.

El català és llengua d'acollida per a gent de tots els orígens i és un patrimoni cultural a compartir. La generalització de la immersió lingüística per tal de garantir-ne el coneixement continua sent un requisit indispensable per a la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans i per a la plenitud de l'ús social del català en tots els àmbits públics.