La situació del català a les pàgines web oficials de l'Administració general de l'Estat és precària. Tal com la Plataforma per la Llengua va denunciar el desembre passat, dues terceres parts d'aquests portals no tenen cap contingut en llengua catalana, i un 19 % ofereixen l'opció en català (o en «català» i «valencià») sense tenir-hi pràcticament cap contingut traduït. Aquesta situació és similar per a la resta de llengües autòctones de l'Estat diferents del castellà i mostra la poca consideració que tenen el poder espanyol i la seva administració pels seus parlants, pràcticament un 18 % de la població d'origen.

Una norma aprovada pel Govern espanyol el mes de març sembla voler corregir aquesta situació de discriminació dels parlants de català als serveis web oficials, potser després de l'advertiment del Comitè d'Experts per al compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que va demanar a Espanya que facilités l'accés a la informació i als serveis públics estatals en les diferents llengües. Concretament, la nova norma del Govern espanyol, l'«Orden TFP/303/2019», reorganitza els portals web de l'Estat amb la creació de dues subseus electròniques derivades de la seu general i en un punt diu que «Paulatinamente las subsedes electrónicas posibilitarán el acceso a sus contenidos en las lenguas cooficiales de España».

La nova norma, per bé que promet una millora, no surt del marc de desigualtat i jerarquització lingüística que caracteritza l'Estat espanyol: la llengua d'una sola comunitat lingüística és plenament oficial i s'usa per a tot de bon començament, mentre que les llengües de la resta són «cooficials» i secundàries, i el seu ús es veu condicionat per criteris d'oportunitat. De fet, cal remarcar que l'«Orden TFP/303/2019» no imposa cap obligació concreta a l'Administració espanyola pel que fa a la inclusió del català ni especifica cap termini.

L'«Orden TFP/303/2019» és tan sols la norma més destacada de 38 disposicions de caràcter discriminatori publicades al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) durant els tres primers mesos de l'any, dues més que el mateix període de l'any passat. Si l'any 2018 va marcar un rècord d'imposicions lingüístiques en la legislació (138), el 2019 sembla que va pel mateix camí.

De les 38 noves normes que imposen el castellà en exclusiva i marginen el català, 13 provenen d'òrgans estatals, 24 d'institucions europees i una d'una comissió econòmica de la Unió Europea. Cal tenir present, però, que totes les imposicions del castellà que es deriven de legislació europea i internacional són, en última instància, conseqüència de l'oficialitat única del castellà en el pla estatal i de la negativa de les institucions espanyoles de fer oficial el català a la UE i a les organitzacions internacionals.

Com és habitual, la normativa lingüísticament impositiva toca molts àmbits diferents: 20 de les noves normes imposen el castellà en la documentació, 12 ho fan en l'etiquetatge, 4 en l'educació i 2 més imposen el domini del castellà com a requisit laboral i per a beneficiar-se d'una beca.

A continuació es destaquen algunes de les normatives discriminatòries més significatives, al marge de la disposició sobre les pàgines web oficials:

