La Plataforma per la Llengua atén i gestiona reclamacions i queixes de consumidors sobre el tracte i l'atenció lingüística d'empreses i institucions que operen en el domini lingüístic del català. A més, des del 2015, també sistematitza la recollida de discriminacions lingüístiques greus per part de l'Administració pública. Després d'analitzar i gestionar les dades, l'ONG del català ha presentat dos informes, un amb les queixes recollides durant el 2018 i un altre amb les discriminacions lingüístiques greus gestionades durant el mateix any, perquè l'entitat considera que la conscienciació dels catalanoparlants sobre els drets que tenen és també una forma de fer-los valer i reivindicar-los. En aquest sentit, des d'aquest mateix 2019 la Plataforma per la Llengua és membre de la Taula d'Entitats d'Atenció a les Víctimes de Discriminació de Barcelona, un exemple de bona pràctica que l'entitat considera que hauria d'estendre's a altres ciutats com València o Palma.

Durant el 2018 les queixes i reclamacions rebudes per la Plataforma per la Llengua han augmentat un 32 %, passant de 430 a 570, i superant així les 500 queixes per primera vegada. Malgrat que pugui semblar que l'augment està marcat per un increment de les discriminacions, l'entitat en fa una lectura positiva, perquè reflecteix un augment en la conscienciació per part de la ciutadania i del coneixement del servei d'atenció de queixes de la Plataforma per la Llengua.

Si bé les administracions que han rebut més queixes són l'Administració central espanyola i la Generalitat de Catalunya, la tipologia de queixes de les dues és diferent. En el primer cas estan distribuïdes en diferents ministeris o organismes i es refereixen o bé a discriminacions en l'àmbit de l'atenció oral i escrita, o bé són queixes genèriques dirigides a l'actitud respecte al català per part del Govern espanyol. En el cas de la Generalitat de Catalunya, la major part de les queixes se centren en dos organismes que en depenen: el Departament de Salut i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A més, els motius que originen aquestes queixes són diversos i no n'hi ha cap que destaqui especialment per sobre dels altres. Dintre del sector privat, que segueix sent el que en rep un nombre més elevat, també es mantenen les tendències dels últims anys, amb les empreses de servei, les que basen la seva activitat en internet i les grans superfícies i franquícies com les que en reben més. Aquest 2018 cal destacar que s'ha duplicat el nombre de queixes dirigides al sector de l'hostaleria i la restauració, que passen de les 19 queixes del 2017 a les 38 del 2018. Tripadvisor, un any més, és l'empresa que més queixes rep.

"Estamos en España, hable castellano"

Pel que fa a les discriminacions lingüístiques greus per part de l'Administració pública, la Plataforma per la Llengua ha gestionat 25 casos, un nombre similar als anys anteriors: el 2017 la Plataforma per la Llengua va detectar 26 casos de discriminació lingüística, i el 2016 en va detectar 22. Igual que en els anys anteriors, els casos detectats durant el 2018 s'han produït en àmbits variats de l'Administració pública, en els diversos territoris catalanoparlants i en diferents nivells administratius. Tanmateix, com també és habitual, l'Administració central de l'Estat és la que ha acumulat la majoria de casos de discriminació, i els cossos policials, els jutjats i els centres de salut n'han estat els escenaris principals.

L'ONG del català, però, té clar que aquests casos són només la punta de l'iceberg d'un problema d'exclusió lingüística més gran que té com a fenomen més rellevant la inhibició i l'autocensura dels parlants de català, que sovint opten per renunciar a la seva llengua. Molts catalanoparlants han interioritzat les situacions de diglòssia, de convergència cap al castellà i de submissió a un funcionariat que sovint és impositiu i arbitrari.

