Miquel Grau va ser un jove alacantí de 21 anys, militant del Moviment Comunista del País Valencià, assassinat per un feixista que li va llançar una rajola des d'un balcó a la plaça dels Estels (Cavalls), mentre estava enganxant cartells de la manifestació del 9 d'octubre del 1977. Aquella va ser la primera celebració dia nacional al País Valencià, durant la Transició, aquells eren els primers cartells que difonien a Alacant uns actes públics de rellevància nacional valenciana i en valencià.

El 10é homenatge va comptar amb un parlament d'Aquil·les Rubio, portaveu del Casal Popular Tio Cuc, i la intervenció de l'advocada Aràdia Ruiz, que va explicar la situació de la querella argentina contra la impunitat dels crims del règim franquista. A més hi va haver música de cambra i recitació del poema de Vicent Andrés Estellés dedicat a Miquel Grau. Per a reivindicar la memòria antifeixista de la ciutat, l'acte va concloure amb una marxa fins al mercat d'Alacant, lloc dels bombardeigs de l'aviació italiana el 25 de maig de 1938, dins la campanya de terror ordenada pel bàndol del general Franco, que va causar més de 300 morts.

El delegat de la Plataforma per la Llengua, Manuel Carceller, ha declarat que «si Miquel Grau fos viu estaria en primera línia de la lluita pels drets lingüístics a Alacant, defensant l'idioma que havia après, el valencià». En l'acte d'homenatge cal destacar la presència de Fina Grau, germana de Miquel, i de l'escriptora i exdiputada Llum Quiñonero, autora del llibre Miquel Grau 53/1977, sobre l'època dels fets.