La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha retret a l'Ajuntament de la capital que vulnerés el dret d'opció lingüística en no oferir la possibilitat de seguir el curs de Seguretat Viària en català. Durant el 2018 es van realitzar 14 sessions d'aquest curs, però cap no va ser en català, tot i que 122 des 327 assistents (el 37 %) havien demanat el formulari en català. De fet, en 3 dels casos hi va haver una majoria d'assistents que va expressar preferència per fer la sessió en català, però tampoc no se'ls va respectar la tria. A més, en 8 de les sessions no es van respondre en català les preguntes que es van fer en aquesta llengua.
Després que la Síndica s'hi posés en contacte, l'Ajuntament va al·legar que «l'idioma amb què s'imparteixen les sessions varia depenent de la diversitat de l'auditori» i que molts dels assistents «són estudiants d'Erasmus» que «no entenen encara suficientment el català i sovint amb prou dificultats el castellà», i que per aquest motiu «el castellà acaba sent sempre necessàriament present en totes les sessions». A més, l'ens local també va vincular el fet que no s'oferissin cursos en català amb l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional espanyol del caràcter «preferent» del català recollit a l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Els arguments de l'Ajuntament han estat rebutjats per la Síndica de Greuges, que ha recordat que l'anul·lació del caràcter preferent del català no té cap relació amb el cas i que el dret d'opció lingüística dels ciutadans i el deure de disponibilitat lingüística de l'Administració són plenament vigents. En aquest sentit, la Síndica ha conclòs que no poder fer un curs de l'Ajuntament en català perquè la totalitat del grup a què s'ha estat prèviament assignat no ha fet la mateixa tria lingüística suposa una vulneració del dret d'opció lingüística. Així, l'Ajuntament hauria de garantir sessions diferenciades en català i en castellà i oferir la possibilitat que els assistents elegissin l'idioma prèviament.
La Plataforma per la Llengua s'ha congratulat de la decisió de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i ha demanat a l'Ajuntament que n'apliqui les recomanacions sense dilacions. En aquest sentit, l'ONG del català recorda que 5 de les 8 principals candidatures a l'Ajuntament de Barcelona (Barcelona en Comú, Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Barcelona és Capital) han adoptat públicament una sèrie de compromisos lingüístics promoguts per l'entitat, entre els quals hi ha la promesa de garantir l'opció dels ciutadans de fer en català les diferents activitats formatives i de lleure municipals. Actualment, les formacions compromeses amb aquest punt tenen 29 dels 41 regidors del consistori.
La Plataforma per la Llengua també considera que aquesta mena de situacions, per bé que il·legals, estan facilitades per un ordenament jurídic que parteix d'una situació antiigualitària i supremacista, i que crea jerarquies entre els diferents grups lingüístics de l'Estat. Així, que l'article 3.1 de la Constitució espanyola creï un deure de coneixement del castellà per a tots els ciutadans i que el Tribunal Constitucional espanyol establís en la seva sentència contra l'Estatut d'autonomia de Catalunya que està prohibit imposar un deure equivalent de coneixement del català significa que els ciutadans de família catalanoparlant estan obligats a entendre els ciutadans de llengua castellanoparlant, però que no tenen dret a esperar-ne cap reciprocitat. Aquesta situació facilita que s'elimini el català de tota mena d'àmbits sempre que una sola persona al·legui que no entén la llengua. Els parlants de català han aconseguit durant les darreres dècades que se'ls reconeguin certs espais de protecció, com el dret d'opció lingüística i el deure de l'Administració de disponibilitat lingüística, però la desigualtat de partida en facilita els abusos.
