Plataforma per la Llengua Illes Balears reclama a l'Ajuntament de Felanitx que rectifiqui i aculli els refugiats ucraïnesos en català. En una carta oberta al setmanari Felanitx publicada aquest dijous 5 d'abril, l'entitat apel·la directament al batle, Jaume Monserrat, i a la primera tinent de batlia, Catalina Soler, perquè reconsiderin la decisió d'oferir-los classes de castellà i es posa a disposició del consistori per organitzar cursos de català. Per a l'entitat, Felanitx té a les mans ser un exemple per a la resta de municipis mallorquins pel que fa a la integració dels refugiats en la llengua pròpia.
L'ONG del català valora positivament la iniciativa de l'Ajuntament de Felanitx de cercar la integració dels refugiats ucraïnesos, que han trobat acollida a diverses famílies felanitxeres, però considera incomprensible i inacceptable que els cursos que se'ls ofereixen siguin en castellà i no en català, la llengua pròpia del territori.
A la carta, Plataforma per la Llengua recorda que si el consistori castellanitza els refugiats ucraïnesos, a propòsit o sense voler, també castellanitza de retruc les famílies felanitxeres que els acullen i els obliga a canviar de llengua durant el temps de convivència. A més, l'entitat denuncia que la iniciativa contribueix a fer inútil la llengua pròpia i defensa que si la llengua que aprenen és la catalana, es pot contribuir a fer-la necessària per als mallorquins que encara no la parlen.
L'entitat considera que integrar les famílies a través del castellà i ocultar-los d'entrada la llengua pròpia de Felanitx ignora l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i, fins i tot, la Constitució espanyola, que considera el català com una riquesa a respectar i protegir. Com explica l'entitat a la carta, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears fixa que tothom té "el dret de conèixer i d'usar la llengua catalana" i estableix que "les institucions de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües".
A més, el text també recorda que la iniciativa del consistori tampoc té en compte la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears, que dictamina que "els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l'ús normal de la llengua catalana".