Un dels casos que la Plataforma per la Llengua denuncia a l'informe és el de Cristina Brullet, de 69 anys, que va ser agredida verbalment i amenaçada de ser emmanillada per haver-se dirigit en català a un agent de la Policia Nacional. Els fets van passar a la comissaria del carrer Balmes de Barcelona, on Brullet li va demanar informació per renovar-se el passaport. Al cap de poc, el policia va escalfar-se i li va exigir que li parlés en castellà perquè no l'entenia i que «estamos en España». Aquesta exigència és del tot il·legal, perquè l'article 54.11 de la llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic estableix que els servidors públics han de garantir «l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori». Quan Cristina Brullet va continuar parlant en català, tot al·legant que també és una llengua oficial, el servidor públic va ordenar-li que s'identifiqués perquè li havia faltat al respecte. Després d'identificar-se, la ciutadana va demanar al funcionari que li mostrés el número d'identificació, però el policia s'hi va negar. Fins i tot, Brullet va denunciar que l'agent va arribar a amenaçar-la d'emmanillar-la. Assessorada per la Plataforma per la Llengua i l'Oficina per la No-Discriminació de Barcelona, Brullet va denunciar administrativament l'actuació dels agents, però les denúncies han estat arxivades amb respostes evasives, fet que reforça la impunitat dels servidors públics quan discriminen.

També va ser discriminat per la Policia Nacional Jaume Arbós, a qui se li va negar l'accés a una comissaria per haver parlat en català a l'agent de l'entrada. Arbós va anar a la comissaria de Terrassa per a tramitar l'obtenció d'un certificat d'antecedents penals que necessitava. A la porta, un agent va aturar Arbós per preguntar-li on anava. Quan Arbós va respondre-li en català, el policia va dir que no l'entenia i va exigir-li que li parlés en castellà. Arbós va mantenir-se en català, conscient del seu dret de parlar-lo, i l'agent va continuar sense atendre'l i no el va deixar accedir a la comissaria.

Però les discriminacions lingüístiques greus afecten també l'Administració autonòmica. Un dels casos denunciats és el d'una treballadora del Servei Català de la Salut, que va negar l'atenció en català a un infant amb problemes psicològics. Els fets van succeir quan Núria Navàs va acompanyar el seu fill Bernat a una visita psicològica al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Reus del Servei Català de la Salut. La professional que gestionava el cas d'en Bernat, que no era el primer cop que anava al centre, era nova i només de presentar-se, ja els va dir que no entenia el català. A més, quan la mare li va preguntar, estranyada, si no era un requisit que sabés català, la noia va mentir i va assegurar que no ho era.

Un problema estructural de l'Estat

La discriminació dels parlants de català és un problema estructural de l'Estat espanyol que s'ha construït al llarg dels segles, exclusivament a l'entorn de Castella, la seva cultura, la seva tradició, la seva història, els seus símbols i, molt especialment, la seva llengua. Encara ara, la Constitució espanyola estableix que el castellà és la llengua oficial a tot l'Estat i limita la possibilitat de fer oficial el català allà on és la llengua autòctona. Alhora, la Constitució espanyola imposa a tots els ciutadans de l'Estat el deure de conèixer el castellà i -segons el Tribunal Constitucional espanyol en la sentència contra l'Estatut de Catalunya- prohibeix que s'imposi un deure equivalent per al català, fins i tot allà on és la llengua pròpia. Aquest fet té efectes importants sobre els drets de les persones. Així, és impensable que un funcionari no entengui els ciutadans que se li adrecen en castellà, però és molt habitual que els ciutadans catalanoparlants trobin traves i obstacles quan s'expressen en la seva llengua amb l'Administració i els servidors públics. Els funcionaris de l'Administració General de l'Estat estan gairebé del tot exempts de conèixer cap llengua que no sigui el castellà. Per tots aquests motius, la Plataforma per la Llengua va proposar un pla de xoc en el marc de la campanya "Prou de Catalanofòbia", amb peticions al Govern espanyol, com ara derogar la discriminació legal estructural dels parlants de català, exigint la capacitació lingüística al personal de l'Administració central als territoris de parla catalana. També va demanar als governs català, valencià i balear assistència gratuïta a les víctimes i normativa autonòmica que permeti sancionar administrativament qui discrimina.