La vulneració de drets lingüístics a la ciutat de Barcelona va pujar l'any 2019 i ja és la quarta causa de discriminacions a la capital catalana, segons es desprèn de l'Informe de la taula d'entitats amb servei d'atenció a víctimes de discriminació que ha publicat aquesta setmana l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona.
L'informe, que l'any anterior només havia recollit 7 casos, acumula aquest cop 45 exemples de discriminació per raó de llengua. El 64 % d'aquestes han estat atribuïdes a entitats privades o empreses, i en el 27 % dels casos la discriminació ha estat exercida per la mateixa Administració pública. Pel que fa a l'àmbit on tenen lloc les discriminacions lingüístiques, trobem una predominança de l'àmbit privat, en el 60 % dels casos, enfront de les ocorregudes en l'àmbit públic, que representen el 33 %; destaquen especialment els 10 casos registrats en restaurants i bars i els 10 reportats en serveis en línia i telefònics.
Una tipologia de casos paradigmàtics que s'ha continuat denunciant a la ciutat durant el 2019 són actituds hostils a l'ús del català en serveis a la ciutadania, tant per part d'ens privats com públics, uns fets que des de l'ONG del català creiem que no es poden considerar, en cap cas, un fet aïllat. Ben al contrari: són la mostra d'una ideologia lingüística determinada, lligada a una concepció monolingüe de l'Estat que considera que l'ús de llengües diferents del castellà és una falta de respecte. Aquestes discriminacions, en l'àmbit de l'atenció al públic, són una clara vulneració dels drets lingüístics reconeguts en els articles 32 i 34 de l'Estatut de Catalunya, així com de l'article 8.1 de la Llei de comerç, serveis i fires.
Rut Carandell, membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua, considera que "el repte que tenim per davant és aconseguir dotar les reclamacions que rebem per discriminació lingüística de recursos i d'enfocament jurídic, de manera que les víctimes puguin defensar-se de les vulneracions dels seus drets lingüístics". Carandell també destaca una "infradenúncia" per part de les víctimes. Assegura que la mitjana de queixes ha baixat, i que una causa d'això pot ser que la població hagi "integrat quotidianament la discriminació lingüística", una situació greu i que segons l'informe és un dels principals obstacles per a la visibilització i la lluita contra les discriminacions.
Bones pràctiques de l'ONG del català
L'informe destaca que la Plataforma per la Llengua ofereix a les víctimes suport psicològic, d'orientació jurídica (a través de la via judicial o de la mediació) i incidència publica dels casos. També destaca com una bona pràctica de l'entitat la publicació del manual de vocabulari bàsic en català per al sector de les telecomunicacions. El manual va destinat als comerciants d'aquest sector, amb l'objectiu, d'una banda, de contribuir al fet que que es pugui garantir una atenció lingüística en català, tal com estableix la llei i, de l'altra, a posar de manifest el dret a no ser discriminats per la privació de l'ús de la llengua catalana per raó d'origen ètnic dels comerciants pakistanesos, indis i bangladeshians a la ciutat de Barcelona.
Des del 2019 la Plataforma per la Llengua forma part de la Taula d'Entitats, juntament amb 17 entitats civils més que atenen persones afectades per discriminacions per raó de gènere, orientació sexual, religió, salut o llengua, i que té com a objectiu compartir experiències i teixir xarxes entre les diferents entitats que la formen, a fi de millorar l'atenció de les persones que han patit discriminacions.
En relació amb aquest estudi, un dels ciutadans discriminats l'any passat, en Pau Albiol, explica en aquest vídeo els fets que li van passar, en què una cartera de Correos el va menysprear i amenaçar per haver-li parlat en català:
https://www.youtube.com/watch?v=3FhoDjd_p8g
En aquest vídeo podeu recuperar la intervenció de Rut Carandell en l'acte de presentació de l'informe: https://youtu.be/HuQ8ODKEBqw?t=5497
