Diumenge dia 11 de juliol la Plataforma per la Llengua Mallorca, en el marc de la campanya d'Emergència Lingüística, organitza una taula redona amb el títol "Escola en català: acció - reacció". L'acte tendrà lloc a les 19h al Centre Cultural sa Quintana de Sineu, al Pla de Mallorca, i l'entrada serà lliure.
En els darrers quinze anys el català perdut parlants i s'ha reduït l'ús social de la llengua, d'acord amb les dades oficials del Govern de les Illes Balears. Aquest fenomen no es limita estrictament a les grans ciutats i municipis, sinó que s'estén arreu dels territoris insulars. Això pot implicar una pèrdua de capital simbòlic: el català, que és l'element identificador i vertebrador de la nostra identitat, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, es pot percebre com una llengua de segon nivell.
A les Illes Balears, el català va començar a introduir-se a l'escola a la dècada del 1980. Aquest fet va donar lloc a un model de conjunció lingüística que, en algunes zones castellanoparlants va implicar l'aplicació, per consens de tota la comunitat educativa, de la metodologia coneguda com a ensenyament cent per cent en català. L'objectiu principal d'aquest sistema és que en acabar l'etapa obligatòria tot l'alumnat sigui competent en les dues llengües oficials, però tal com demostren les estadístiques publicades per la Conselleria d'Educació, aquest objectiu sovint no s'assoleix perquè l'entorn escolar està fortament castellanitzat. El segon objectiu d'aquest model que tampoc s'ha assolit, era que tots els futurs ciutadans del país sentissin com a seva la llengua pròpia de les Illes Balears.
Per a analitzar les causes d'aquesta situació i quines perspectives de futur s'intueixen, intervindrà a l'acte Carles Cabrera, representant de l'STEI-Intersindical, Maria Carmona, representant de la Unió Obrera Balear, Ivan Solivellas, delegat polític de la Plataforma per la Llengua Illes Balears i Antònia Real, membre de l'OCB de Sineu. Els ponents també proposaran mesures per millorar la salut del català a l'escola atès que, si bé ens trobam en una situació d'emergència lingüística, si actuam ràpidament encara som a temps de revertir-la.
