El representant polític de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, Ivan Solivellas, es va reunir la setmana passada amb diferents institucions i representants polítics menorquins. Fruit d'aquestes reunions, l'entitat va aconseguir el compromís del Consell Insular de Menorca per reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea i el compromís de l'Ajuntament de Ciutadella per estudiar com incloure clàusules lingüístiques en la contractació pública.

La primera reunió va ser el dijous 31 de març amb la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, i el vicepresident, Miquel Àngel Maria. La trobada va servir per parlar de la situació del català a l'illa i de la tasca de normalització lingüística que fa la institució i va concloure amb el compromís, per part del Consell, de reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea. Aquest compromís, però, ja s'incloïa als compromisos electorals de 2019, com també que els advocats contractats pel Consell treballassin oralment i per escrit en català, un compromís que tampoc s'ha materialitzat encara. El que sí que avança, segons el vicepresident Maria, és la presència del domini .cat als webs de la institució.

A la reunió, l'ONG del català va expressar que, tot i que Menorca és l'illa en què el català gaudeix de més bona salut, calen més estudis per avaluar-ne l'estat real. L'entitat es va oferir al Consell Insular de Menorca per fer-los i també per analitzar quines polítiques lingüístiques han estat reeixides i quines s'haurien de reorientar.

L'endemà, el divendres primer d'abril, l'entitat es va reunir amb la batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, i amb Andreu Cardona, regidor de Política Lingüística. Durant la trobada, es va analitzar la situació del català al municipi i el consistori es va comprometre a normalitzar progressivament el paisatge lingüístic i a estudiar la manera d'incloure clàusules lingüístiques en la contractació pública.

El mateix dia, més tard, Ivan Solivellas es va reunir amb Patrícia Font, diputada al Parlament per Més Per Menorca, i tots dos van avaluar els compromisos electorals del partit i van poder fer balanç de la Llei d'educació de les Illes Balears. El delegat de Plataforma per la Llengua li va exposar el parer de l'entitat en relació amb la Llei de persones consumidores i li va lliurar un document amb les propostes, arguments i fonaments jurídics que l'entitat hi incorporaria. Tenint en compte que en qualsevol cas aquesta no és la llei que hauria fet l'ONG del català, l'organització considera que és necessari fer passos per protegir els drets lingüístics dels consumidors i que cal superar l'escenari de devastació creat per Bauzà.

Una de les qüestions que es van tractar a les tres reunions va ser la necessitat de permetre que les persones que hagin estudiat en català i tinguin un C2 d'aquesta llengua puguin ser docents a les Illes Balears sense haver de cursar el FOLC, el pla de formació lingüística i cultural de la UIB. Actualment això no és possible i es donen casos esperpèntics d'alumnes menorquins que han fet tota la primària, la secundària i el batxillerat a l'illa i que tenen el C2 de català, que, com que han cursat el grau universitari a Catalunya o al País Valencià i no a la UIB, no poden exercir de docents. Plataforma per la Llengua fa feina per a resoldre el tema i aconseguir l'equivalència entre els nivells de capacitació de català a tota la catalanofonia, perquè la situació actual resta oportunitats laborals als illencs i contribueix a fer que percebin que no pertanyen a la mateixa comunitat lingüística.

L'estada a Menorca va concloure dissabte al vespre, després d'una trobada al migdia amb voluntaris al Bar Nou de Maó. Durant la trobada es varen marcar diferents línies de treball, entre les quals la defensa de la unitat de la llengua, el compromís amb iniciatives relacionades amb el cinema i l'ampliació dels espais de lleure en català.