1. REGLAMENTO (UE) 2019/6 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 11 de diciembre de 2018 sobre medicamentos veterinarios y por el que se deroga la Directiva 2001/82/CE. S'estableix que les característiques dels medicaments farmacèutics i la informació en l'etiquetatge i en el prospecte ha de figurar «en una o varias lenguas oficiales del Estado miembro en el que se comercialice el medicamento veterinario, salvo que el Estado miembro lo determine de otro modo». També s'estableix que els titulars de les autoritzacions de comercialització d'aquests productes designaran representants locals o regionals que puguin comunicar-se en «las lenguas de los Estados miembros de que se trate». Finalment, els sol·licitants d'autoritzacions hauran de presentar mostres o models dels medicaments veterinaris «como mínimo en una de las lenguas oficiales de la Unión Europea».
2. Orden SCB/45/2019, de 22 de enero, por la que se modifica el anexo VI del Real Decreto 1030/2006, de 15 de septiembre, por el que se establece la cartera de servicios comunes del Sistema Nacional de Salud y el procedimiento para su actualización, se regula el procedimiento de inclusión, alteración y exclusión de la oferta de productos ortoprotésicos y se determinan los coeficientes de corrección. S'obliga les empreses que vulguin que els seus productes ortoprotèsics es beneficiïn de finançament públic a registrar-los en una aplicació governamental, anomenada Oferta de productes ortoprotèsics del Sistema Nacional de Salut (OFEPO). En les sol·licituds d'inclusió dels productes, les empreses hauran d'incloure-hi unes «Instrucciones de uso en español». Tot i que en la mateixa norma s'hi diu que «en todo caso, los productos incluidos en la Oferta o comunicados a la misma deberán cumplir todos los requisitos de etiquetado que les resulten de aplicación por la normativa de productos sanitarios», a la pràctica el fet que s'esmenti només el castellà i no el català com a obligació buida de contingut la norma catalana que requereix el català en l'etiquetatge, el Codi de Consum de Catalunya. Això és així perquè l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) és l'únic organisme de l'Estat espanyol que l'Agència Europa del Medicament pren com a interlocutora, i l'AEMPS obvia sistemàticament les obligacions autonòmiques pel que fa a l'etiquetatge en català i només fa cas de les normes estatals que imposen el castellà, com aquesta ordre.
3. Resolución de 14 de enero de 2019, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se publican las bases reguladoras para la concesión de becas de formación relacionadas con los fines de la Fundación Biodiversidad. Els candidats a beneficiar-se de les beques de formació de la Fundación Biodiversidad hauran de presentar tota la documentació necessària en les sol·licituds «en castellano, o traducida de manera oficial al castellano». A més, hauran de tenir «dominio del idioma español», que haurà d'estar acreditat documentalment en les candidatures de qui no sigui ciutadà espanyol o hagi estat vivint dos anys a l'Estat (cal recordar que els ciutadans espanyols estan obligats per la Constitució espanyola a conèixer aquesta llengua).
4. Reglamento nº 58 de la Comisión Económica para Europa de las Naciones Unidas (CEPE) - Prescripciones uniformes relativas a la homologación de: I. Dispositivos de protección trasera contra el empotramiento II. Vehículos en lo que concierne a la instalación de un dispositivo de protección trasera contra el empotramiento de un tipo homologado III. Vehículos en lo que concierne a su protección trasera contra el empotramiento [2019/272]. S'imposa l'ús de l'idioma o idiomes del país de comercialització en l'etiquetatge de determinats dispositius de protecció de darrere dels vehicles. A l'Estat espanyol, aquesta previsió s'entendrà per les autoritats executives i judicials com una referència exclusiva al castellà, ja que el català no és tractat com un «idioma del país», estatus que es reserva únicament per a la llengua de Castella.
5. Orden PCI/155/2019, de 19 de febrero, por la que se aprueban las normas por las que han de regirse los procesos de selección para el ingreso en los centros docentes de formación para la incorporación a la Escala de Cabos y Guardias de la Guardia Civil. Entre els àmbits del temari dels processos selectius per entrar als centres de formació dirigits a la incorporació a l'escala de caporals i guàrdies del cos policial paramilitar «Guardia Civil» es llista la matèria «Ortografía de la lengua española», així com també «Lengua inglesa». No hi ha, en canvi, cap matèria dirigida a conèixer la llengua catalana, idioma matern d'una part considerable dels ciutadans de l'Estat i que en principi aquests funcionaris haurien de servir.
6. REGLAMENTO (UE) 2019/287 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 13 de febrero de 2019 por el que se aplican cláusulas bilaterales de salvaguardia y otros mecanismos que permiten la retirada temporal de preferencias, contenidos en determinados acuerdos comerciales celebrados entre la Unión Europea y terceros países. La Comissió Europea haurà d'oferir a les petites i mitjanes empreses un servei d'assistència i assessorament per a facilitar-los l'accés a sectors industrials heterogenis i fragmentats. Aquesta assistència s'haurà de proveir, entre altres coses, «publicando cuestionarios normalizados en todas las lenguas oficiales de la Unión». Això significa l'exclusió del català, que no és llengua oficial de la Unió per causa del veto espanyol.
7. Resolución de 22 de febrero de 2019, de la Subsecretaría, por la que se publica la Resolución de 7 febrero de 2019, conjunta de la Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional y la Secretaría de Estado de Universidades, Investigación, Desarrollo e Innovación, por la que se establecen las adaptaciones de la evaluación de Bachillerato para el acceso a la Universidad a las necesidades y situación de los centros españoles situados en el exterior del territorio nacional, los programas educativos en el exterior, los programas internacionales, los alumnos procedentes de sistemas educativos extranjeros y las enseñanzas a distancia, para el curso 2018-2019. Es preveu que tots els centres educatius espanyols oficials a l'estranger avaluaran la llengua i literatura castellana com a assignatura troncal en les proves de final de batxillerat per a l'accés a la universitat, però no es fa cap previsió que el català sigui igualment una assignatura avaluable. D'aquesta manera, s'assegura que els fills dels ciutadans castellanoparlants a l'estranger estudiïn la seva llengua i en la seva llengua, però no es fa la mateixa protecció dels ciutadans catalanoparlants que es troben en les mateixes circumstàncies.
8. Orden EFP/301/2019, de 11 de marzo, por la que se establece el currículo del ciclo formativo de grado superior correspondiente al título de Técnico Superior en Enseñanza y Animación Sociodeportiva. Aquesta norma estableix el currículum del cicle formatiu de tècnic superior d'ensenyament i animació socioesportiva, i incorpora la llengua anglesa de manera integrada en un mínim de dos mòduls. Tanmateix, es preveu la possibilitat excepcional per a alumnes amb discapacitats relacionades amb l'expressió oral de «cursar todas las enseñanzas de los módulos profesionales en lengua castellana». D'aquesta manera, se sobreentén que aquest mòdul serà en castellà i en anglès o totalment en castellà en casos excepcionals, però que no podrà ser pas en català, ni tan sols per als alumnes catalanoparlants amb discapacitats.
9. Real Decreto 130/2019, de 8 de marzo, por el que se regula la Base de Datos Nacional de Subvenciones y la publicidad de las subvenciones y demás ayudas públicas. S'imposa l'obligatorietat de complimentar la informació a incloure a la «Base de Datos Nacional de Subvenciones» en castellà, «a efectos de permitir su tratamiento homogéneo y su consulta por todos los ciudadanos». Només es permet de fer servir el català i altres llengües «cooficials» en la documentació si s'acompanya d'una versió en castellà.

Àmbit	Disposicions estatals	Disposicions comunitàries	Disposicions de l'ONU	Total
Documentació	5	15	0	20
Documentació i etiquetatge	0	1	0	1
Documentació i requisits	1	0	0	1
Educació	4	0	0	4
Etiquetatge	2	8	1	11
Requisits	1	0	0	1
Total	13	24	1	38

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE