La Plataforma per la Llengua considera que els poders públics tenen la responsabilitat d'aplicar polítiques que afavoreixin la normalització del català i que garanteixin el respecte pels drets dels seus parlants. Per aquest motiu, per a les eleccions del 14 de febrer, l'ONG del català va demanar als partits polítics que tenen representació al Parlament de Catalunya que assumeixin una trentena de mesures per a la defensa i la promoció de la llengua catalana. Els resultats sobre l'acceptació o el rebuig dels partits a cada una de les mesures es poden consultar al web lallenguanoestoca.cat.
Ciutadans, PP i PSC no han respost la demanda de la Plataforma per la Llengua, mentre que els altres cinc partits han accedit a pronunciar-s'hi. La CUP ha estat l'únic partit que s'ha compromès amb totes les mesures proposades i en Comú Podem ha estat la formació que n'ha assumit menys, concretament un 51 %. ERC n'ha assumit el 94 %, Junts el 86 % i el PDeCAT el 80 %. A l'hora d'establir aquests percentatges, no solament s'han tingut en compte criteris quantitatius sinó també criteris qualitatius que tenen a veure amb el grau de dificultat que comporta l'aplicació de cada una de les propostes.
Així, les cinc candidatures s'han compromès a aplicar algunes mesures de gran impacte que requereixen canvis profunds, sigui perquè afecten una diversitat d'actors socials amb interessos contraposats o perquè cal aplicar-les en condicions en què la situació sociopolítica o econòmica és adversa. Per exemple, tots cinc partits s'han compromès a fer possible la capacitació lingüística plena del personal sanitari i a fer efectiu el Codi de consum de Catalunya en matèria lingüística. A més, tots els partitis han assumit el Decàleg de mesures per reimpulsar el sector audiovisual en català que ha elaborat la Plataforma per la Llengua, excepte Junts, que no l'accepta plenament malgrat compartir-ne bona part dels punts. D'altra banda, tots els partits, a excepció del PDeCAT, es comprometen a fer possible que la inspecció educativa sigui efectiva a l'hora d'aplicar el règim lingüístic a tots els centres educatius, tot i que ERC es mostra reticent a incorporar un règim sancionador que vetlli pel compliment legal en matèria de llengua a les escoles.
També hi ha mesures que impliquen el desenvolupament d'una nova política lingüística o que passen per l'aplicació d'una legislació existent que ara mateix no s'està fent efectiva. Per exemple, l'elaboració i execució d'un pla d'investigació, prevenció i tractament de la catalanofòbia, una proposta que no ha estat acceptada, en la seva totalitat, ni pel PDeCAT ni pels Comuns. També en aquesta categoria, tots els partits tret d'En Comú Podem s'han compromès a fer efectiva la Declaració de Palma del 2017, a discriminar positivament el català i l'occità en els ajuts i les subvencions culturals, a garantir que els serveis de primera acollida siguin realment en català i a elaborar un pla de xoc a les facultats de Dret perquè els futurs juristes puguin exercir la professió en la llengua pròpia del país.
Alguns dels compromisos plantejats per la Plataforma per la Llengua impliquen la modificació parcial o total d'una norma o reglament. En aquest apartat de mesures, totes les formacions excepte Junts han acceptat crear una Secretaria de Política Lingüística. A més, totes es comprometen a afegir un redactat a la Llei d'Universitats de Catalunya que garanteixi que tots els estudis es puguin cursar en català de manera completa a totes les universitats del país. Per contra, només la CUP ha acceptat d'esmenar la Llei d'Educació de Catalunya per assegurar que almenys el 70 % de les hores d'aprenentatge siguin en català a tots els centres educatius, tant a primària com a secundària. En aquest cas, ERC ha indicat que està estudiant aquesta possibilitat.
A banda d'aquestes mesures, que depenen íntegrament de la voluntat política del Govern de Catalunya, la Plataforma per la Llengua també demana que la Generalitat prengui la iniciativa per modificar les lleis, decrets i altres normes de rang estatal que discriminen el català i els seus parlants. En Comú Podem ha estat l'única formació que no ha assumit cap dels compromisos d'aquesta categoria, malgrat que Unides Podem formi part del govern espanyol. Pel que fa a les peticions a l'Estat, els comuns sí que s'han compromès a promoure que el català sigui llengua oficial de l'Estat espanyol i de la Unió Europea per equiparar els drets lingüístics dels catalanoparlants i els dels castellanoparlants. Aquest compromís també és compartit amb Junts, ERC la CUP i el PDeCAT.
Aquesta iniciativa de la Plataforma per la Llengua s'emmarca en la campanya "la llengua no es toca", que es va engegar a propòsit de les eleccions dutes a terme molts punts del domini lingüístic l'any 2019. El fet que les formacions es posicionin i assumeixin compromisos sobre mesures concretes permet que els electors puguin decidir el seu vot tenint en compte criteris lingüístics i, alhora, facilita la fiscalització de la seva posterior acció parlamentària i de govern. Cada partit s'ha pogut comprometre a allò que ha cregut convenient i ha vist possible. L'ONG del català es compromet a fer-ne seguiment i explicar a la ciutadania els incompliments que hi detecti.
