Sis mesos després de la constitució del Parlament Europeu, per fi els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín han pogut participar en el Ple de l'Eurocambra. Però la seva intervenció no ha pogut ser en català, la llengua materna i principal dels dos polítics a l'exili. Han hagut de parlar en anglès perquè a la cambra no es permet l'ús del català.

Aquest fet evidencia, un cop més, la discriminació del català per part de les institucions europees, que rep un tractament inèdit dins la Unió Europea en comparació amb les altres llengües europees de dimensions similars. No hi ha cap altra llengua amb 10 milions de parlants que no sigui oficial de la Unió i, com a mínim, d'un dels estats membres. El veto espanyol a l'oficialitat del català, tant interna com en les organitzacions internacionals, automatitza la imposició del castellà per part de la Unió Europea, l'ONU i altres organismes internacionals.

"La Unió Europea no pot continuar donant l'esquena als 10 milions d'europeus que parlen una llengua no oficial de la UE. Només volem tenir els mateixos drets que els parlants d'altres llengües europees", ha assegurat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.

Per això, l'ONG del català continua treballant intensament per recordar a la ciutadania els seus drets lingüístics i lluitant per aconseguir l'oficialitat del català també a les institucions comunitàries. El suport dels socis i voluntaris de l'entitat serveix de gran ajuda per seguir amb aquest objectiu.

És important recordar i posar en valor la vitalitat de la llengua catalana. És la catorzena llengua més parlada a Europa, amb més de 10 milions de parlants en 4 estats diferents del continent.