En les darreres setmanes la Plataforma per la Llengua Illes Balears s'ha reunit amb els representants polítics de les principals institucions de les Illes. L'objectiu de les reunions era posar sobre la taula els compromisos electorals que les diferents formacions polítiques havien assumit abans de les eleccions i conèixer de primera mà com aplicarien a partir d'ara les polítiques lingüístiques a cada territori. La valoració general de les trobades és prou positiva i el denominador comú és prou clar: la llengua pròpia de casa nostra necessita un impuls perquè aconsegueixi una situació de plena normalització, i això només serà possible amb l'organització de totes les entitats culturals i institucions.
La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, va mostrar la seva preocupació pel poc ús que es fa de la llengua catalana especialment a les grans ciutats i municipis de les Illes. En aquest sentit, és conscient que cal ajuntar recursos per fer política lingüística del dia a dia i de carrer. A més, es va comprometre a instar el govern espanyol a oficialitzar la llengua catalana a la Unió Europea.
En una trobada amb la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, s'arribà a la conclusió que tant la Plataforma per la Llengua com el Consell han de continuar fent feina plegats per sensibilitzar el jovent de l'illa dels avantatges de fer servir la llengua pròpia en tots els contextos. Durant aquest any que la Plataforma per la Llengua ha iniciat la seva activitat a Menorca, s'ha anat forjant una relació de col·laboració amb la institució, i el compromís de continuar en aquesta línia és ferm.
D'altra banda, en una trobada a Formentera amb la presidenta del Consell Insular, Alejandra Ferrer, i la consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, es posà de manifest que dins del món de l'hoteleria s'arracona la llengua catalana i que caldria fer-hi feina. Així mateix, les dues representants mostren interès de voler col·laborar amb la Plataforma per la Llengua per continuar impulsant el foment de la llengua catalana a Formentera. En aquest sentit, les conselleres de Cultura i de Joventut de la mateixa institució mostraren la voluntat de transmetre al jovent formenterer el valor i l'atractiu d'emprar quotidianament la llengua pròpia de l'illa.
La consellera de Cultura del Consell Insular d'Eivissa també es va voler reunir amb la Plataforma per la Llengua per escoltar les propostes de l'entitat en matèria de política lingüística. En aquesta reunió es va concloure que tant la institució com l'entitat compartim la diagnosi: cal impulsar la normalització de la llengua pròpia entre el jovent d'Eivissa.
El batle de Palma, José Hila, i el Director General d'Educació i Política Lingüística de l'Ajuntament, Jaume Ribas, mostraren el seu agraïment a la tasca que la Plataforma per la Llengua ha dut a terme a les Illes Balears durant aquest any. El compromís del consistori és continuar fomentant la llengua catalana amb les seves polítiques tant socials com culturals. Així mateix, els dos representants compartiren la voluntat que de continuar fent de la llengua catalana una eina clau per garantir la cohesió social i la inclusió del conjunt de la ciutadania de Palma.
Els representants de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears també es reuniren amb l'alcalde de Maó, Héctor Pons, i el regidor de Política Lingüística de l'ajuntament. A més de reivindicar la llengua catalana com a eina de cohesió indispensable, especialment, a la capital de l'illa, l'entitat va fer èmfasi en la bona acollida que havien tengut els tallers de rap que es duran a terme durant aquest mes d'octubre als tres instituts de Maó. El jovent és una prioritat, però també cal una ciutadania conscienciada i sensibilitzada en matèria de llengua. Col·laborarem per treballar en aquesta línia.
La regidora de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Eivissa, Clàudia Cotaina, ens va rebre a Vila per explicar-nos quines serien les polítiques lingüístiques que duria a terme aquesta legislatura. La representant del consistori va mostrar el compromís de treballar conjuntament amb la Plataforma per la Llengua per impulsar la normalització lingüística a l'illa i poder-hi viure plenament en català.
