El divendres 24 de setembre, al ple municipal de Terrassa es va aprovar una resolució per fer front a l'emergència lingüística. El document, que va ser presentat per Junts per Terrassa, amb l'assessorament de Plataforma per la Llengua, incloïa deu acords a favor de la llengua catalana.

Quatre dels cinc grups municipals van votar a favor de la proposta de resolució, tot i que dels deu acords proposats es va desestimar l'aprovació del punt 5, en què es proposava augmentar el pressupost de l'Ajuntament de Terrassa destinat al Consorci per a la Normalització Lingüística. Els grups municipals Junts per Terrassa, Esquerra Republicana, PSC i Tot per Terrassa van donar suport a la proposta de resolució i, en canvi, el grup municipal Ciutadans hi va votar en contra.

El món local és també un lloc en el qual cal fer política lingüística en cadascuna de les accions de govern. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua va demanar el 2019 a tots els grups municipals que es comprometessin a 10 punts d'impuls del català a l'Ajuntament de Terrassa. Els quatre partits que han aprovat la resolució es van comprometre a 9 dels 10 punts, i els grups de Tot per Terrassa i Junts per Terrassa, a tots 10 punts.

Al ple del setembre es va posar de manifest la necessitat d'un acord de ciutat que inclogués tots els agents, polítics, econòmics i culturals, per aconseguir una millora de l'estat del català a la ciutat. Entre els 9 punts aprovats hi ha un recordatori del compromís electoral per afavorir un paisatge lingüístic a Terrassa: fer ús de les competències de l'administració local en regulació de la publicitat al carrer, la inspecció de respecte dels drets lingüístics al comerç. També s'ha aprovat analitzar la implantació i avançar en l'aplicació del Reglament per a l'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Terrassa aprovat el 29 de juny de 2004.

A la resolució s'hi han inclòs referències a continguts de tres de les campanyes vigents de Plataforma per la Llengua, en concret "Aturem la castellanització de TV3", "Per un audiovisual en català" i la campanya "Emergència lingüística". En només 15 anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants. Ara, amb només el 32% de parlants habituals arreu dels territoris de parla catalana, el català és una llengua greument amenaçada. Al Vallès Occidental la situació és encara més preocupant, atès que només un 27,8% dels residents tenen el català com a llengua habitual i un 57,1% afirma que fa servir poc o mai el català.

Aquesta acció ha estat possible gràcies al paper que hi ha desenvolupat el grup local de voluntaris de l'entitat a Terrassa.