Ahir es va fer pública la tercera versió de l'avantprojecte de llei de consumidors i usuaris de les Illes Balears, que inclou un apartat específic sobre drets lingüístics. La modificació de la normativa de consum donaria, en part, compliment als compromisos signats en campanya electoral pel PSIB-PSOE i MÉS per Mallorca a proposta de Plataforma per la Llengua Illes Balears.
El tercer esborrany de l'avantprojecte, a diferència de la primera proposta, afegeix en l'apartat primer de l'article 29 que els consumidors i usuaris no poden ser discriminats per raó de llengua ni tampoc ser atesos incorrectament. Aquest afegit pressuposa donar més valor i importància a les discriminacions o als casos en què s'ofereix un pitjor servei per motiu de la llengua emprada.
D'altra banda, el nou text també inclou una altra modificació d'aquest article, concretament en l'apartat segon, que regula el dret de rebre diferents documents en la llengua pròpia, com l'oferta del producte o servei, o la documentació contractual. En aquest últim esborrany es preveu que la documentació sigui lliurada amb independència del format o suport, és a dir, que les empreses tenen l'obligació de facilitar aquesta documentació tant pel que fa a documentació escrita com electrònica.
Finalment, el nou esborrany inclou dues novetats que estan pendents de desenvolupament normatiu: el fet que les empreses estiguin obligades a informar dels drets lingüístics i que les administracions competents hagin de promoure el català en les relacions de consum. Cal dir, però, que en el primer esborrany es preveia que l'administració de les Illes posaria a disposició els mitjans necessaris per a facilitar l'adequació a les previsions lingüístiques de la llei, una previsió que ha estat eliminada en el darrer text.
El govern encapçalat per José Ramón Bauzá va derogar totes les previsions que atorgaven drets lingüístics als consumidors en l'àmbit del comerç i, fins i tot, va imposar el castellà en l'etiquetatge de manera indiscriminada, com en el cas de productes tradicionals que només es distribueixen a les Illes Balears, fet que no preveu la normativa estatal.
Plataforma per la Llengua Illes Balears valora que, si finalment s'aprova aquesta normativa, els consumidors catalanoparlants tendran reconeguts uns drets que fins ara només eren reconeguts per als consumidors castellanoparlants. Concretament, tendran dret de no ser discriminats per emprar el català, però també de ser informats en català en contractes, tiquets, factures, i en l'etiquetatge de productes.
A més, la normativa preveu una garantia de compliment d'aquests drets que, en cas de ser vulnerats, poden donar lloc a la imposició de sancions per part de l'autoritat del consum. De fet, la llei tipifica dues infraccions diferents en relació amb els drets lingüístics. Per una banda, en l'apartat d'altres conductes infractores, disposa una infracció genèrica "d'incomplir els drets lingüístics" i, per l'altra, es preveu una infracció en cas que s'incorri en una conducta discriminatòria per raó de llengua.
Reclamam una normativa que s'adapti als estàndard europeus
Malgrat aquests avenços, l'ONG del català també vol destacar dos aspectes que haurien de ser millorats. En primer lloc, el nou avantprojecte preveu que els consumidors i usuaris tenguin dret de ser atesos en la llengua que escullin i no ser discriminats o atesos incorrectament pel fet d'emprar el català o el castellà. En canvi, no especifica que tenguin dret de rebre resposta oral i escrita en aquesta llengua. Si bé és cert que una obligació per a totes les empreses tendria risc de ser declarada inconstitucional, sí que seria raonable que aquest apartat preveiés l'obligació de totes les empreses amb més de tres treballadors de cara al públic d'oferir atenció en les dues llengües oficials, tal com preveia Llei 11/2001 d'ordenació de l'activitat comercial a les Illes Balears, derogada pel PP.
En segon lloc, la proposta no preveu cap regulació en relació amb la retolació fixa, és a dir aquella que afecta els cartells i informacions que tenen els establiments de cara al públic. Aquest dret sí que era previst en l'antiga regulació comercial que va derogar el PP de Bauzá.
En altres comunitats lingüístiques arreu del món, equiparables a la catalana, la legislació obliga a l'ús de la llengua pròpia en la retolació comercial i, fins i tot, en alguns casos s'estableix una posició preferent. És el cas de l'italià a Suïssa, del francès al Quebec, del lituà a Lituània o de l'eslovac a Eslovàquia. En tots quatre casos, la llengua pròpia ha de ser en els rètols en una mida igual o superior als altres idiomes que s'emprin. També s'estableixen normatives que regulen aquest dret per als catalanoparlants d'Andorra i de Catalunya. Plataforma per la Llengua considera que, sense aquest dret garantit, els consumidors de les Illes Balears no són tractats encara amb els mateixos estàndards que altres comunitats lingüístiques mitjanes d'Europa.
Plataforma per Llengua demanarà una reunió amb el director general de Consum de les Illes Balears, Fèlix Alonso Cantorné, per a valorar aquesta proposta i tractar els diferents temes que plantejats per l'entitat.
