La trobada a la xarxa la va obrir Vicent Olmos, editor d'Afers, que va donar pas a Marta Garcia Carrión, autora de l'obra La regió en la pantalla. El cinema i la identitat dels valencians, publicada per la mateixa editorial Afers. La historiadora va oferir una aproximació als símbols regionals valencians en el cinema, durant la primera meitat del segle XX. Va explicar que, paradoxalment, no es va consolidar mai una tradició cinematogràfica valenciana, malgrat que s'hi disposava de narracions i d'imatges per a construir-se. La professora Garcia Carrión va presentar també un recull d'escenes fílmiques conservades, provinents de les produccions de Maximilià Thous, especialment de Moros y cristianos, i de l'empresa Cifesa.

D'altra banda, va intervenir el sociòleg Gil-Manuel Hernández i Martí, autor del llibre Falles i franquisme a València, també publicat per Afers. L'actual director dels museus municipals de València va tractar sobre els efectes del procés de manipulació de les falles pel poder polític del franquisme. El professor Hernández va explicar que les concepcions de les falles com una festa turística i com una festa amb capacitat de convocatòria, que provenen d'abans de la guerra civil, van experimentar una evolució a partir de la postguerra, amb el naixement de la Setmana Fallera. Posteriorment, aquell sentiment tradicional i localista, que podríem anomenar com a valenciania, va ser aprofitat per un corrent de la dreta valenciana per a generar l'anticatalanisme o blaverisme durant la transició política.

L'acte va concloure amb la intervenció de Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, que va tractar sobre les possibilitats presents i futures de les falles com una festa oberta i tolerant amb les noves formes d'expressió i de vida social.