Més de 500 persones van participar aquest dissabte 19 de febrer en la "Trobada terrassenca per la Llibertat", que l'ANC Terrassa i Cants per la Llibertat de Terrassa van organitzar als Banys d'Arles, al Vallespir, amb la col·laboració de Plataforma per la Llengua Vallès Occidental i el Casal del Conflent. L'acte va servir per reivindicar la cultura popular de Terrassa i la llibertat dels terrassencs i es va fer a la Catalunya del Nord perquè l'exconseller exiliat Lluís Puig, terrassenc, hi pogués participar, juntament amb l'exconseller Josep Rull, també terrassenc.
Fins a tres autocars es van organitzar per sortir del Vallès a les 8.30 h en direcció als Banys i la presència d'entitats vallesanes va ser important. Hi van actuar els Ministrils del Raval, el Grup Serrallonga, Amunt i Crits i el grup Treure Ball, i també els capgrossos de Terrassa. A més dels exconsellers Puig i Rull, hi van intervenir representants d'Òmnium Cultural Terrassa, el Consell Local per la República, el Grup de Represaliats del 26F de Terrassa i el CDR de la capital vallesana, i s'hi van llegir unes paraules del sociòleg terrassenc Salvador Cardús.
La societat civil nord-catalana també hi va tenir un paper destacat. La batllessa dels Banys d'Arles, Maria Costa, hi va fer un discurs de benvinguda, la Cobla Rosselló hi va tocar sardanes i Enric Balaguer, delegat de Plataforma per la Llengua a la Catalunya del Nord, hi va pronunciar unes paraules.
En la seva intervenció, Balaguer va alertar que el català "es troba en una situació d'emergència a la Catalunya del Nord" i va assenyalar la toponímia com un dels aspectes clau que cal abordar. "Ara hi haurà una nova consulta per trobar un nou nom al departament de "Pyrénées Orientales" i alguns intentaran amagar la nostra identitat catalana amb un nom que faci referència al Mediterrani o al Pirineu. No ho podem permetre", va defensar Balaguer.
El delegat de l'ONG del català també va reivindicar el gest del tinent de batlle d'Elna, Pere Manzanares, que va parlar en català al ple municipal, i va defensar que "per revertir l'emergència lingüística és imprescindible que tots els catalanoparlants i els representants polítics facin servir la llengua sistemàticament". Balaguer va considerar que a la Catalunya del Nord "s'obre una finestra d'oportunitat amb la Llei Molac", que permet l'escola en català, encara que sigui una llei "que no obliga a res", i va tancar el seu discurs apuntant a la necessitat de treballar conjuntament tots els territoris de parla catalana "per aconseguir una política lingüística valenta i ferma". "Ens hi juguem el futur de la nostra llengua", va sentenciar Balaguer.
