La Plataforma per la Llengua ha presentat a les candidatures que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu diverses propostes per millorar la situació del català, amb un compromís general clar: fer que el català sigui la 25a llengua oficial de la Unió Europea.

Les diferents candidatures s'han posicionat respecte a les propostes que la Plataforma per la Llengua els ha posat sobre la taula, més enllà de l'oficialitat de la llengua. Propostes com el dret dels eurodiputats a parlar català al Parlament Europeu, la garantia de disposar de fons europeus per a l'ensenyament en català o l'aixecament de fronteres audiovisuals per als mitjans en català han generat el consens d'ERC, JxCat, Unides Podem, el PSC, Compromís i MÉS. Els socialistes, però, discrepen amb algunes de les propostes de l'entitat. No comparteixen que calgui reformar els acords bilaterals entre Espanya i la UE perquè comunicar-se en català amb les institucions europees sigui un dret real, fet que actualment comporta un procés lent i feixuc que de facto comporta una discriminació per als catalanoparlants, com tampoc no accepten impulsar la modificació de la legislació europea que actualment arracona el català.

Tanmateix, l'ONG del català celebra que els socialistes rectifiquin i es comprometin a dotar el català d'estatus d'oficialitat a la UE i sol·licitar al president del Parlament Europeu que el català es pugui fer servir a l'eurocambra, fet que suposa una rectificació respecte a la resposta que el Govern espanyol va donar a una pregunta sobre aquesta qüestió plantejada per Jaume Moya, diputat d'En Comú Podem al Congrés, a finals del 2018. En la seva missiva, el Govern espanyol, ja presidit per Pedro Sánchez, descartava de manera taxativa sol·licitar al Consell Europeu que el català fos declarat llengua oficial de la UE. També descartava sol·licitar al president del Parlament Europeu que permetés als eurodiputats de parlar en català a la cambra, fet al qual l'actual president, Antonio Tajani, s'havia mostrat disposat si el govern espanyol l'hi demanava.

El PP i Ciutadans han rebutjat acceptar cap de les propostes, i se situen, un cop més, com a forces que accepten i perpetuen la discriminació dels catalanoparlants davant les institucions europees.