La Plataforma per la Llengua ha assolit un gran èxit de cara a la millora i defensa dels drets lingüístics dels valencianoparlants. Després que en les darreres setmanes l'entitat alertés de noves discriminacions lingüístiques d'agents de policia contra els ciutadans, sembla que la direcció del cos vol començar a posar-hi remei.
En una instrucció interna, la Direcció General de la Policia demana que als espais policials on s'ofereix atenció directa a la ciutadania com a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania o a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport, "es procurarà, en la mesura del que siga possible, que cada torn tinga almenys un funcionari que puga atendre en valencià". La mateixa ordre especifica que si això no fora possible, "es requerirà la presència d'un policia d'un altre servei o es demanarà de manera cortès al ciutadà perquè comparesca en un altre moment en què puga comptar amb aquesta possibilitat".
Aquesta nova ordre arriba després de les reclamacions de la Plataforma per la Llengua, que ha denunciat diverses situacions de discriminació. Fa uns mesos, en seu judicial, dos agents del Cos Nacional de Policia van reconèixer "excés de zel" per haver discriminat un ciutadà a Elx. Poc després, a l'agost passat, es van produir dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la Policia Nacional a València. I recentment, l'entitat va denunciar dos guàrdies civils de Tavernes per abús i discriminació lingüística. Tanmateix, la Policia Nacional reconeix en la instrucció que aquest tipus de denúncies "reapareixen amb certa freqüència".
El delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, valora aquesta instrucció com "un pas endavant" en la defensa dels drets lingüístics per part dels cossos policials. Carceller celebra, especialment, que el text destaca que la premissa fonamental és que "no s'ha de qüestionar el dret que els valencians tenen a ser atesos en la seua llengua". També valora que s'informe la ciutadania dels documents administratius de la Policia que són en valencià, tot i que "en realitat haurien d'estar en valencià tots".
Carceller anuncia que "estarem vigilants en el compliment d'aquesta instrucció i ningú no s'escude en les excepcions puntuals per a saltar-se-la". Tot i aquest primer pas, per a l'ONG del valencià "caldria anar més enllà, perquè no s'adequa encara a la igualtat entre els ciutadans que parlen valencià i els que parlen castellà. De fet, tota la Policia Nacional destinada al País Valencià hauria d'entendre el valencià", com estableix l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Carceller considera que, a més, i per estar en situació d'igualtat, els agents haurien de saber parlar i escriure el valencià com ho fan amb el castellà, i anima els ciutadans a "denunciar totes i cadascuna de les discriminacions lingüístiques que patisquen".
L'entitat també recorda que el Codi intern de la Policia Nacional demana d'evitar "qualsevol actuació que supose una discriminació per raó de llengua", entre d'altres motius. Malgrat això, aquesta instrucció afecta només el País Valencià i no n'existeix cap de similar per a les Illes Balears o Catalunya, territoris on els cossos policials també han protagonitzat discriminacions lingüístiques.
